CARAGOLADA

Ingredients per fer la salsa: tomata, pimentó verd, pa fregit, ametles, alls, pebrera, pebreroig, herbassana, sal i aigua.

        Els caragols eixen a pasturar a poqueta nit i també en acabar de ploure. Són els millors moments per recollir-ne. Fa molts anys, a la nit, feien servir el carburer per a  il·luminar-se. El carburer només servia si no feia vent. És clar que als caragols no els agrada el vent i si en fa no cal que eixiu a cercar-ne. Així hem sentit l'expressió eixir a agafar caragols "a l'encesa". Diuen que els més bons són els de taronger; els de carxofera amarguen. Quan tornem a casa ficarem els caragols dins d'un saquet d'arpillera o en una malla de plàstic, més fàcil de trobar avui en dia, (fins i tot hi ha qui fa servir l'antiga carnera!). El tancarem bé per a que no se n'isquen i el penjarem en un lloc ventilat durant una novena per a que es porguen.

    Després d'una setmana més o menys ja se'ls podem menjar, però abans els hem d'enganyar. Primer que res els netegem amb aigua i sal i els peguem una bona rentada. A continuació els posem en una cassola  de fang plena d'aigua amb les vores cobertes de sal per a que no s'escapen i els deixem al sol durant el temps que calga fins que traguen la molla. Després posem la cossola a foc lent, de manera que els caragols no se n'adonen de l'increment de la temperatura, perquè si no, se n'entren cap a dins, durant mitja hora més o menys. Després aboquem l'aigua del bull i els tornem a rentar amb aigua neta i freda. A continuació els reservem en una cassola neta.

    Per a la salsa de la caragolada hem de sofregir una tomata, pimentó verd i pebreroig, i no ens oblidem de la sal! Mentre es fa el sofregit, en el morter picarem una llesca de pa fregit, alls, pebrera, ametles i unes fulletes d'herbassana (hi ha qui prefereix posar l'herbassana sencera en la salsa final). Si voleu que els caragols estiguen ben coents, poseu la pebrera al mateix temps que la tomata i el pimentó. Com més fregida estiga la pebrera, més courà la salsa. Aquesta picada l'abocarem al sofregit i li pegarem una volteta. Tot seguit afegim l'aigua i quan alce el bull la tirem sobre els caragols que havíem reservat en la cassola, però no al revés, és a dir, no tirem els caragols a la salsa.

Bon profit!

NOTA: els caragols, una vegada tenen la salsa NO HAN DE BULLIR MAI.

Recordeu allò que diuen en castellà: salsa hervida, salsa perdida.