Portada del número 1
de la primera època
de Caràcters


La primera època de Caràcters
(1992-1994)

L'octubre de 1992 aparegué el número 1 de
Caràcters, revista d'informació literària
amb disseny d'Enric Satué,
que comptà amb la col·laboració de Joan Brossa.
Vicent Alonso, Vicent Berenguer, Josep Iborra i Vicent Raga,
constituïts en el Col·lectiu Jordi de Sant Jordi, foren els
primers editors i redactors de la revista.
Els primers números comptaren també amb la col·laboració
de Lurdes Toledo, que actuava de coordinadora.
Més tard, s'incorporaren a la redacció
Francesc Pérez Moragon, Lluís Polo i Enric Sòria.
   
 

Fragment
d'una entrevista

-Enric Sòria: "Vostè té fama d'enfant terrible de la literatura catalana. Sincerament, ¿creu que la mereix?"

-Joan Ferraté: "A la meva edat, francament, això d'enfant terrible no em sembla pas massa adient. Deixem-ho, si vol, en cantankerous old man. En qualsevol cas, sí que em fa l'efecte que no tinc tanta por com molts altres a dir el que penso. Passa que molt sovint el que dic versa sobre coses que ni jo ni ningú més pot estar disposat a tolerar. Jo ho dic, perquè no depenc de ningú. Però no ho diria si no comptés amb l'acord tàcit de tots els altres que pensen el mateix i prefereixen callar. En altres paraules, si sóc franc és perquè ho puc ser, però no tinc cap interès a surar fent el pallasso"

[publicada al número 2, desembre 1992]
   
         

Qui?, com?, on?, quan?
amb qui?, per què?

Cada número de la primera època incloïa aquesta secció de notícies i comentaris diversos. En la corresponent al número 4, alguns escriptors contaven què pensaven fer durant l'estiu. La resposta de Josep Palàcios no és gens habitual: "...estic tallant-me les ungles dels peus... que, això, ja és prou..., aprofitaré l'estiu per a tallar-me les ungles dels peus"

        
     


 
Foto de Joan Brossa
Número 1 de Caràcters,
primera època
  
     
 


Generacions

Al número 6 de la primera època de Caràcters,
Eduard J. Verger concloïa com segueix la seua columna:"Tema, doncs, per a una altra ocasió: pel que sembla, el mètode generacional ha caigut en desprestigi, probablement perquè se n'ha abusat fins al punt adjudicar-li'n una de nova a cada nova dècada (que és com ara se'n sol dir del decenni). Solució natural: seguir comptant per dècades, que ja vénen al món amb els seus còmodes límits sota el braç, i deixar-se estar de problemàtiques generacions. Aviat parlarem, millor, d'anyades literàries, cadascuna amb el seu propi bouqué... (mira!, una sinestèsia)".
   
             
        Aleshores
el Cafè Malva-rosa
encara existia, i feia revistes 		 

         
  Vicent Ventura
a la portada del número 4
de la primera època
de Caràcters		      
       


Catalunya,
terra de poetes?

(fragment de l'entrevista publicada
al número 8 de Caràcters, primera època)

-Anna Montero: "Hi ha qui pensa que Catalunya és més terra de poetes que no pas de narradors. Comparteixes aquesta opinió?"

-Maria Mercè Marçal: "He pensat i penso encara que la nostra tradició poètica, globalment, és més sòlida que no pas la narrativa, i no diguem la teatral... Ara bé, crec que això té molt més a veure amb les condicions històriques en què s'ha desenvolupat la nostra literatura que no pas amb cap predisposició nacional... Crec que la poesia és el gènere literari més independent del món "real", per dir-ho d'alguna manera."

  
Foto de Maria Mercè Marçal publicada al número 8 de Caràcters
     
   
   
 

La funció de la crítica

(fragment de l'entrevista publicada
al número 9 de Caràcters, primera època)

Josep Iborra: "Jo crec que una funció de la crítica és orientar el lector, fer-li ganes de llegir un llibre. Però crec que és més important ajudar a crear la imatge d'una literatura, a crear un "clima", a suscitar un diàleg més o menys implícit entre els autors i els crítics. La crítica, va dir algú, és la consciència de la literatura. Si no hi ha crítica, no hi ha consciència i, per tant, tampoc literatura".


Accés als índexs complets de
Caràcters, revista de llibres,
primera època (1992-1994)

 

[dalt]

 

[principal]