 |
A l´any 1952, amb motiu de les Olimpiades d´Hèlsinki, es va parlar molt de Finlandia com un poble que s´obria al món, que es modernitzava a marxes forçades. En els cercles on em movia aquells anys, Finlàndia va despertar molt d´interés, sobretot en el jovent que ja començava a tenir l´afany per aconseguir la independència política de Catalunya. Hem hagut de tenir 70 anys per disposar de temps suficient i fer una estada prou llarga como per poder dir que hem viscut Finlàndia. Existia la dificultat real de tenir entre tots dos una mitjana d`edat de 70 anys i, per si fos poc, desconeixiem la llengua del país. A més, com que nosaltres som de l`època del francès, desconeixíem també l`anglès. Els objectius del nostre viatge eren, sobretot, dos. El primer, veure i viure a Finlàndia de la manera més normal que poguéssim, tot fent una vida ciutadana el més normal possible: tenir veïns. El segon objectiu era comparar la situació d`un país lliure amb la nostra situació de país ocupat. Veure i conèixer, en la mesura de les nostres possibilitats, com són en l´actualitat els finlandesos i com s´ho van fer per alliberar-se i treure´s de sobre, no un, sinó dos ocupants alternatius: Suècia i Rússia. |
