En el marc de les seues activitats, l'Associació Valenciana d'Amics dels Molins va visitar el molí de Vera, situat a la vora de l'ermita d'aquest nom, en el límit del terme municipal de València i a tocar del d'Alboraia, en terres que actualment pertanyen a la Universitat Politècnica de València. L'indret ha estat tradicionalment més conegut per la ubicació de l'esmentada ermita, un lloc de visita tradicional dels llauradors de l'Horta Nord, però aquesta vegada el nostre interés anava dirigit a l'edifici annexe, el del molí. Cal agrair també les explicacions del professor Miguel del Rey sobre la intervenció feta a l'ermita, i de la família Pradas Castellano, un dels quals va viure i treballar en aquest molí fins al seu abandó.

Al seu interior s'encetà fa uns mesos una excavació arqueològica que no ha estat Acabada, amb un greu problema amb la capa freàtica perquè es troba molt alta i, a pocs centímetres de l'actual nivell de terra, ja brolla l'aigua. El molí actualment resta tancat i en un estat al límit de la supervivència, tot i que no sembla en perill immediat d'assolament. Només hi ha restes molt deteriorades de la maquinària, amb l'excepció de les moles sotanes, encara encastrades en terra. Des de fa uns quinze anys el casal juntament amb l'ermita són propietat de l'Ajuntament de València, del qual no pot dir-se que haja dut a terme una activitat diligent per a la seua conservació. Notícies molt recents, però, indiquen que hi ha hagut una cessió de la propietat a la Universitat Politècnica, sense que puguem saber a hores d'ara les condicions i conseqüències d'aquest acord.