Aquests darrers mesos, l'àrea de Patrimoni de la Comissió de Serveis i Informes (CSI) del Col·legi Territorial d'Arquitectes de Castelló està duent a terme la realització del Catàleg d'Edificis d'Almassora, població de la Plana Alta, gràcies a un conveni entre aquest i l'Ajuntament d'Almassora. L'aposta decidida que des de fa uns anys ha fet aquest col·lectiu de professionals a Castelló, per tal de catalogar i protegir edificis i elements amb un important valor històric, artístic i cultural, està donant uns resultats molt satisfactoris.

Resulta per tant molt engrescador que en el catàleg d'edificis i construccions d'una població com Almassora (que forma part de l'Horta del Millars, amb gairebé la meitat del seu terme transformat en camps de regadiu) s'haja inclòs dins de l'àmbit de les construccions rurals, tot un grapat de molins hidràulics de farina. La Molineta, el molí de Sant Antoni, el de la Porrona o el molí de paper són algunes de les edificacions que han estat catalogades. Algunes són del segle XVIII i d'altres tenen precedents anteriors i, en alguns casos, es conserven prou be, malgrat que l'activitat de mòlta s'abandonà fa anys.

Però a més, també s'ha inclòs una part important del patrimoni hidràulic de la població com: l'assut que deriva les aigües del riu Millars, la casa de les reixes que divideix les aigües entre Almassora i Castelló, altres assuts més antics dels quals queden restes en el llit del riu, els partidors reials que distribueixen l'aigua entre les diferents séquies del terme o les boqueres de la séquia de Castelló, que va soterrada en el seu tram inicial quan travessa el nucli urbà d'Almassora.

Redacció