Accedir a la pŕgina principal de la UniversitatImatge decorativa que sugereix les activitats a les que es dedica el servei
Centre d'Assessorament i Dinamització dels Estudiants

 

logoart

 

Instal·lacions Art públic/Universitat pública 2008

Mil grues. Aldo Shiroma Uza
Una antiga tradició japonesa conta que tot construint mil grues de paper es pot demanar un desig. Aquesta tradició popular, que abans va ser de transmissió oral, va créixer amb la història de Sadako Sasaki, una xiqueta víctima de la guerra, fins al punt de simbolitzar l’esperança i la pau com una petició en veu dels xiquets. Des d’aleshores els xiquets de tot Japó i altres països confeccionen grues de paper que són obsequiades davant el Monument per la Pau a Hiroshima, en el qual es troba el missatge: «Aquest és el nostre crit, aquesta és la nostra pregària: Pau al món».

grulles

 

El rodet més gran del món. La Tejedora CCEC.
A través d’una estètica popular, aquest projecte desenvolupa una imatge corporativa que gira al voltant de la construcció del «rodet» més gran del món, utilitzant tàctiques pròpies dels mitjans de difusió i d’ocupació de l’espai del màrqueting publicitari. Tot plegat conforma una lloable campanya dirigida a aconseguir aquest meritori rècord, mitjançant la participació activa del públic, a través de les donacions de tots/es aquells/es que ho desitgen.

rodete

 

Fills de la precarietat. Miguel Ángel Barrera Benjumea
La precarietat és un concepte molt ampli, abasta situacions com ara la temporalitat, el treball en jornades de dotze hores diàries, patir la mobilitat forçosa… Milers de joves treballen per menys de sis-cents euros al mes amb l’esperança de fer mèrits i signar un contracte indefinit. A partir de la publicitat d’ETT better life URBAN.30 es vol donar visibilitat a la situació de precarietat amb la qual es troba l’universitari en acabar la seua formació acadèmica.
http://hijosdelaprecariedad.blogspot.com/

hijos


Bon dia, Senyor Courbet. Nicolás Sánchez Larraín
Es tracta del registre en vídeo d’una caminada a la deriva realitzada a la ciutat de València en el transcurs d’un dia. Aquesta peça audiovisual pren el seu nom d’una coneguda pintura de Gustave Courbet, en què l’artista es pinta a si mateix com un errant. Aquests llocs, aliens a la lògica productiva imperant, estan carregats de milions de xicotetes històries privades, que en el seu conjunt formen la gran història pública en la qual tots intervenim cada vegada que xafem el carrer.

coubert

 

Horta. Raquel Villar Pérez
El principal objectiu d’aquest projecte consisteix a recuperar la memòria històrica de l’horta, una cosa tan important per a la conformació de la tradició cultural valenciana. I com que tota crítica hauria de partir d’una autocrítica, la investigació s’ha centrat en el passat recent dels solars on s’emplaça aquest campus universitari, de les fèrtils terres de cultiu que van ser i del silenci de les llambordes que hui les oculten.

horta

 

Fronteres. Línies de contacte a la ciutat. Francisco Lucas Simón
S’aborda la idea de frontera i de transformació dels espais urbans sobre la base dels canvis identitaris, de com aquests espais es modifiquen segons qui els habita. Com a treball de camp s’ha desenvolupat la investigació sobre el carrer Benicarló, al barri de Benimaclet de València, on la presència i la convivència de residents de múltiples nacionalitats afavoreix la gradual dissolució de les fronteres establides a l’espai públic
www.fronteralineasdecontacto.es

frontera

 

(Re)accions especulatives. Marcela Jordá Jacarilla
Una menuda casa de fusta amb una finestra a través de la qual podem veure. Un xicotet jardí que l’envolta, realitzat exclusivament amb castells de naips. Si seguim la senda que ens acosta a la casa, podem observar dins imatges accelerades, en pla fix, d’un edifici en construcció que va creixent, mentre es desenvolupa, superposada a la imatge, una partida de tetris que avança fins arribar a l’inevitable game over.

reaccions

 

 

Catàleg de l’Homo Ludens. Fernanda Soler Riva
Aquest projecte adopta la temàtica del joc com a element creador, alliberador de la imaginació, on es produeixen mons alterns amb una mirada sensible a l’entorn, a través de narracions i accions que ens remeten a la memòria de la nostra infància. L’espai es veu sensiblement alterat mitjançant dibuixos lineals sobre el paviment i altres intervencions que conviden el transeünt a participar en el joc com un element quotidià, ací i ara.

ludens

www.uv.es/cade


[<] Tornar

mono

Mes informacio: cade@uv.es      [Darrera actualització: 24/10/2007]