MARE DE DÉU DEL CARME

La Mare de Déu del Carme rep el nom d’una muntanya d’Israel, el Mont Carmel. Aquest indret estigué relacionat amb el profeta Elïes, considerat pels carmelites fundador de la seu orde. Durant els primers segles del cristianisme s’assentà en les coves de la zona una comunitat eremita que continuà la tradició del profeta, el més important després de Moisès.

Al segle XII s’instal·laren eremites d’origen europeu occidental sota el patronatge de Santa Maria, la qual rebé doncs el títol de Mare de Déu del Carmel. D’aquell vell monestir que encara perdura sorgí l’orde dels carmelites i l’advocació de la Mare de Déu del Carme.

La imatge es caracteritza per mostrar Maria asseguda amb el xiquet sobre el genolls, el qual sosté l’escapulari dels carmelites: un triangle en forma de muntanya, amb estrelles. L’escapulari era un fragment quadrat de tela brodada amb l’escut carmelità. Hom creia que l’escapulari tenia poder per traure les ànimes del purgatori.