L’església és d’una nau, amb capelles entre els contraforts, tota bastida amb rajola. Posteriorment s’hi agefí la capella de la comunió. La porta d’accés al temple encara es conserva tapiada malgrat que el nivell original del camí deu estar a més de mig metre de l'actual. De concepció molt clàssica, recorda un petit arc de triomf.

       La nau està coberta per trams de voltes bufades de rajola. El mateix sistema s’emprà per cobrir les capelles laterals, però amb variants; alguna té trompes en els angles. Les finestres que il·luminaven lateralment la nau estan totes tapiades. Entre les advocacions d’algunes capelles, a banda del retaule major dedicat a sant Dídac, recordem: sant Joan Baptista, sant Francesc, sant Pasqual Bailon, la Puríssima Concepció, sant Antoni de Pàdua...

       L’aspecte original de l'interior del temple degué ser clàssic, amb una decoració a base d’esgrafiats molt exuberant. A meitat del segle XVIII, Miguel Eugenio Muñoz visità  l’església del convent de Sant Dídac i ens deixà una petita descripció de la seua estructura i decoració. Així, llegim que consta de 9 capelles: l’altar major amb nínxol al fons i llums pròpies, sis laterals iguals  fins a l’elevació del cor i dues capelles més xicotetes davall d’aquest. L’obra es d’esgrafiats  amb fons vermell i relleu d’algeps. La cornisa que envolta el temple està adornada de molta talla i florons daurats al mig dels arcs. Veiem per tant, que malgrat els materials emprats, escaioles i algeps, la decoració devia ser esplendorosa i magnífica. I ens dóna també una dada important: el color dels esgrafiats, almenys a l’església, és el roig.