Presentació: residus generats per la UV i consells per a la reducció
En aquest enllaç pots descarregar una
presentació en diapositives sobre els residus de laboratori generats a la
Universitat, la seua evolució i distribució, i consells
per a minimitzar-los.
presentació en .pdf
Reducció de la quantitat de residus
La Universitat de València produeix
anualment
desenes de tones de residus perillosos molt diversos. Això
comporta un complex tractament posterior per reduir-ne la perillositat,
i un impacte negatiu sobre l'entorn i sobre l'economia de la
Universitat.
Actualment estem passant a una nova fase en
què
s'utilitzen mètodes de treball que disminueixen la quantitat
de
reactius necessaris i que minimitzen la perillositat i la quantitat
dels residus.
Per disminuir la quantitat i perillositat dels
residus les accions es prioritzen en aquest ordre:
- Reducció
de la quantitat en origen.
- Recuperació
de subproductes i excedents.
- Reciclatge.
- Tractament in situ.
- Entrega a gestor de
residus.
1.
Reducció de la quantitat en origen
Evitar-ne l’emmagatzemament.
Cal comprar únicament la quantitat
necessària. Encara que sembla que com més
quantitat de
reactiu es compra aquest resulta més econòmic,
pot ben
bé ocórrer que a la llarga isca més
car. Si al
final en sobra una part, pot constituir un perill mentre
està
emmagatzemat, a més d'ocupar espai. I amb el temps
és
més fàcil que es faça malbé
i a la fi es
convertisca en un residu, amb el seu consegüent cost de
gestió.
Reduir-ne l'escala.
Tant al laboratori d'investigació com
al de
pràctiques, no sempre està justificat
l'ús de
reactius en quantitats de diversos grams o litres. Es poden aconseguir
els mateixos resultats i impartir els mateixos ensenyaments reduint-ne
l'escala, és a dir, emprant dissolucions més
diluïdes i en menors volums.
Reducció de la perillositat.
Entre diverses alternatives, s'ha de triar la
menys contaminant. Açò afecta:
- Els dissolvents de les reaccions.
- Els reactius.
- Les reaccions mateixes.
- Els procediments de purificació i
aïllament.
Ací es mostra un llistat de reactius i
els seus substituts menys danyosos:
| Producte |
Substitut |
| Benzè |
Ciclohexà, toluè |
| Cloroform, tetraclorur,
percloroetilè, tricloroetilè |
Metilcloroform, fluorocarbonis |
| Dioxà |
Tetrahidrofuran |
| 2-Nitropropà |
1-Nitropropà, nitroetà |
| N-hexà |
N-heptà |
| Xilens |
Hidrocarburs alifàtics, white
spirit |
| Acetonitril |
Metanol, acetona |
| Dimetilformamida |
N-metilpirrolidina |
| Etilenglicol |
Propilenglicol |
| Metanol |
Etanol |
2.
Recuperació de subproductes i excedents.
La recuperació evita noves compres i la
generació de residus. En cas de disposar de reactius
emmagatzemats que hom no espera utilitzar a curt o mitjà
termini, aquests poden aprofitar-se:
- Per a altres usos que requerisquen el mateix
reactiu.
- Facilitant-los a un altre laboratori que
utilitze els mateixos
reactius (sobre això es pot consultar l'Àrea de
Medi
Ambient, ja que coneixem gran part de les substàncies que
utilitza cada laboratori).
- En cas de substàncies que hagen
perdut la puresa
requerida, poden aprofitar-se per a usos menys exigents (tal vegada per
a laboratoris docents).
3. Reciclatge.
El reciclatge té ple sentit quan el
procediment
de recuperació és simple (dissolvents, vidre) o
quan el
preu del reactiu és realment elevat (metalls preciosos).
Normalment es requereixen quantitats apreciables, i que el producte
puga tornar a utilitzar-se amb garanties.
Principalment en les pràctiques de
laboratori, i
de vegades en investigació, és possible idear
experiments
en què els productes (o subproductes) de reacció
poden
utilitzar-se com a reactius posteriorment.
Exemples:
- Dissolvents: destil·lar-los i
emmagatzemar-los.
- Mercuri en forma de metall: aspirar-lo,
cobrir-lo amb polisulfur càlcic i recuperar-lo.
- Mercuri en compostos: dissoldre’ls i
convertir-los en nitrats solubles. Precipitar-los com a sulfurs.
Recuperar-lo.
- Arsènic, bismut, antimoni:
dissoldre’ls en HCl i
diluir-los fins a aparició d'un precipitat blanc (SbOCl i
BiOCl). Afegir-hi HCl 6M fins a la redissolució. Saturar-los
amb
sulfhídric. Filtrar, rentar i assecar.
- Seleni, tel·lur:
dissoldre’l en HCl. Afegir-hi
sulfit sòdic per a produir SO2 (reductor). Escalfar (es
forma
seleni gris i tel·lur negre). Deixar en repòs 12
hores.
Filtrar i assecar.
- Plom, cadmi: afegir HNO3 (es produeixen
nitrats). Evaporar, afegir aigua i saturar amb H2S. Filtrar i assecar.
- Beril·li: dissoldre en HCl 6M,
filtrar. Neutralitzar (NH4OH 6M). Filtrar i assecar.
- Estronci, bari: dissoldre en HCl 6M, filtrar.
Neutralitzar (NH4OH 6M). Precipitar (Na2CO3). Filtrar, rentar i assecar.
- Vanadi: afegir a Na2CO3 (capa) en una placa
d'evaporació.
Afegir NH4OH 6M (polvoritzar). Afegir gel (agitar). Deixar reposar 12
hores. Filtrar (vanadat amònic) i assecar.
4. Tractament
in situ.
Alguns tractaments senzills simplifiquen
l'eliminació de residus.
La simple separació mecànica dels residus
sòlids
n’és l'exemple més conegut
(sílice, vidre,
etc.). Però també és possible efectuar
algunes
separacions senzilles en dissolucions i mescles de dissolvents:
destil·lar dissolucions que continguen complexos
metàl·lics o substàncies
tòxiques.
D'altra banda, algunes operacions
químiques molt
simples permeten reduir totalment o parcialment la perillositat de
certs residus al laboratori mateix, com per exemple neutralitzar
solucions aquoses o precipitar metalls pesants.
Els principals avantatges del tractament in situ
són els següents:
- Important estalvi econòmic.
- Reducció o eliminació
d'etapes de la
gestió, com ara l'emmagatzemament, el transport, la
burocràcia, etc.
- El productor mateix dels residus sol estar ben
preparat tècnicament, i informat sobre la perillositat dels
residus que genera.
IMPORTANT: EL TRACTAMENT DE RESIDUS HA DE FER-SE
SOTA LA
RESPONSABILITAT DE PERSONAL QUALIFICAT, PRIMANT LA SEGURETAT I LA
PROTECCIÓ DE L'ENTORN.
Protocol per a
l’esterilització de residus biològics
En la següent Nota Tècnica de
Prevenció (NTP) de l'Institut Nacional de Seguretat i
Higiene en
el Treball (INSHT) es pot consultar un llistat de tractaments; NTP 276:
Eliminación
de residuos en el laboratorio: procedimientos generales.
5. Entrega
a gestor de residus.
Al nostre cas, aquesta entrega serà al
gestor
autoritzat, i es farà seguint les directrius que s'indiquen
al
programa de retirada de residus de laboratori en aquesta
pàgina web.
