Carlo Frabetti - Escriptor i matemàtic

La falsa equació

La lògica més elemental ens ensenya que l'acceptació d'una sola
proposició o igualtat falsa implica acceptar-les totes. (Per exemple,
si dos i dos són cinc, jo sóc el Papa. En efecte, si 2+2=5, 2+2=2+3,
després 2=3, d'on 1+1=1+2, després 1=2. El Papa i jo som dos, però
com 1=2, el Papa i jo som un. Després jo sóc el Papa.) I això és el
que, en última instància, pretenen el Govern espanyol i la
seudooposició: fer-nos acceptar una falsa igualtat (Batasuna= ETA)
per a així fer-nos acceptar qualsevol cosa.

Segurament en Batasuna hi haurà gent d'ETA o del seu «entorn», com
diuen els criminalitzadors oficials. Tan segur com que en el PSOE hi
ha membres dels GAL, i més dels que han sigut imputats (el propi
Garzón, poc sospitós de radicalisme, va intentar asseure en la
banqueta a Felipe González). Tan segur com que en la Policia hi ha
torturadors (i no hi ha pitjors terroristes que els funcionaris que
torturen i els que els encobreixen). Però ningú pensa que tots els
militants del PSOE estiguen a favor dels GAL (encara que no condemnen
públicament a Barrionuevo), ni que tots els funcionaris aproven la
tortura i siguen, per tant, terroristes d'Estat.

Si hi haguera que il·legalizar a Batasuna per no «condemnar» els
atemptats d'ETA, també hi hauria que il·legalizar al PSOE per no
condemnar a tots els implicats en la trama dels GAL. I hi hauria que
il·legalizar a l'Administració en ple per no condemnar (en el doble
sentit del terme, en este cas) als funcionaris que impunement
torturen en les comissaries, les casernes i les presons.

D'altra banda, si de condemnar el terrorisme es tractara, caldria
començar per condemnar tots els dies al Govern d'EUA (per no parlar
d'Israel, el seu titella sagnant). A causa del seu embargament
criminal, dels seus bombardejos sistemàtics, del seu deliberat
enverinament de les aigües, de les tones d'urani empobrit tirades
sobre el país, totes les setmanes moren a Iraq unes 3.000 persones
(la majoria xiquets), les mateixes que van morir en l'atemptat contra
les Torres Bessones. I hi hauria que il·legalizar a tots els que
recolzen els peus en la mateixa mesa que el terrorista Bush.
El fet que hi haja funcionaris que torturen no justifica els
atemptats d'ETA. I, per la mateixa regla de tres, el fet que hi haja
nacionalistes fanàtics capaços de matar de forma indiscriminada, no
justifica la criminalització del nacionalisme.

Quan un president de Govern anomena «fem» als dirigents d'un partit
polític legal i emparat per la Constitució, l'insult torna
inexorablement al seu propi rostre. Com sempre que s'escopeix cap
amunt.

Quan els assistents a l'enterrament d'una víctima innocent criden
consignes a favor de la pena de mort, es convertixen en el mateix que
pretenen «condemnar» (al mateix temps que deixen clar per què
insistixen tant en eixe terme concret).

Els que convertixen en odi el sagrat dolor de les víctimes, no són
millors que els que el causen. De fet, són el seu complement
indispensable; els seus còmplices, en última instància.

És així de simple: pura lògica elemental. Però hi ha grups polítics i
econòmics que per a subsistir necessiten demonitzar a l'enemic ­fins i
tot al mer disident­ i alimentar l'odi. Encara que per a això hagen de
botar-se no sols les regles de l'ètica, sinó inclús les de la lògica
aristotèlica. Alguns d'aquests grups estan en la clandestinitat.
Altres, la qual cosa és molt més greu, en el poder. -