TRINITAT

En el cristianisme occidental es va difondre primer una iconografia tricèfala de la Trinitat, és a dir, un cos amb tres caps, tres nassos i tres boques. A partir de l’Edat Mitja aquesta representació fou considerada monstruosa i sacrílega. L’any 1628 el Papa Urbà VIII decretà la prohibició d’aquesta figuració de la Trinitat i s’ordenà cremar les imatges d’aquesta mena, per la qual cosa a penes ens han arribat unes quantes.

La Trinitat de d’Alfara té la iconografia més comuna en els plafons ceràmics valencians: Déu pare i Déu fill amb edats diferents i l’Esperit Sant amb forma de colom que sobrevola els caps. El Déu pare sosté el ceptre del poder i el fill sosté la creu i mostra les ferides dels peus i les mans. Als peus de les dues figures hi ha el globus terraqüi coronat per una creu. Els dos personatges estan asseguts en un tron de núvols, voltats pels raigs de la gràcia. El nimbe del Pare és triangular, propi de la divinitat, mentre que el del Fill és crucífer, per fer al·lusió a la Passió.

La Trinitat va acompanyada de la Mare de Déu dels Desemparats i santa Bàrbara però per una convenció jeràrquica, la trobem a la banda superior de la composició.