NOTA DE PREMSA
La Universitat de València analitza els
esbossos de 'Les visions d'Espanya' de Sorolla
L’objectiu de l’estudi es conèixer l’evolució de la paleta de colors del pintor valencià
Investigadors de l’Institut de Ciència dels Materials del Parc Científic de la Universitat de València (ICMUV) estan fent l’anàlisi no destructiva dels pigments dels esbossos realitzats per Joaquín Sorolla per compondre la seua gran obra Les visions d’Espanya, integrada pels 14 llenços de gran format que decoraven la biblioteca de la Hispanic Society of America. Aquesta investigació s’emmarca en el projecte de neteja i restauració dels 32 esbossos de diverses dimensions fets pel pintor valencià i que duu a terme l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (IVC+r) de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports.
Clodoaldo Roldan, investigador de l’ICMUV, comenta que el seu treball consisteix en realitzar anàlisis no destructives dels pigments utilitzats en aquests apunts fets amb la tècnica gouache sobre paper –més ràpida i senzilla que els olis- amb un espectòmetre de fluorescència. De fet, Roldan ja va participar en l’estudi dels pigments fets servir en Les visions d’Espanya a Nova York amb el finançament de la Fundació Bancaixa.
Els científics Clodoaldo Roldan i Jorgelina Carballo han estudiat aquest mes de juliol un total de 630 anàlisis puntuals corresponents als pigments dels 32 esbossos. I els resultats preliminars avaluats mostren que els materials es corresponen amb el període d’elaboració de les obres, 1913-1919, és a dir, “els apunts s’han mantingut intactes, tal i com Sorolla els va deixar a la Hispanic Society of America”, segons Roldan.
D’altra banda, també s’han verificat els pigments a fi de veure les transicions i canvis del pintor. La paleta emprada per Sorolla als esbossos és similar a la dels llenços de Les visions d’Espanya, en els quals, com indica el professor responsable de l’estudi, “el blanc de plom i el blanc de zinc juguen un paper important tant en els blancs com en les barreges amb altres pigments per a aconseguir diferents tons i matisos”.
“Sorolla, en els seus apunts, recorre a una paleta centrada en els blancs assenyalats i en l’ús del roig vermelló, verd esmaragda, verds basats en compostos de crom, ocres d’òxids de ferro, blau cobalt, blau de Rússia, blau ultramar i negre os, entre altres”, apunta l’investigador de la Universitat de València.
El grup d'Arqueometria de Investigadors de l’Institut de Ciència dels Materials del Parc Científic de la Universitat de València (ICMUV), a més dels anàlisis del llegat pictòric de Sorolla, participa en projectes d'investigació orientats a la caracterització de materials relacionats amb el patrimoni cultural: art mobiliari paleolític, pigments rupestres neolítics, vidrieres medievals, materials ceràmics i aliatges de denaris romans de plata.