La séquia de Rascanya prenia la seua dotació del Túria, a la cua d´assuts d´aquest sistema fluvial, dins de la plana al·luvial. La seua presa d´aigua, al marge esquerre d´aquest riu, se situava a l´antic terme de Campanar, dins dels seus límits occidentals. Des d´ací la séquia principal recorria a una cota molt baixa l´alvèol del Túria -Rascanya es manté fins a aquesta altitud a menys de 0,5 Km del riu (35)-, fins aplegar a la partida de Tendetes de Campanar, on abans de creuar l´antic Camí de Llíria (36), dins de l´indret anomenat El Bollidor, creuava per dalt de la séquia mare de Mestalla , en direcció vers el Nord per a regar el ventall al·luvial de la dreta del Carraixet (37) fins l´àrea d´extremals, als termes de Benimaclet, Alboraia i Almàssera, ja vora la mar.

Dins de l´espai irrigat per Rascanya podem distingir-ne, fonamentalment, tres grans àrees ben diferenciades: La zona de capçalera, o alvèol del Túria a Campanar; la zona central o d´hortes censides des de Marxalenes a Tavernes Blanques; i la zona final o área d´extremals als termes de Benimaclet, Alboraia i Almàssera.