Direcció:
Vicent Alonso

Consell de redacció:
Gustau Muñoz,
Txema Martínez,
Francesc Pérez Moragon,
Susanna Rafart i
Felip Tobar

   
 
Caràcters, revista de llibres
Número 32 (juny 2005)


Articles:

Literatura catalana 2004. Balanç d'un any

Joan Josep Isern: “Narrativa del 2004 al Principat”

Maite Insa: “Per a qui escriuren i per què?”

Jordi Rourera: “Amb lletra clara”

D. Sam Abrams: “L'esclat de verds”

Margalida Pons: “Commemorar, especular:
algunes tendències en la poesia
editada a les Illes Baleras”

Francesc Calafat: “L'any poètic valencià ”

Enric Sòria: "Assajant el diàleg. La producció
valenciana del 2004"

Joan-Elies Adell: "A l'ombra de la ficció"

Sebastià Alzamora: "No ficció a les Illes Balears:
un panorama amb gegants"

Xavier Filella: "L'assaig polític i filosòfic, una acreditada realitat"

Agustí Colomines: "La història: una mala salut de ferro"

Heike van Lawick: "Traduir de l'alemany: clàssics i actuals"

Josep Marco: "Panorama de traduccions
de la literatura anglosaxona"

Francesco Ardolino: "L'any de Petrarca,
i de Leopardi a Catalunya"

Ricard Ripoll: "Les traduccions del francès:
entre clàsscis i moderns"

Àngela Elena Palàcios: "L'atractiu de la literatura
d'expressió portuguesa"

Simona Scrabec: "Els números no enganyen:
traduccions de les literatures d'Europa Central i Oriental"

Gonçal López-Pampló Rius: "A mig camí:
balanç d'un any de revistes literàries digitals"

Gustau Muñoz: "Una trajectòria ascendent:
les revistes de pensament i cultura el 2004"
 
 
         

Entrevista a Francesc Parcerisas
(per Joan-Josep Isern):

"Les coses són perquè existeixen, no perquè tinguin visibilitat"
         
 

Francesc Parcerisas (Begues, 1944)
és un dels poetes catalans vius més prestigiosos i respectats. La seva bibliografia aplega alguns dels títols més importants dels darrers quaranta anys. Homes que es banyen, Premi Carles Riba 1966, L’edat d’or (Quaderns Crema, 1983), Triomf del present, la seva obra poètica completa entre el 1965 i el 1983, Focs d’octubre (1992) i Natura morta amb nens (2000) són algunes de les seves obres més significatives. Hi ha, però, un altre Parcerisas, dedicat en aquest cas a la traducció i amb treballs tan meritoris i valorats per la crítica com
El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien,
La llanterna de l’arç, de Seamus Heaney, o Un esborrany de XXX Cantos, d’Ezra Pound.
A més a més, entre el 1998 i el 2004 ha estat el director de la Institució de les Lletres Catalanes i actualment és el coordinador de la part de les activitats de l’Any del Llibre i de la Lectura que organitza la Generalitat de Catalunya.
  L'escriptor
Francesc Parcerisas 		 
         
 


Entrevista a Amanda Vich
(per Jordi Cervera):

L'Espai Mallorca,
una ambaixada insòlita

 

Hi ha llibreries que ultrapassen la seva funció inicial i que són o es
converteixen en molt més del que es pretenia quan van ser creades,
mentre que d’altres potser ja són creades amb una voluntat de ser diferents.
Aquest podria ser el cas de l’Espai Mallorca, un indret singular al cor de
Ciutat Vella de Barcelona, molt a la vora de la Biblioteca de Catalunya
i enmig d’un univers dinàmic i canviant que bull al seu voltant.
La creació de l’Espai Mallorca data del mes de setembre de l’any 1998,
fruit de la col·laboració entre el Gremi d’Editors de Balears i la Conselleria de Cultura del Consell de Mallorca amb una idea central com a motor, la de servir d’altaveu i d’aglutinador
de totes les activitats culturals que es fan a les Illes i donar-los difusió al Principat.
A hores d’ara, l’Espai Mallorca es divideix en tres grans apartats: d’una banda la llibreria, on es poden trobar tots els llibres que s’han publicat o que fan referència a les Illes Balears; de l’altra, el Xalar Cafè, un local on es pot menjar, beure i conèixer la gastronomia illenca; i finalment un tercer, l’espai polivalent, on es fan tota mena d’activitats culturals que van de les exposicions a les presentacions de llibres, passant per actes tan i tan peculiars com la Marató Ausiàs March, una lectura del Llibre d’Amic e Amat que s’hi va efectuar recentment coincidint amb la celebració del Barcelona Poesia 2005.
Amanda Vich, sociòloga i amb un postgrau de gestió cultural, és la directora i la responsable d’un equip de quatre persones format per Abigail Monells —que, juntament amb la mateixa Amanda, es dedica a programar les activitats culturals— i Elena Sunyol i Carme Bondia, que gestionen l’àrea de llibreria.

 
 
     

Antoni Miró naix a Alcoi en 1944. Viu i treballa al Mas Sopalmo. En 1960 rep el primer premi de pintura de l’Ajuntament d’Alcoi. En gener de 1965 realitza la seua primera exposició individual i funda el Grup Alcoiart (1965-72) i en 1972 el Gruppo Denunzia en Brescia (Itàlia). Són nombroses les exposicions dins i fora del nostre país, com també els premis i mencions que se li han concedit. És membre de diverses acadèmies internacionals. En la seua trajectòria professional, Miró ha combinat una gran varietat d’iniciatives, des de les directament artístiques, on manifesta l’eficaç dedicació a cadascun dels procediments característics de les arts plàstiques, fins a la seua incansable atenció a la promoció i foment de la nostra cultura. Les pintures que reproduïm en aquest número de Caràcters formen part de «Sense títol», una sèrie que, com ha dit Joan M. Monjo, «és una mena de dietari d’arreu del món. D’ací i d’allà. On detectem les més diverses catàstrofes ecològiques, guerres i situacions humanes tristes i lacerants per a qualsevol home i dona de bona fe».

  
Il·lustració d'Antoni Miró
per a la portada de Caràcters 32


Entrevista a Josep Iborra
(per Francesc Pérez Moragón):

"Totes les literatures normals necessiten traduir"

L’obra de Josep Iborra
(Benissa, 1929) com a escriptor conté recalades en dos gèneres:
la narració —Paràboles i prou (1959 i 1995)—, abandonada aviat, i l’assaig —Fuster portàtil (1982), Inflexions (2005) i els estudis aplegats en La trinxera literària (1974-1990) (1995) i Confluències (1995).
A més, és un crític literari de trajectòria llarga i constant, que li confereix
una reconeguda autoritat sobre la nostra cultura.
 
   


La pàgina de la poesia:

“Lluís Roda tria Philip Larkin"
   

 

Il·lustració d'Antoni Mirò
per a la pàgina de poesia de
Caràcters 32


Is It For Now Or For Always

Is it for now or for always,
The world hangs on a stalk?
Is it a trick or a trysting-place,
The woods we have found to walk?

Is it a mirage or miracle,
Your lips that lift at mine:
And the suns like a juggler’s juggling-balls,
Are they a sham or a sign?

Shine out, my sudden angel,
Break fear with breast and brow,
I take you now and for always,
For always is always now.

 


És per sempre o per ara

És per sempre o per ara,
Que el món penja d’un fil?
És cep o cita il·lícita,
El bosc ofert tranquil?

Miratge o miracle,
Els llavis que m’ensenya:
I els sols com boles malabars,
Són frau o una senya?

Lluu, àngel meu sobtat,
Esvaeix la temor de la cara,
Jo et prenc ara i per sempre,
Car sempre és sempre ara.


De The North Ship, 1945
Traducció de Lluís Roda, 1987

[dalt]


[principal]