Fa un any el Partit Comunista
del País Valencià es pronunciava pel dret d'autodeterminació
del poble de Kosovo i contra qualsevol intervenció militar. I és
d'acord amb els mateixos principis que ara defensem el dret de l'Estat
Iugoslau a negarse a la instal·lació al seu territori de
tropes estrangeres i condemnem el bombardeig de l'OTAN contra Iugoslàvia,
acte de guerra que s'ha fet a més al marge de qualsevol legalitat
internacional i estatal, sense el suport del Consell de Seguretat de l'ONU
i sense la prèvia aprovació dels Parlaments estatals, cosa
que en el cas de l'Estat'Espanyol suposa una vulneració directa
de la Constitució, a més de les condicions aprovades al referèndum
de l'OTAN de no integració en l'estructura militar i de l'acord
parlamentari unànime de 1995 al qual es va establir com a condició
per a la participació en missions estrangeres el manat exprés
del Consell de Seguretat de l'ONU.
El bombardeig de l'OTAN,
destinat a terroritzar als serbis i forçar-les a acceptar les seues
exigències, revela com aquesta, no solament no s'ha convertit en
una organització "humanitària", sinò que és
realment una Organització Terrorista InterNacional.
Cal destacar que l'OTAN
no defensa el dret de Kosovo a ser independent, sinò que preten
l'ocupació militar de territori de Iugoslàvia, és
a dir, la pèrdua de la seua independència.
Cal recordar també
que els pobles de Iugoslàvia, units amb la direcció dels
comunistes, van aconseguir derrotar a l'exèrcit nazi i posteriorment
resistir intents de satelització, mentres que pel contrari la seua
confrontació, arran del procés obert amb l'anul·lació
de l'autonomia de Kosovo i Voivodina, ha portat a la fragmentació
de la federació iugoslava i a la conversió de part del seu
territori en un protectorat de l'OTAN, que ara es vol estendre a Kosovo
i Sèrbia.
L'actual situació
fa palés com un poble que oprimís a altre no pot ser lliure:
la confrontació que s'hi deriva facilita l'actuació imperialista
de l'OTAN, que s'atorga la capacitat de donar patents de corso d'opressió
a aquells Estats que es subordinen a la seua política, com és
el cas de Turquia en Kurdistan i tants altres. Per això, aquells
que neguen a altres pobles el dret d'autodeterminació haurien de
pensar que el manteniment d'aquesta negació solament es pot sostindre
a costa de la pèrdua de la seua pròpia sobirania enfront
d'un imperialisme disposat a "atacar, desbaratar i devastar" a qui desafie
el seu domini.