Sota la influència de Venus

Vicenç Pagès Jordà-Caràcters 21

L’any 1912 Arthur Conan Doyle publicava un llibre que esdevindria un clàssic de la novel·la d’aventures: El món perdut. Narra els avatars d’un periodista, Ned Malone, que viatja a la selva de l’Amazones i descobreix un territori habitat per animals prehistòrics. Malone emprèn aquesta aventura per aconseguir la glòria que la seva estimada Gladys li demana per prometre’s amb ell, ja que només es casarà amb un home que faci grans proeses i visqui experiències extraordinàries. Deu anys més tard, el 1922, James Joyce publicava un llibre que es convertiria en un dels més influents del segle: Ulisses. Narra el viatge d’un publicista, Leopold Bloom, que deambula incansablement per Dublín per permetre que la seva estimada Molly pugui passar una llarga i tranquil·la estona amb el seu amant.
A l’últim capítol d’El món perdut, quan Ned Malone va a recollir el fruit de les seves aventures i dels riscs que ha corregut en el seu viatge, es troba que Gladys s’ha casat amb un altre. Ha fet el viatge per ella, i ella no li ho agraeix, però tampoc no li pot treure la glòria que ha aconseguit. Quan Leopold Bloom arriba a casa seva, la dona l’espera al llit mentre trena el monòleg interior més famós de la història de la literatura. Igual com Gladys, l’enganya amb un altre home, però per contra no l’abandona.
L’any que Conan Doyle va publicar El món perdut, James Joyce ja havia conegut la jove cambrera Nora Barnacle. Ho sabem del cert perquè el dia en què transcorre Ulisses, el 16 de juny del 1904, és precisament el dia en què es van trobar per primera vegada. Malauradament, Nora Barnacle no posseïa una gran competència lectora i no va apreciar del tot l’homenatge que li feia el qui més endavant seria el seu marit.
Tant el viatge de Ned Malone com la novel·la Ulisses es poden entendre com dues ofrenes que l’home, activat per l’amor, dedica a la dona que estima, la qual, després d’estimular aquestes ofrenes, no és capaç d’apreciar-les. Al capdavall, tots dos homenatges estan per damunt del criteri de la dona que els va inspirar. El món perdut (que obre la via comercial que culminarà amb Jurassic Park) i Ulisses (precedent de tota la literatura experimentalista) tenen aquest vincle en comú, que, parafrasejant l’eslògan del despotisme il·lustrat, podríem resumir així: «Tot per la dona, però sense la dona».

©Caràcters, 2002