ALL-I-PEBRE

Ingredients: anguiles, creïlles, una tomateta, alls, pebre roig, pebreres, ametla i sal.

Els Pavesos cantaven una cançó que deia:

Som les anguiles de l'Albufera...

Som les més fines de la peixquera...

i en el fang de la sèquia vivim de nit...

Com som tan fines, mos fan xixines...

Mos tallen a trossos per a menjar-nos

i les nostres espines se les menja el gat...  ♫  ♪

Ara, moltes de les anguiles que mengem ja no viuen al fang de la sèquia, sinó en la bassa de la piscifactoria i ens arriben netes, trossejades i envasades. Tanmateix, podeu preparar aquest plat exquisit com sempre:

En una cassola de fang sofregim una tomateta amb la pebrera i mentrestant piquem en el morter una bona quantitat d’alls i ametles. Aboquem la picada del morter al sofregit i belluguem. Tot seguit tirem el pebre roig generosament. Aboqueu aigua i les creïlles a trossets. Deixem bullir i quan falten 10 minuts per a que les creïlles estiguen cuites, afegim les anguiles. És un peix amb la carn molt tendra i fina i estarà de seguida. Recordeu afegir la sal.

N'hi ha receptes d'all-i-pebre que no inclouen la tomata, però compareu sabors i trieu.

No és recomanable sofregir les anguiles i afegir l'aigua i les creïlles després, perquè  la pell pot agarrar-se a la cassola i en acabant se’ns desfarà el peix abans que es coguen les creïlles.

Una tradició antiga diu que cal menjar anguiles només durant els mesos que contenen la lletra R, al contrari dels caragols, els quals s'han de menjar als mesos que no duen aquesta lletra.

Qui té anguila per la cua

bé pot dir que res no té.

(Joan de Timoneda)