CALVARI

El viacrucis és un acte litúrgic de Setmana Santa que sol celebrar-se als calvaris. En terres valencianes trobem multitud d’ermites en pujols i muntanyes amb una senda o camí on s’edificaren les capelletes de les XIV estacions que representen catorze instants de la pujada de Crist al mont Calvari de Jerusalem on fou crucificat. Viacrucis és una expressió llatina que vol dir "camí de la creu", és a dir, el camí que en la ciutat santa va des de la Torre Antonina fins el cim del mont Calvari.

De vegades però, els pobles del pla que no tenen cap elevació propera edificaven les casetes del calvari als afores de la població, com en el nostre cas, o als murs de les cases en uns carrers determinats. El viacrucis, ritual que encara s’hi manté, es resava en públic Divendres Sant. L’origen d’aquesta pràctica devocional cal situar-la durant els primers segles del cristianisme a Terra Santa, quan santa Elena trobà la Vera Creu. Després, amb l’establiment del Regne croat de Jerusalem, el peregrins que retornaven a Europa i els franciscans que custodiaven els sants llocs propagaren la pràctica del viacrucis per tot arreu. En realitat, els viacrucis constituïen una alternativa al perillós viatge a Terra Santa, un succedani immediat per a tots els que volien commemorar cada instant de la Passió i mort de Crist. En alguns indrets, especialment als calvaris de muntanya on es disposava d’espai suficient, la distància entre les estacions es reproduïa espacialment seguint el model de Jerusalem, de manera que els fidels podien peregrinar d’estació en estació meditant els patiments de Jesús i identificant-se amb ell com si recorregueren la ciutat santa. De fet, després de la caiguda del Regne Croat de Jerusalem a mans dels musulmans les peregrinacions a Terra Santa s’havien convertit en un desig impossible. Els viacrucis locals permetien rememorar el recorregut que es feia a la Via Dolorosa autèntica. La tradició establia la distància entre les estacions amb passes:

I | 21 passes | II | 80 passes | III | 60 passes | IV | 71 passes | V | 191 passes | VI | 336 passes | VII | 348 passes | VIII | 171 passes | IX | 18 passes | X | 18 passes | XI | 14 passes | XII | 25 passes | XIII | 20 passes | XIV.

Al fons del calvari veiem un plafó de ceràmica que ens parla de la donació del terreny i de la data d’inauguració: abril de 1867. Més tard s’afegiren uns altres taulellets on llegim que es va reedificar el 1929. Però açò és l’únic testimoni que ens resta d’aquella època, ja que les estacions són posteriors a la Guerra d’Espanya, i, encara que no tenen valor artístic, tenen un gran valor etnogràfic i ens serveixen per a conèixer les devocions populars.

L’estació VII està signada per A. Sanchis / Colón i la IX i XIV contenen el mateix nom i afegeixen a més A.Sanchis / Colon, 62-63 / VALENCIA.

A l’entrada del calvari estan els 7 dolors de Maria i tots tenen la llegenda A EXPENSAS DE D ª DOLORES seguida dels cognoms.

Encapçalant aquesta secció teniu una estació solta, resta d’un calvari, que es conserva als jardins municipals. Es tracta de la IV estació i està signada per V. Aguilella Vidal.