Hem de collir les olives quan encara estan verdes, ja que no són per a fer oli sinó per a menjar-se-les. Les rentem bé o les deixem un dia a remulla. L’endemà les xafem (sense fer gaire força per no triturar-les) i les tornem a posar amb aigua. Aquesta aigua l’anirem canviant tots els dies durant una novena o més, fins que perden l’amargor. Ara ja són bones per a menjar, però les posarem en una gerra fent tongades d’olives, sal i sajolida i ho cobrirem tot d’aigua. Tapem la gerra i la deixem un temps en un lloc fresc, no cal dir-ho, (una setmana pot ser suficient) fins que agafen sabor a l’herba. A partir d’ací, quan vulguem menjar-ne, només hem de destapar la gerra i agafar-ne.

La sajolida es gasta per adobar olives, per això és coneguda amb el nom d’herba d’olives. En altres comarques, com la Costera o la Vall d’Albaida, prefereixen la pebrella (que els últims anys costa molt de trobar per collir-ne) i el timonet.

La prova de l’ou: per a saber la quantitat de sal que cal en adobar les olives, posem un ou dins la gerra i si sura és que n’hi ha prou, però si s’enfonsa hem d’afegir-ne més.