Günter Wand: notes biogràfiques

Günter Wand, nascut en 1912 a Elberfeld, va estudiar composició, piano i filosofia. Va començar la seua carrera com a Kapellmeister a Allenstein i, després de passar per Detmold, va arribar en 1939 a l’Òpera de Colònia. Després d’un interludi passat a Salzburg a causa de la guerra (dirigint l'Orquestra del Mozarteum en 1944-45), en 1945 va començar la reconstrucció artística de la ciutat catedralícia, i amb 34 anys en va esdevenir director musical —el director musical general més jove d’Alemanya. Va renunciar a aquest títol en 1947, per concertrar-se des de llavors, com a Kapellmeister de Gürzenich, en el desenvolupament de la vida concertística amb l’orquestra tradicional de Colònia; vida concertística que va assegurar amb interpretacions dels clàssics, de la música antiga i contemporània, que es van fer famoses, sobretot també amb les gires i amb prop de 30 discos enregistrats a França, i de ràpida projecció internacional. El desenvolupament musical de Colònia durant la postguerra, amb la seua difusió internacional, és inseparable de l’activitat de Wand com a titular de l’Orquestra de Gürzenich. Va ser convidat moltes vegades a dirigir a les principals capitals europees, des de 1949 va ocupar regularment el pòdium de la Filharmònica de Berlín i, com a primer músic d’Alemanya occidental que va dirigir a la Unió Soviètica, també va estar amb les grans orquestres tradicionals russes.

Mitjançant la concentració completa en la seua feina, Günter Wand ha esdevingut l’antítesi del director ambulant i estrella de la jet-set; d’altra banda, a causa de la quantitat estrictament limitada de gires per l’Est i per Occident, i a causa també de la seua aversió a la publicitat —malgrat els seus èxits tardans a Japó i als EUA—, ha esdevingut una mena d’outsider de l’escena musical actual. Ha rebutjat més invitacions de les que ha acceptat. Des de ben aviat va prendre la decisió de concentrar-se en la seua tasca fonamental, i potser precisament per això ha esdevingut un dels més extraordinaris intèrprets dels nostres temps. Wand sap penetrar espiritualment de manera inimitable dins la gran música del passat i del present i donar-li una imatge sonora que, en la seua expressió profunda, pot apel·lar de la mateixa manera a les emocions i als sentits.

Després de deixar l’Orquestra de Gürzenich en 1974, Wand va intensificar la seua col·laboració amb les institucions musicals dels grans centres de radiodifusió alemanys i de fora d’Alemanya. Des de 1977 treballar amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia (WDR). En 1982, Wand va acceptar de bell nou la responsabilitat d’una titularitat, aquesta vegada per a l’Orquestra Simfònica de l’NDR d’Hamburg. També és principal director invitat de l'Orquestra Simfònica de la BBC de Londres, i director honorari de l'Orquestra Simfònica de Berlín.

L’aproximació de Wand a Bruckner es va consumar lentament i gradualment, fou una part del seu propi procés de maduració artística. Durant la seua època de Colònia no va dirigir mai la Quinta, la qual més tard va assolir per a ell una importància ineluctable. D’altra banda, el compositor i amic seu Bernd Alois Zimmermann li n'havia parlat sovint i l’havia encoratjat a enfrontar-se a aquesta obra esquerpa. Només anar-se’n Wand a viure a Suïssa, les coses van anar així: va dirigir la simfonia en si bemoll major (la Quinta) a Berna, i la va produir amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia per a la WDR. Amb aquella execució exemplar va posar la pedra de toc per a la seua famosa sèrie de discos de la integral de simfonies de Bruckner amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia. Després d’aquell cicle extraordinàriament exitós, que va ser distingit amb el Premi de la crítica discogràfica alemanya, va executar —precisament amb l’orquestra de la WDR— el cicle simfònic complet de Schubert. Com a titular i actualment director honorari vitalici de l’Orquestra Simfònica de l’NDR (des de 1990), des de 1982 Wand ha produït encara la gravació en estudi de les integrals de simfonies de Brahms i Beethoven, però avui dia prefereix el mètode del "Live Recording", l’enregistrament dels seus concerts públics. També per això ha rebut diversos i importants premis internacionals, com ara el Premi ECHO i el premi anual DIAPASON D’OR. Entre les gravacions aparegudes fins ara d’aquesta nova sèrie tenen un lloc especial, a més d’obres de Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann i Txaikovski, les simfonies 3a a 9a de Bruckner. Les simfonies Sisena i Vuitena van ser gravades amb preses fetes en moments diferents, i permeten comparacions interessants. Amb la intensificació de les relacions amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, i durant els assajos per al Festival de Berlín de 1996, Wand fou distingit amb la Medalla Hans von Bülow, com a senyal d’agraïment per la llarga col·laboració amb l’orquestra i pels impressionants concerts dels darrers anys, i també com una mostra de l’alta valoració dels músics berlinesos per tota una vida de dedicació d’aquest gran director alemany.

En gener de 1989 va debutar a Amèrica dirigint l'Orquestra Simfònica de Chicago durant quatre concerts. Aquest debut va ser força lloat per la principal premsa nord-americana; un dels diaris va escriure que "tota la vida musical de Chicago parlava de Wand després que va dirigir la Simfònica". També va dirigir l'Orquestra Simfònica de Boston i l'Orquestra de Cleveland. Des de 1990, Wand manté un contracte fonogràfic exclusiu amb BMG Classics / RCA Victor Red Seal.

Amb les seues interpretacions estrictament centrades en l’estructura —i, per tant, en l’esperit— de la composició, ha realitzat una contribució essencial per a la comprensió de Bruckner en el nostre temps. La seua concepció de la fidelitat a l’obra, que per a ell és una penetració dins l’obra, n’ha esdevingut un senyal distintiu. Sempre que és possible, es remet al text original, i no sols en el cas de Bruckner. Si hi ha diverses edicions d’una obra, llavors per a aquest director "que creu en el compositor" la darrera edició de l’autor és la definitiva, en tant que document decisiu de la voluntat artística de l’autor.

Günter Wand és un dels intèrprets més extraordinaris dels nostres temps, no sols pel que fa a la seua generació ni limitat a Alemanya. Les seues gravacions mostren, tant com les seues interpretacions en concert, una absoluta autonomia i una pulcritud fins al detall més ínfim. Wand —tal com va afirmar una vegada Eberhard von Lewinski— es queda ben prop de les notes, però sense oblidar allò que queda darrere de les notes —allò decisiu.

La Concert-Gesellschaft Köln ha editat una miscel·lània sobre Wand:
Nona NYFFELER, red. (1992): Günter Wand, der Musik dienen. Köln, Wienand.

Wolfgang Seifert acaba de publicar una voluminosa biografia de més de 500 pàgines, autoritzada pel Kapellmeister, feta amb material documental i narracions del mateix Wand:
Wolfgang SEIFERT (1998): Günter Wand: So und nicht anders. Hoffmann und Campe.

Günter Wand va deixar aquest món el 14 de febrer de 2002.

© Guillem Calaforra
Registrat — Reservats els drets de reproducció