(Actualització de l'article original publicat en ITEM, núm 13, juliol-desembre 1993)
Internet va néixer als Estats Units al voltant dels anys 70, a partir d'ARPAnet desenvolupada per a la interconnexió de diverses universitats americanes que feien servir el protocol de comunicacions TCP/IP. Des de llavors, diverses entitats han col.laborat amb el seu desenvolupament com ara la NASA o la xarxa militar. En 1992 hi havien més de mig milió d'ordinadors connectats amb un creixement mensual del 15%. Tanmateix, alló que va sorgir com cooperació entre entitats académiques, avui, incorpora tot una série d'empreses privades com DIALOG, SilverPlatter, etc. Avui en dia es parla de més de 2í5 milions d'ordinadors connectats.
En Espanya, en 1985 la Secretaria de Estado para la Universidades juntament amb la Fundesco varen el.laborar un projecte anomenat IRIS (Interconexión de Recursos Informàticos) per tal de connectar els centres de càlcul de diverses universitats. L'evolució d'aquest projecte ha afavorit la creació d'un organisme anomenat RedIRIS encarregat de donar suport teleinformàtic als centres d'investigació. Físicament els diferents centres s'enllacen mitjançant una estructura en estel anomenada ARTIX que fa servir el protocol X.25.
ARTIX des del seu node a Madrid interconnecta amb IXI, la xarxa paneuropea de comunicacions X.25. Al mateix temps ARTIX ha millorat la seva tecnologia de manera que, en l'actualitat pels seus cables pot circular protocol TCP/IP. ARTIX s'ha connectat via Amsterdam amb el EBONE (nus Europeu de connexions) enllaçat a la vegada amb Internet. Paral.lelament, l'empresa IBM ha donat recolçament a projectes d'interconnexió dels seus "mainframes" i d'aquí va sorgir EARN com a xarxa europea i BITNET com a xarxa a nivell mundial.
Aquesta complexitat de termes i xarxes s'incrementa amb la existéncia de passarel.les i sistemes de conversió de protocols, de manera que EARN i Internet es troben unides per diferents punts. Podem parlar avui en dia d'una xarxa de xarxes que és el present i futur immediat de la Internet.
Cadascun d'ells disposa d'una série d'eines addicionals que permeten la seva utilització d'una manera més senzilla, així per exemple, resulta difícil utilitzar adequadament el correu electrònic sense disposar d'un complet directori d'adreces.
Per connectar amb una màquina remota només cal conéixer la seva adreça numèrica o el seu nom. L'adreça està constituída per quatre grups d'un màxim de tres dígits separats per punts (ex. 147.83.2.9). Per tal de facilitar el seu recordatori, cada adreça té associat un nom i existeix una série de màquines, anomenades servidors de noms, que disposen de les taules per fer les conversions. El nom s'estructura en nivells de més específic a més general separats per punts. Aquest nivells són: nom de la màquina, subdomini (departament, institució) i domini (sigla del país o del tipus d'institució). Per exemple la màquina TAHAT de la Universitat Politècnica de Catalunya té la adreça 147.83.2.9 però es més fàcil enrecordar-se del seu nom : TAHAT.UPC.ES
Les empreses privades que formen part d'Internet, fan servir totes elles el domini COM independentment del país on es trobin (per exemple : DIALOG.COM, STN.COM).
Resumint, si la nostra màquina es troba connectada a Internet i disposa del software de consulta d'ordinadors remots, podrem accedir a qualsevol simplement teclejant : TELNET <nom de l'ordinador remot>
Una vegada establerta la comunicació caldrà distingir entre els serveis públics gratuïts, als quals accediriem sense cap contrasenya o amb una contrasenya pública que tothom coneix, i els serveis de cost, als quals només podrem accedir si disposem d'una contrasenya pròpia lligada a un compte de tarifació (aquest és el cas de la majoria d'empreses privades com DIALOG). Caldrà tenir informació prèvia de com s'accedeix i com es consulta cadascun dels sistemes.
La majoria d'aquest directoris es troben emmagatzemats en diversos ordinadors i poden recuperar-se mitjançant la transferència de fitxers que es descriurà en l'apartat següent.
Els directoris poden ser des de fitxers de text que podem importar al nostre sistema i imprimir, fins a programes d'ordinador com és el cas d'HYTELNET. Tots ells recullen informació sobre el sistema al que s'accedeix, l'adreça i com connectar-se o desconnectar-se. En el quadre adjunt es recullen alguns dels més importants en biblioteconomia.
NOM LOCALITZACIO VIA DIRECTORI/FITXERS HYTELNET FREEBSD.CDROM.COM FTP .2/SymTel/msdos/hypertext STGEORGE LISTSERV@UNMVM.BITNET EMAIL message: GET LIBRARY PACKAGE UNT's FTP.UNT.EDU FTP pub/library/libraries. CATALIST FREEBSD.CDROM.COM FTP .5/cica/toolbookTornar a l'Index
Per utilitzar la transferència de fitxers cal que el nostre sistema disposi del programa anomenat FTP (file transfer protocol) i que l'ordinador remot faci de host de transferència de fitxers. Al igual que en el cas de les connexions remotes només cal conéixer l'adreça de la màquina amb la que volem actuar:
FTP <adreça de l'ordinador remot>Tots els sistemes de transferència de fitxers estan protegits amb clau d'accés, però en la majoria d'ells existeix un codi públic que és anonymous (en minúscules) que ens permet accedir directament. Per control estadístic, el sistema ens demanarà que introduím com a contrasenya la nostra adreça de correu electrònic. Una vegada dins podem executar una sèrie d'ordres bàsiques.
Documents primaris (RFC, articles, revistes com ara Net News, i fins i tot llibres com Alícia al país de les meravelles). El moment ideal de compartir informació arribarà quan tots els investigadors i autors que escriuen els seus documents en format electrònic (processadors de textos) a part de publicar-los, els deixin lliures de copyright en servidors FTP anonymous.
Determinades empreses privades de subministrament de documents estan fent servir aquest sistema per transmetre còpies d'articles préviament escanejats. Un exemple ho constitueix Article Express International, una empresa de subministrament que recull la totalitat dels documents primaris indexats en Compendex (base de dades de Enginyeria). Aquesta empresa accepta comandes mitjançant correu electrònic i posa a disposició del client els fitxers escanejats en format TIFF dins d'un compte del seu ordinador. Llavors l'usuari mitjançant FTP pot recuperar el fitxer al seu ordinador i ajudat del software XpressNet pot visualitzar-lo o imprimir-ho en la seva impressora local. Evidentment l'usuari paga per document sol.licitat amb un cost superior a rebre'l per correu però inferior a rebre'l per FAX.
Aquest sistema ha estat adoptat també per altres empreses com ara Elsevier, que mitjançant EMDOCS (EMBASE Document Delivery Service) permet recuperar per FTP, amb el mateix software XpressNet, els documents recollits en la popular base de dades biomèdica.
La que més funciona es el "m'han dit...". Molts missatges de les llistes de distribució de les que es parlarà més endavant fan referència a un determinat fitxer o programa que està accessible per FTP anonymous a una determinada adreça i subdirectori.
Hi ha una série d'adreces que s'han especialitzat en determinades matéries:
El tercer sistema és Archie. Archie és una gran base de dades que conté informació amb els directoris de molts ordinadors on es pot fer FTP. Incorpora un programa per localitzar el fitxer pel nom o per una part del nom però no pel contingut. Aquesta base de dades està emmagatzemada en diferents ordinadors de tot el món, i és accessible establint una connexió Telnet posant com a nom d'usuari "archie". Tots tenen la mateixa informació i és per això que es recomana connectar-se a l'ordinador corresponent a l' àrea geogràfica més propera. En el cas d'Espanya ens correspon el servidor de RedIris ARCHIE.REDIRIS.ES (temporalment fora de servei en el moment d'escriure aquest document -Desembre 1994-) si bé podem conectarnos a qualsevol altre servidor com ara:
archie.thdarmstadt.de 130.83.128.118 Alemanya archie.au 139.130.4.6 Austràlia archie.unilinz.ac.at 140.78.3.8 Austria archie.univie.ac.at 131.130.1.23 Austria archie.cs.mcgill.ca 132.206.51.250 Canadà archie.uqam.ca 132.208.250.10 Canadà archie.hana.nm.kr 128.134.1.1 Corea archie.sogang.ac.kr 163.239.1.11 Corea archie.rediris.es 130.206.1.2 Espanya archie.funet.fi 128.214.6.102 Finlàndia archie.univrennes1.fr 129.20.128.38 França archie.ac.il 132.65.16.18 Israel archie.unipi.it 131.114.21.10 Itàlia archie.wide.ad.jp 133.4.3.6 Japó archie.uninett.no 128.39.2.20 Noruega archie.doc.ic.ac.uk 146.169.11.3 Regne Unit archie.hensa.ac.uk 129.12.21.25 Regne Unit archie.luth.se 130.240.12.30 Suècia archie.switch.ch 130.59.1.40 Suïssa archie.twnic.net 192.83.166.10 Taiwan archie.ncu.edu.tw 192.83.166.12 Taiwan archie.unl.edu 129.93.1.14 USA (NE) archie.internic.net 198.49.45.10 USA (NJ) archie.rutgers.edu 128.6.18.15 USA (NJ) archie.ans.net 147.225.1.10 USA (NY) archie.sura.net 128.167.254.179 USA (MD)
El programa retorna informació de quina màquina o màquines i en quin directori pot trobar-se el que cerquem. Llavors cal connectar-se via FTP a aquesta màquina per recuperar-ho, doncs el servidor Archie no emmagatzema els fitxers, només la informació d'on es troben. El més corrent és que un programa es trobi en diversos servidors.
La bústia és un sotsdirectori d'un ordinador on es dipositen els missatges de correu que ens arriben i des d'on enviem missatges a l'exterior. Normalment es tracta de màquines grans o mitjanes, ja que requereix que estiguin sempre connectades, encara que hi ha PCs que fan funcions de passarel.les amb aquestes màquines (com ara CHARON, de Pegasus Mail).
L' adreça és la identificació personal de cada usuari de correu electrònic. En el món d'Internet, les adreces de correu tenen un format estàndard compós per una "@", a l'esquerra de la qual hi ha l'identificador de l'individu (de vegades és el nom d'un mateix, el directori que fa de bústia, etc.) i a la dreta, les dades que encaminen el missatge de més específic a menys, separades per punts (ordinador, institució, país, etc).
Exemple: JOSEP-M@BIBLIO.BIB.UPC.ESEl soft de correu electrònic és el programa que ens permet llegir missatges de la bústia, enviar-ne de nous, i altres utilitats com ara contestar a un missatge, emmagatzemar-los en carpetes ("folders") o al disc, etc... Hi ha software per a DOS (Pegasus Mail, Popmail, cc:mail) per a UNIX (elm, mail) i per a tots els altres sistemes. En l'actualitat els sistemes de correu electrònic incorporen els serveis MIME que permeten la transferència de caràcters especials. La finalitat a mitjan termini es poder transmetre imatges i so i a efectes pràctics avui en dia ens permet transmetre accents, "eñes" i "ces trencades". Per poder fer això només cal que el software de correu que enviï disposi de les facilitats MIME per transformar el missatge i a la vegada, el software de recepció ha de disposar de les mateixes utilitats per poder presentar adequadament les dades.
Existeix també el directori X.500 que és la llista mundial de noms i adreces. Aquesta base de dades, equivalent a les pàgines blanques de la guia telefónica, és mantinguda per cada centre participant de manera que "no són tots els que hi estan ni hi estan tots els que són". Molts centres alberguen en algun dels seus ordinadors aquesta informació, a nivell nacional la RedIRIS està posant a disposició dels usuaris la consulta d'aquest directori mitjançant telnet al seu ordinador. També es consultable mitjançant molts dels gophers, utilitat que es descriu més endavant.
Aquest és un excel.lent sistema d'intercanvi d'informació i de resolució de problemes. Un inconvenient d'estar apuntat a moltes llistes grans és que es pot arribar a rebre tal quantitat de missatges al dia que no permeti fer altra cosa que llegir-los. Una llista com ara CDROMLAN genera un volum de 15 a 20 missatges diaris perqué hi ha moltíssimes persones apuntades.
Per tal d'evitar aquest últim problema han aparegut les News com una altra concepció de distribució d'informació, a partir de la creació d'una gran base de dades de "notícies" o missatges agrupats per temes. En aquest cas els missatges s' emmagatzemen en un ordinador i l'usuari no els rep a la seva bústia sinó que accedeix a l'aplicació News per consultar els missatges que hi ha en els grups d' interés, amb la possibilitat d'afegir-ne de nous. Aquesta gran base de dades es distribueix per la xarxa USENET (xarxa d'ordinadors que fan servir el software News per a intercanvi de notícies). A Espanya aquesta base de dades es troba en diversos centres com ara CIEMAT (Centro de Investigacions Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas), a la UPC i a la Universitat de Valéncia entre d'altres. Igual que en el cas anterior si un centre no disposa de servidor de News propi, RedIris posarà el seu a la disposició de tots els associats a la mateixa.
A nivell espanyol, les biblioteques del CSIC i de moltes universitats ja disposen d'adreces de correu electrònic on poder enviar les comandes. Tot això conjuntament amb l'aparició de programes de gestió de serveis d'obtenció de documents, com ara SOD, que formateja i envia comandes per E-mail, fa que es simplifiqui i augmenti la velocitat en la gestió de peticions.
D'altres llistes no tenen sistema automàtic de subscripció i cal adreçar un missatge a una determinada adreça. Per obtenir un llistat general de totes les llistes de distribució existents arreu del món, es pot demanar a LISTSERV@KENTVM.BITNET posant en el cos del missatge
I es rep un llistat de totes les llistes disponibles amb instruccions de com apuntar-se a cadascuna. Aquest llistat ocupa centenars de fulls.A nivell espanyol i en el mon bibliotecari, cal parlar de IWETEL com la llista de distribució amb més afiliats; es tracta d'un bon fòrum de discussió dels temes que a tots ens afecten. A part d'això també hi ha d'altres llistes més petites i específiques que reuneixen als usuaris de determinats programes com ara el CDROM de REBIUN, usuaris de SOD, usuaris de VTLS. Aquestes llistes compleixen un paper fonamental al apropar els usuaris als fabricants i compartir experiéncies al respecte.
IWETEL@EUSKOM.SPRITEL.ES IWETEL PACS-L@UHUPVM1.UH.EDU Public Access Computer Systems List PRIVADO ALF-L@YORKVM1.BITNET Academic Librarian's forum AUTOCAT@UVMVM.BITNET Library cataloging BI-L@BINGVMB.BITNET Bibliographic instruction ILL-L@UVMVM.BITNET Interlibrary Loan VTLSLIST@VTVM1.BITNET VTLS Users Discursion Group MEDLIB-L@UBMV.BITNET Medical/ Health Sci Libraries CDROMLAN@IDBSU.BITNET Xarxes de CDROM CD-ROM-NETWORK@JNT.AC.UK Xarxes de CDROMTornar a l'Index
Podem trobar clients senzills que treballen en entorns no gràfics si bé el futur està en els clients d'entorn gràfic (WINDOWS, MAC, X-WINDOWS) capaços per si mateixos de mostrar imatges fixes, en moviment i so. La tendéncia és el.laborar clients capaços d'accedir a diversos d'aquests serveis. Així, per exemple, MINUET és un client que integra en el mateix software TELNET, FTP, lector de NEWS, client Gopher, etc... Molts d'aquests clients són accessibles via FTP en diversos servidors anonymous.
Al llarg del desenvolupament del projecte, la interconnexió mitjançant Internet ha fet que aquestes opcions de menús no quedin restringides al campus sinó que, pitjant per exemple "catàleg de biblioteques" es pugui accedir a qualsevol catàleg i també consultar altres gophers-servidors, etc. El client es comença a moure a través d'Internet d'una manera transparent mitjançant menús amigables, aquests salts de servidor a servidor és el que es coneix com "navegar" dins la Internet.
Existeixen gophers-clients per a DOS, MAC, UNIX, etc.
El "pare" del gopher és la Universitat de Minnesota i el seu soft pot trobar-se en BOOMBOX.MICRO.UMN.EDU, si bé avui en dia podem trobar clients gopher en qualsevol servidor FTP anonymous.
Respecte als servidors, en l'últim any s'ha produït un creixement exponencial i pràcticament tots els centres amb connexió plena a Internet tenen un o més servidors GOPHER. Només cal conéixer la seva adreça o el seu nom. Per convenció molts centres fan servir com a nom: GOPHER.<centre>.<domini> (ex.: gopher.uji.es, gopher.upc.es, gopher.uv.es, etc ...)
Els servidors WAIS emmagatzemen la informació en grans bases de dades i n'hi ha d'altres que fan de "directoris de servidors" per localitzar on es pot trobar una informació.
El futur d'aquest sistema resideix en les institucions que hi participin creant les bases de dades. Actualment en fase experimental, centres com ara Dow Jones han aportat bases de dades com el Wall Street Journal i 600 revistes més. Un exemple també ho constitueix Compact Scientific Abstracts (WAIS.CSA.COM) que distribueix moltes de les seves bases de dades per aquest sistema.
Els servidors WWW ens presenten una pàgina (home page) amb imatges, gràfics i text. L'usuari observa en aquestes pàgines determinades paraules en negreta o icons que al pitjar-los amb el ratolí ens transporten a d'altres pàgines WWW, a servidors gopher, fan telnets, permeten enviar missatges, veure fotografies, etc.
Un exemple de WWW comercial pot ser DIALOG (www.dialog.com). La seva primera pàgina ens mostra informació de la entitat i des d'aquí, hi ha un icon que ens fa una connexió telnet al host, un altre que ens permet veure i "comprar" qualsevol del seus productes impressos, un altre que ens permet subscriure'ns a una llista de distribució específica, etc...
El WWW permet accedir a la resta de serveis des del mateix client sorgint el concepte d'URL (Universal resources locator) com una extensió de l'adreça convencional segons el format de la màquina servidora, per exemple:
IRC: Són sistemes de conferéncies interactives basats en la tecnologia client-servidor. L'usuari-client amb el software IRC es connecta a un servidor IRC (IRC.FUNET.FI) i obre un determinat canal (grups d'usuaris connectats en aquell moment amb un interés comú), per exemple el canal habla hispana. En aquest moment tots els usuaris connectats a aquest canal reben un missatge que diu: "s'ha connectat tal persona des de ....." Llavors ja podem preguntar-li coses i ens respondran. Es l'equivalent en Internet a les party-line telefóniques i, a l'igual que aquestes, els canals més sol.licitats són els "canals calents".
ERL: Electronic Reference Library és una tecnologia que permet la recerca en bases de dades en Internet mitjançant el mateix software que fem servir per consultar els nostres CD-ROM. Un dels promotors d'aquest sistema és Silverplatter, que disposa d'una versió client de SPIRS capaç d'accedir a las bases de dades MEDLINE, ERIC, etc. mitjançant Internet. Aquest client pot combinar recerca en CD-ROM local amb anys endarrerits accessibles per la xarxa. Més informació: info@silverplatter.com
Z39.50: Es tracta d'una normativa que permetrà la consulta de catàlegs de biblioteques sense necessitat de conéixer el seu software. El servidor on es troba el catàleg és interrogat per un client Z39.50 sense necessitat de conéixer el llenguatge propi del catàleg. Inclús es parla de clients capaços d'anar interrogant catàlegs sistemàticament una vegada llençada la pregunta.
ONLINE Database Services
DIALOG dialog.com 192.132.3.254 BRS brs.com 192.188.13.253 DATA_STAR rserve.rs.ch 192.82.124.34 ESA-IRS esrin.esa.it 192.106.252.1 DOW-JONES djnr.dowjones.com EPIC-OCLC epic.prod.oclc.org 132.174.100.2 ORBIT orbit.com 192.188.13.254 STN stnc.cas.org 134.243.5.32 ECHO echo.lu 192.87.45.4 BLAISE-LINE sun.nsf.ac.uk 128.86.8.7
Catàlegs Biblioteques Espanyoles
(Nota : molts d'aquests centres demanen paraula d'accés, alguns ho mostren en la propia caràtula però d'altres cal consultar HYTELNET).
CSIC 161.111.10.10 UAB babel.uab.es U. Barcelona ub.es 161.116.1.1 UPC tahat.upc.es 147.83.2.9 UPF sahara.upf.es U.POL.VALENCIA vega.cc.upv.es 158.42.4.1 U. VALENCIA mvs.ci.uv.es 147.156.1.5 U. JAUME I violant-telnet.uji.es 150.128.1.5 U. DE ALCALA 130.206.82.2 U. COMPLUTENSE DE MADRID 147.96.1.3 U. ILLES BALEARS 130.206.33.6 U. CARLOS III sauron.uc3m.es 163.117.1.33 U. AUTONOMA DE MADRID 150.244.9.7Tornar a l'Index
Barber., José. "Todo lo que usted queria saber sobre RedIRIS". Information World en español. 5 (1992): 1-3.
Berners-Lee, Tim et al "Worl-Wide Web: The Information Universe" Electronic networking. 2 n1 (1992): 52-58.
Brewster Kahie et al "Wide Area Information Servers: An executive Information System for Unstructured Files" Electronic networking. 2 n1 (1992): 59-68.
Dalton, Marian. "Does Anybody Have a Map ? Accessing Information in the Internet Virtual Library". Electronic networking. 1 n1 (1991): 31-39.
Deutsch, Peter "Resource Discovery in an Internet Environment- the Archie Approach". Electronic networking 2 n1 (1992): 45-51.
Eskola, Pirkko. "Experiences in using Internet in a Technical Information Services" 17th International Online Meeting. Proceedings 1993. Oxford, England: Learned Inf (1993), 477-484.
Garcia, Felipe "Servicio de Información i atención a usuarios de RedIRIS" Boletin de la red nacional de I+D, RedIRIS. 20-21 (1992): 59-79.
Hallam, Susan. "Introducing the Internet: A case study" 17th International Online Meeting. Proceedings 1993. Oxford, England: Learned Inf (1993), 443-452.
Keays, Thomas "Searching Online Database Services Over The Internet" ONLINE. (1993): 29-33.
Martinez, Ignacio "RedIRIS en la Internet. I: Una panoràmica general de la Internet". Boletin de la red nacional de I+D, RedIRIS. 20-21 (1992): 40-44.
Notess, Greg R "The Internet Meets Online" ONLINE. (1993): 84-86.
Notess, Greg. "Gaining access to the Internet". Online. Sep (1992): 27-35.
Notess, Greg. "Using gophers to burrow Through the Internet". Online. May (1993): 100-102.
Scott, Peter "HYTELNET as software for Accessing the Internet : A personal perspective on the development of HYTELNET". Electronic networking. 2 n1 (1992): 38-44.
Schuartz, M.F. "How Big is the INTENET ?". Internet Society News. 1 n2 (1992): 3-5.
Simmonds, Curtis. "Searching Internet. Archive sites with ARCHIE: Why, what, where and How" ONLINE. (1993): 50-55.
Tennant, Roy. "Internet Basic Training: Teaching Networking Skills in Higher Education". Electronic networking. 1 n2 (1991): 37-46.
"The Internet Gopher: An Information Sheet" Electronic networking. 2 n1 (1992): 69-71.
"Relación de Instituciones españolas de I+D afiliadas a RedIRIS" Boletin de la red nacional de I+D, RedIRIS. 14-15 (1991): 24-33.
"Internet. Un mundo fascinante de comunicación". Information World en español. 7 (1992): 7-9
"The Internet Gopher: An Information Sheet" Electronic networking. 2 n1 (1992): 69-71.