Encastades al mur del restaurant de Montsant i dipositades a la Torre Rodona del castell es conserven un conjunt de restes arquitectòniques que pertanyeren a l’antic monestir cistercenc de Xàtiva. Es tracta d’elements constructius de voltes gòtiques de creueria: fragments de nervis i claus. Tots estan elaborats en guix i, malgrat el bon estat de conservació d’algunes peces, cap té restes de policromia ni daurats.

Una de les claus de volta conté l’escut reial amb les quatre barres, la qual cosa ens recorda que el convent fou de fundació reial. En desembre de 1304 Jaume II feu donació del seu palau reial de Xàtiva, que abans havia estat palau de l’Algema, a les monges magdalenes d’Alzira per a que s’hi traslladaren després de les inundacions que havien patit pel desbordament del Xúquer. Uns anys després, el 1314, per sol·licitud del rei, les monges ingressaren en l’orde del Cister, encara que manteniren l’advocació originària de Santa Maria Magdalena.

Les característiques formals dels nervis de secció triangular amb motlures mixtilínies, les claus allargassades, especialment la de l’escut, i sobretot la decoració classicista que contenen ens indiquen una cronologia que no coincideix amb l’època fundacional. Hauríem de pensar per tant en una reforma posterior de l’església o de l’aula capitular o millor la construcció d’alguna capella nova a principis del segle XVI.

A Porta Coeli, a Serra, trobem un dels pocs espais arquitectònics que es conserven més o menys intactes i complets d’aquesta època al País Valencià. Ens referim a la capella de Tots Sants el patronat de la qual pertanyia als Artés. Gràcies a De Rebus Monasterii Porta-Coeli coneixem l’any en què fou renovada, 1510, i li donaren l’aspecte que ara veiem. La decoració de la cornisa que recorre tota la capella té pràcticament els mateixos elements que els fragments de Xàtiva, i també, com a Montsant, el material emprat fou l'algeps ("algés" llegim en De Rebus). Podem, per tant, fer coincidir la cronologia de les restes de Xàtiva amb la modernització de la capella dels Artés de Serra.

Aquestes restes de Montsant suposen la presència primerenca de l’art del Renaixement italià a Xàtiva. No coneixem l’aspecte que pogué tenir aquest espai, però segurament seria una construcció gòtica amb aparença interior italianitzant. És a dir, no es tractava d’un espai de formes i concepció totalment renaixentistes sinó que només tenia decoració i complements italians. S’utilitzà el nou vocabulari importat d’Itàlia per a recobrir les formes tectòniques gòtiques. Segurament hi treballaren mestres valencians, els quals en aquella època estaven imbuïts de l’estètica i esperit gòtics. Aquestes novetats vingudes d’Itàlia no foren assimilades fàcilment. Estem en un moment on és constant la barreja d’elements que es movien entre el món gòtic valencià i l’italià, el qual, amb el pas del temps, acabaria imposant-se. El guix de Montsant representa i reflecteix al mateix temps l’encontre de l’influx del Renaixement d’Itàlia i l’intent de persistència del gòtic que imperava al País Valencià a les acaballes del segle XV i principis del segle XVI.

Beatriu Navarro i Buenaventura

Detall de la capella dels Artés. Porta Coeli. Fot. J. Ll. Cebrián

Mur del restaurant de Montsant. Fot. J. Ll. Cebrián

Fot. C. Sarthou

Fot. C. Sarthou