CASA DE LA SIRENA
Als pobles de la rodalia denominen aquest casal del segle XVI la Casa de la Sereneta, amb la forma medieval de la paraula "sirena" encara viva, tal i com l’escrigué el poeta Roís de Corella:
Si en lo mal temps la serena bé canta,
io dec cantar, puix dolor me turmenta
en tal extrem, que ma pensa és contenta
de presta mort; de tot l'altre s'espanta.
Rebé aquest nom tan popular i tan literari perquè sobre la portada renaixentista, fent d’ampit del finestral, hi havia en marbre l’escut nobiliari envoltat per una serp amb cap de dona, a l’estil de l’escut dels Corella al Palau de Cocentaina. Aquesta serp de cap antropomorf, enroscada en l’escut, simbolitza l’eternitat i era una al·legoria d’origen italià. A l’antiguitat la serp simbolitzava l’eternitat perquè anualment canviava de camisa i rejovenia com si fos un ésser nou. L’escut té una inscripció amb la data MDLIII i la divisa: OMNIA TEMPUS HAVENT. Conté les armes dels Ferragut, Pallarés, Alegret i Perelló. Al primer quart del segle XX el que hi havia sobre la porta era una còpia de l’escut, ja que segons Martínez Aloy l’original es va traslladar a l’interior per tal d’evitar les pedrades dels xiquets. La còpia exterior la van furtar i l’escut original es custodia actualment a la Casa de la Vila d’Alfara.
La importància d’aquesta alqueria nobiliària rau en el fet que es tracta d’una de les poques del segle XVI que s’han conservat, perquè la majoria són dels segles XVIII i XIX. A més de la portada i el finestral bastits en carreus, destaca la torre cantonera, possiblement un edifici de guaita i defensa més antic, amb talús i teulada blava a quatre aigües. També hi ha la galeria d’arquets que corona la façana principal, l’hort clos i les restes del jardí. S’hi feren reformes als segles XVIII i XIX. En la planta superior s’hi conserva una petita capella.
Aquest edifici de propietat particular està abandonat. Situat vora la carretera de Benifaraig i en un ambient estètic urbà cada vegada més degradat, és un dels edificis més nobles i més valuosos de l’Horta Nord. La Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura va realitzar obres de consolidació als anys 1989-1990. Amb un destí incert, la Casa de la Serena espera l’oportunitat no ja de sobreviure, sinó de consolidar-se com un monument emblemàtic de l’Horta Nord, amb un ús digne que el rescate de la indiferència.
