Després de la desamortització, el 1854 Josep Bigné i Gonzàlez adquirí el convent de Sant Dídac per a instal·lar la seua fàbrica de mistos El Dado. El 1856 s’associà amb els germans Moròder, propietaris de la fàbrica El Globo que dos anys després, el 1858, l’absorbí . Des d’aleshores i fins la segona dècada del segle XX aquesta marca es consolidarà i incrementarà la producció. El 1922 el Ministeri d’Hisenda arrenda la fabricació i distribució a la Compañia Arrendataria de Fósforos S.A., més tard "FOSFORERA ESPAÑOLA". La darrera etapa de la fàbrica a estat conduïda per una empresa sueca.

       L'església es feu servir posteriorment com a magatzem de la fàbrica, ja que per les característiques de ser un edifici antic manté una temperatura inferior a la de la resta d'edificis moderns. A meitat del segle XX patí un incendi que destruí la decoració en escaiola original, la major part de la qual estava formada per esgrafiats.

       A l'entrada de la fàbrica es conserva una campana amb una inscripció: JESUS MARIA Y JOSE ME HIZO JAIME ROSAS AÑO 1884. La data ens indica doncs que és posterior a l'època del convent. Tenia la funció de regular l'horari laboral.