Página nueva 0

Vist l'acord del Ple de l'Ajuntament Alfara del Patriarca, 3 d'octubre del 
2002, l'informe aprovat en sessió de 31 de gener de 2003, pel Consell Valencià 
de Cultura, i els informes emesos pels Servicis Tècnics de la Direcció General 
de Patrimoni Artístic favorables a la declaració de Bé d'Interés Cultural, amb 
la categoria de Monument, a favor de la Casa de la Serena o Sirena d'Alfara del 
Patriarca (València).

Atés el que disposa l'article 27 de la Llei d'11 de juny de 1998, de la 
Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, esta Direcció General, 
en allò que és matèria de la seua competència, ha resolt:

Primer
Incoar expedient de declaració com a Bé d'Interés Cultural, amb categoria de 
monument, de la Casa de la Serena o Sirena d'Alfara del Patriarca (València).

Segon
De conformitat amb el que disposa l'article 28 de la Llei d'11 de juny de 1998, 
del Patrimoni Cultural Valencià, determinar els valors del Bé que en 
justifiquen la declaració, descriure'l per a la seua perfecta identificació, 
així com el seu entorn de protecció i fixar les normes de protecció del bé en 
els annexos que s'adjunten a la present resolució.

Quart
En compliment del que preceptua l'article 27.2 de la Llei del Patrimoni 
Cultural Valencià, notificar esta resolució als interessats i a l'Ajuntament 
d'Alfara del Patriarca i fer-li saber que, de conformitat amb el que establix 
l'article 33 de la Llei, la incoació del present expedient determina la 
suspensió de l'otorgament de llicències municipals de parcel·lació, 
urbanització, construcció, demolició, activitat i la resta d'actes d'edificació 
i ús del sòl que afecten l'immoble i el seu entorn de protecció, així com de 
les dites actuacions quan siguen portades a terme directament per les entitats 
locals. Queden, igualment suspesos els efectes de les ja atorgades.

No obstant això, la Direcció General de Patrimoni Artístic, podrà autoritzar 
les actuacions mencionades quan considere que manifestament no perjudiquen els 
valors del bé, així com les obres que per causa major o interés general 
hagueren de realitzar-se inajornablement.

Quinta
Que en compliment del que preceptua l'article 27.3 de la Llei es notifique la 
present resolució al Registre General de Béns d'Interés Cultural per a la seua 
anotació preventiva i al Registre de la Propietat amb el mateix fi.

ANNEX I
Dades sobre el bé objecte de la declaració
Denominació: 
a) Principal
Casa de la Serena o de la Sirena.
b) Secundària
Casa de la Torre.
Localització.
a) Comunitat Autònoma. Comunitat Valenciana
b) Província. València
c) Municipi. Alfara del Patriarca, confrontant al nucli urbà de Benifaraig.
d) Ubicació. Ctra. de Benifaraig a Alfara del Patriarca
Descripció :
a) Immoble objecte de la declaració
La casa de la Serena o Sirena, els seus noms respectivament en valencià antic i 
en castellà, pren el seu nom de la figura que rodeja el seu escut nobiliari, 
encara que pròpiament posseïx cap de dona i cua de serp. La construcció data, 
segons la inscripció d'este escut, de l'any 1553.

Es tracta d'un palau rural que complix la doble funció d'alqueria, dedicada als 
cultius agrícoles típics de la zona, i de vil·la de recreació senyorial. Es 
troba situada en l'horta valenciana, en l'extrem sud-oest del terme municipal 
d'Alfara del Patriarca, però confrontant amb el nucli urbà veí de Benifaraig 
que pertany al municipi de València. Esta doble circumstància li proporciona la 
particularitat d'introduir característiques de vivenda urbana, com és la de 
situar la façana i accés principal directament a l'exterior, recaient al camí 
de Benifaraig a Alfara.

El conjunt, casa principal i annexos, posseïx un extraordinari valor, tant 
morfològicament i espacialment, com per constituir un dels pocs exemples 
d'arquitectura palatina del s. XVI en este medi. Ens trobem davant d'un exemple 
singular de palau renaixentista, on s'han abandonat les antigues maneres, i 
apareixen, potents, uns esquemes nous en planta, uns temes nous de composició i 
unes fàbriques rejovenides pel manierisme i les tècniques depurades de la seua 
construcció; a més d'això, hi ha elements classicistes molt purs que utilitzen 
la pedra com a vehicle i s'inserixen en un llenç llis de rajola. Al seu torn, 
el tipus de vivenda amb torre, no nou, arreplega una herència de simbologia 
gòtica, que associa el poder feudal amb la torre, de vegades assumida de 
preexistències àrabs.

La casa està edificada sobre una altra anterior. Açò s'observa perfectament en 
la planta baixa per les diferències de tècniques constructives de tàpia i pels 
buits cegats, sobre els quals atraquen murs de l'actual. Possiblement es tracte 
d'una casa situada en el límit d'Alfara al costat del lloc de Benifaraig, d'un 
cert Andrés Castellano, de qui parla un document de l'any 1414. Utilitzant 
parts d'esta construcció antiga s'alça en el s. XVI la construcció segons la 
tipologia d'un palau rural. Durant el s XVIII, la casa sofrix una altra 
intervenció producte de la qual són els grans buits que s'obrin en la façana 
principal i interior, cegant-se una gran quantitat d'altres. A la torre també 
se li col·loca una coberta apuntada a quatre aigües.

L'esquema arquitectònic és més complex que les alqueries senyorials precedents 
de tradició medieval. El pati no és només l'espai d'accés, labors i relació, 
com en l'alqueria gòtica, ni tampoc el nucli articulador i de transició entre 
el carrer i la casa del palau gòtic, és l'un i l'altre al mateix temps. No se 
sabrà, d'altra banda, si el pati es va concebre com obert, que seria una gran 
innovació tipològica o si al contrari, va ser pensat com a pati tancat que mai 
va arribar a acabar-se. La planimetria de l'edifici principal té interés, a 
l'aparéixer una casa compacta, com a part d'un conjunt projectual. Es compon 
d'una doble cruixia en dos de les bandes del pati, dos cossos d'edificació en 
profunditat construïts per murs de càrrega paral·lels a façana, de manera molt 
distinta als esquemes anteriors.

L'accés és lateralitzat en planta i obliga a canviar la direccionalitat de les 
línies de càrrega que se situen perpendicular al pas. Una vegada en l'interior, 
s'accedix a la vivenda principal, en la planta primera, per una porta en la 
base de la torre que dóna accés a l'escala. Esta consta d'una sèrie de 
dependències, de sales, que coincidixen clarament amb els espais construïts. 
Les compartimentacions espacials distintes als murs de càrrega són sempre 
posteriors, com és el cas de l'oratori que s'obri a la sala principal i lleva 
espai al cos posterior, el de la cuina. La planta superior havia de ser 
primitivament magatzem de productes agrícoles.

La torre se situa en un dels extrems. Volumètricament té una independència 
importantísima, i pren un contingut d'ús particular al servici de la vivenda 
principal: l'escala es desenrotlla dins d'esta. El seu cos s'eleva fins a 
aconseguir obrir els buits en totes les façanes, presentant així una solució 
espacial molt atractiva i jugant al contrapunt de la seua verticalitat davant 
de l'horitzontalitat que proporciona la resta de les façanes. L'accés a la seua 
última planta per una escala de caragol summament estreta i l'existència d'uns 
bancs adossats al seu perímetre fan paréixer que va ser construïda amb fins 
purament lúdics, enllaçant amb la idea del miramar com altres torretes de 
l'època que es van popularitzar amb el triomf del romanticisme huitcentista. 
Una coberta, amb influència flamenca i relació amb els casilicis barrocs de 
València, remata la torre i la prolonga verticalment insistint en la seua 
esveltesa.

Una galeria remata les fàbriques llises i servix de suport a un ràfol potent 
que limita el volum. Esta galeria renaixentista està dins del més pur estil 
d'arcades a l'aragonesa que comenta Lampérez, seguint la gran tradició de 
l'arquitectura catalanoaragonesa d'utilitzar la coronació en galeria a partir 
del segle XVI, com podem vore en multitud d'exemples de la ciutat de València: 
Col·legi del Patriarca, Palau de Valeriola etc.

El cantó es reforça per a donar una idea clara de massa potent, i inclús el cos 
superior suspén el calat de la loggietta, encara que mantenint una imposta que 
limita el cos i dóna una volta al cantó per a reprendre el tema en la façana 
lateral. En el conjunt destaquen les fàbriques de rajola amb morter enrasat de 
l'edifici principal.

Les finestres presenten una conformació excessivament manierista per a l'època, 
així com una perfecta distribució sobre el llenç del mur. Solució dubtosa per 
la seua excessiva voluntat de composició i pel fet d'existir, cegats, uns 
antics buits, més autònoms respecte a la composició, més reduïts de mida i de 
tècnica més d'acord amb estes fàbriques i este temps. Són buits, estos antics, 
construïts amb arcs plans de gran mida, com els que veiem en tota 
l'arquitectura del XVI. Estos graciosos i lleugers buits d'arc rebaixat i 
cornisa superior que remata l'arc, amb muntants esbocats pot tractar-se potser 
d'una aportació setcentista que intente regularitzar la relació massís.va a les 
façanes.

L'escut de marbre de la portada principal (depositat hui en l'ajuntament) 
representa les armes de Ferragud, Pallarés, Alegret i Perelló rodejats de la 
figura de la Sirena anteriorment descrita i amb el lema «Omnia tempus habent». 
Els Corella també van usar este simbòlic monstre encara que amb el lema 
valencià «Esdevenidor» i que pot vore's en el seu escut d'armes situat en la 
casa que fóra dels comtes de Sotoameno, en el carrer Aparisi i Guijarro de 
València. Encara que en este apareix inscrita la data de 1553, és de factura 
posterior, ja que no va poder realitzar-se llavors perquè els Perelló i 
Pallarés van ser propietaris a partir del segle XVII, i els Ferragud a partir 
del segle XVIII.

Travessant els dos cossos del palau per la porta principal s'arriba a un pati 
ampli, rectangular, on obrin arcs els coberts de cavallerisses i corrals, 
construïts estos amb cossos d'una cruixia, a través d'un els quals podem 
accedir a un hort obert cap a la façana sud. Al costat de la casa senyorial, a 
la façana nord, componen la resta del conjunt uns edificis de vivendes 
adossades per a l'ús de colons i jornalers amb accés independent des de 
l'exterior. Estes construccions presenten murs de maçoneria ordinària i lluïts 
de morter de calç amb acabat emblanquinat que contrasten amb les fàbriques de 
rajola de l'edifici principal.

El jardí emplaçat en un lateral del conjunt, i amb accés indirecte a través de 
l'horta, ens indica que no va ser concebut simultàniament al palau. Pareix una 
aportació huitcentista en la qual es prioritza el disseny del mateix jardí 
romàntic respecte a la seua relació espacial amb la casa, ja que se situa en el 
lloc menys incòmode per a les labors agrícoles de la propietat. Es compon d'una 
sèrie de corredors estrets entre parterres que confluïxen a un espai central on 
se situa la glorieta. Fins fa poc albergava certa esplendor, sobreviuen algunes 
coníferes, palmeres i canyes de bambú. També va tindre una plantació de 
tarongers en l'actualitat secs. Està limitat de l'exterior per un mur de 
maçoneria d'uns dos metres d'alçària, amb el fi tant de resguardar-lo com de 
disposar d'un lloc íntim i idíl·lic d'escampament. Arreplega així la 
mil·lenària tradició de la recreació del paradís, és a dir, jardí tancat; 
concepte persa que es transmet al llatí com paradisus, i que es representa ací, 
com en anteriors cultures a través de l'Hortus conclusus, açò és, jardí rodejat 
de murs.

b) Parts integrants:
La casa principal amb el seu escut nobiliari i edificacions annexes. 
El jardí.
c) Béns mobles que comprén i constituïxen part essencial de la seua història. 
Es troben desapareguts.
d) Delimitació de l'entorn afectat:
Justificació de la delimitació proposada:
El criteri seguit per a la delimitació de l'entorn de protecció consistix a 
incloure dins de la seua àrea els següents elements urbans:

- Parcel·les que limiten directament amb la que ocupa el BIC, al qual pot 
afectar, tant visualment com físicament, qualsevol intervenció que es realitze 
sobre elles.

- Parcel·les recaients al mateix espai públic que el BIC i que constituïxen 
l'entorn visual i ambiental immediat i en el qual qualsevol intervenció que es 
realitze puga suposar una alteració de les condicions de la seua percepció o 
del caràcter de l'espai urbà o rural que l'envolta.

- Edificacions o qualsevol element del paisatge urbà que, encara que no tinguen 
una situació d'immediatesa amb el BIC, afecten de forma fonamental la seua 
percepció.

Així mateix, per la seua condició històrica de palau rural rodejat d'horta, 
s'inclouen en el perímetre de protecció els camins rurals més pròxims des d'on 
és possible la seua contemplació com a tal.

Origen: Intersecció entre l'eix del camí existent entre les parcel·les 168 i 
185 del polígon cadastral núm. 5 d'Alfara i el límit entre els termes 
municipals d'Alfara i València, punt A.

Sentit: Horari.
Línia delimitadora: Partint del punt d'origen A, la línia delimitadora discorre 
pel límit del terme municipal fins que enfronta amb les primeres edificacions 
del nucli urbà de Benifaraig i envolta les recaients al camí Alqueria de Xilet 
i les núm. 16, 17, 18 i 19 recaients al carrer Ferrer i Bigne de l'illa 
cadastral núm. 48909. La línia creua el dit carrer i recorre les mitgeres sud 
de les parcel·les números 9 i 21 de l'illa cadastral núm. 48903. Continua cap 
al nord pels eixos del carrer de l'Eliana i del carrer Nelo el Farinós. 
Prosseguix per les parts posteriors de les parcel·les recaients al carrer 
Ferrer i Bigne de les illes cadastrals números 47919 i 48920 i en paral·lel a 
la carretera provincial VP 6023 fins a trobar-se amb l'eix del camí que es 
troba a uns 115 m del nucli de Benifaraig; discorre a l'est per este eix fins a 
la trobada amb l'eix de la carretera anterior, continuant cap al nord per ell. 
Gira a l'est per l'eix del camí entre les parcel·les núm.169 i números 116, 
115, 114, 113, 42, 154 del polígon núm. 5 fins al primer encreuament de camins, 
i gira al sud pel camí entre les parcel·les núm. 169 i núm.157 fins a l'origen, 
punt A.

e) Normativa de protecció de la Casa de la Serena i el seu entorn.
Monument:
Article primer. S'atendrà a allò que disposa la secció segona, règim dels béns 
immobles d'interés cultural, del capítol III de la Llei 4/1998 d'11 de juny, de 
la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià aplicable a la 
categoria de Monument.

Article segon. Els usos permesos seran tots aquells que siguen compatibles amb 
la posada en valor i gaudi patrimonial del bé i contribuïsquen a la consecució 
dels dits fins. L'autorització particularitzada d'ús es regirà segons allò que 
s'ha disposat en l'article 18 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.

Entorn de protecció:
Article tercer. De conformitat amb el que disposa l'article 35 de la Llei de 
Patrimoni Cultural Valencià, qualsevol intervenció que pretenga abordar-se en 
l'entorn de protecció del monument, requerirà de la prèvia autorització de la 
Conselleria de Cultura i Educació. Esta autorització s'emetrà conforme als 
criteris establits en la present normativa, i en allò que no estiga regulat en 
esta, per mitjà de l'aplicació directa dels criteris prevists en l'article 39 
de la citada Llei.

Totes les intervencions requeriran, per al seu tràmit d'autorització, la 
definició precisa del seu abast, amb la documentació tècnica que per la seua 
especificitat els corresponga, i amb la ubicació parcel·lària i el suport 
fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua 
transcendència patrimonial.

Article quart. Sense perjuí del que disposa l'article anterior, per mitjà de 
sospesat informe tècnic municipal, es podrà derivar la no necessitat de tràmit 
d'autorització previ en actuacions que se situen fora del present marc normatiu 
per falta de transcendència patrimonial, com seria el cas de les obres i 
instal·lacions dirigides a la mera conservació, reparació i decoració interior 
d'estos immobles.

En estos casos, l'Ajuntament comunicarà a esta administració, en el termini de 
10 dies, la concessió de llicència municipal, adjuntant com a mínim l'informe 
tècnic que es menciona en el paràgraf anterior, un pla d'ubicació i el suport 
fotogràfic que permeta constatar la situació de partida i la seua falta de 
transcendència patrimonial.

Article quint. La contravenció del que preveuen els articles anteriors, 
determinarà la responsabilitat de l'ajuntament en els termes establits en 
l'article 37 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià.

Article sext. Criteris d'intervenció
1. Les parcel·les destinades en l'actualitat a horta, i reflectides en el pla 
adjunt, conservaran la seua caracterització agrícola, històrica i pròpia, que 
s'ha preservat fins a hui a fi de mantindre el seu valor didàctic i testimonial 
d'un recurs amenaçat d'extinció. No es permetrà materialitzar cap aprofitament 
ni activitat edificatòria en estes.

2. Es mantindran les pautes de la parcel·lació històrica de l'entorn.
3. Les alineacions de l'edificació d'aplicació patrimonial seran les establides 
pel Pla General d'Ordenació de València reflectides en el planol adjunt.

6. Les cobertes, d'acord amb la tipologia de la zona, seran, en el cos 
principal de l'edifici .la profunditat del qual oscil·larà entre 8 i 11 metres. 
inclinades, de teula àrab, amb pendent màxima del 35%, a dos vessants i carena 
d'altura màxima 2,25 m respecte de l'altura de cornisa. Este requisit únicament 
podrà ser dispensat, amb caràcter excepcional, en aquells casos en què 
s'acredite l'existència d'una singular justificació històrico.contextual.

7. Les noves edificacions s'adequaran amb caràcter estètic a la tipologia i 
acabats tradicionals de Benifaraig i la façana atendrà a les següents 
disposicions:

. Ràfols amb longitud màxima de vol de 35 cm.
. Impostes, motlures, resalts de buits, faixes, rematats ornamentals i la resta 
d'elements compositius amb una longitud màxima de vol de 15 cm.

8. Els edificis situats en el carrer Ferrer i Bigne:
. Parcel·la núm. 03 illa núm. 48920.
. Parcel·les núm. 02, 03, 04, 05, 06 i 07 de l'illa núm. 48903.
. Parcel·la núm. 18, illa núm. 48909.
Disposaran, en absència d'un planejament especial patrimonialment validat que 
concrete una catalogació individualitzada, d'una protecció arquitectònica 
addicional per tractar-se d'antigues preexistències d'alt valor testimonial. A 
l'efecte, només podran ser demolides les parts invisibles des de la via 
pública, preservant i restaurant els seus elements propis i escometent la 
reposició del volum original amb respecte dels caràcters originaris de 
l'edificació.

9. L'ús permés en esta zona serà el residencial. S'admetran els següents uso, 
sempre que mostren la seua compatibilitat amb les arquitectures tradicionals de 
la zona:

A) Magatzems.
B) Locals industrials ubicats en planta baixa.
C) Locals d'oficina.
D) Ús comercial.
10. Els edificis números de policia 97 i 99 del carrer Ferrer i Bigne situats 
en les parcel·les cadastrals números 03 i 04, illa núm. 47919 del polígon 
núm.19, es regiran pel règim transitori, equiparable al Fora d'Ordenació 
Diferit, regulat en la disposició transitòria novena de les normes 
urbanístiques del Pla General de València. En els supòsits inclosos en aquell, 
que concloguen la seua vida útil, es pretenguen obres de reforma de 
transcendència equiparable a la reedificació (reestructuració total) o una 
substitució voluntària d'estos, li seran d'aplicació les restants ordenances de 
protecció d'esta normativa per a les parcel·les edificables. Tot això sense 
perjuí de l'aplicació, si escau, de l'art. 21 de la Llei del Patrimoni Cultural 
Valencià a estos immobles.

Article sèptim. Totes les actuacions que puguen tindre incidència sobre la 
correcta percepció i la dignitat en l'apreci de l'escena o paisatge urbà del 
monument i el seu entorn, com seria el cas de l'afecció dels espais lliures per 
actuacions de reurbanització, enjardinament o arbratge, provisió de mobiliari 
urbà, assignació d'ús i ocupacions de la via pública, etc., o com podria ser-ho 
també l'afecció de la imatge arquitectònica de les edificacions per tractament 
de color, implantació de rètols, marquesines, tendals, instal·lacions vistes, 
antenes, etc., o qualssevol altres de semblant caire i conseqüències, hauran de 
sotmetre's a autorització de la Conselleria de Cultura i Educació que resoldrà 
d'acord amb les determinacions de la llei i els criteris de percepció i 
dignitat abans al·ludits.

Queda proscrita la introducció d'anuncis o publicitat exterior que, en 
qualsevol de les seues accepcions, irrompa en la dita escena urbana, excepte la 
d'activitats culturals o esdeveniments festius que, de manera ocasional, 
reversible i per temps limitat sol·licite i obtinga autorització expressa.

Article octau. Qualsevol intervenció que afecte el subsòl de l'immoble o el seu 
entorn de protecció se sotmetrà al que disposa el títol III de la Llei 4/1998, 
d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.

Article nové. En virtut del que disposa l'apartat quart de l'article 34 de la 
Llei 4/1998, d'11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural 
Valencià, s'eximix els Ajuntaments d'Alfara del Patriarca i de València de 
l'obligatorietat de redactar un pla especial de protecció, per considerar-se 
prou adequades les normes de protecció de l'entorn contingudes en el present 
decret.