Ciutadania per a tots i totes
Fa
dies, i ja no sabem quants, que ens sentim irritats i impotents davant el que
està passant amb l'ensenyament a aquesta terra nostra. Més enllà d’altres
problemes, que n’hi ha prou, hauríem d’avergonyir-nos dels barracons on encabim
els estudiants de primària i secundària, de que l'administració educativa
descure els estudiants que arriben de l'estranger, de tindre una taxa de fracàs
escolar molt alta dins el context europeu i espanyol, de que els pares hagen de
pagar de la butxaca les fotocòpies dels seus fills, de no tenir les
instal·lacions mínimes, que no hi haja suficients biblioteques, ni aules
d'informàtica, ni gimnasos, etc., etc. No volem ser exhaustius, però. Anem
malament en matèria educativa; molt malament. És un fet objectiu, aquest.
Qui
és el responsable d'aquesta situació? Doncs fonamentalment el govern valencià.
Aquest govern, tanmateix, compta amb el suport d'un segment majoritari de la
població, mentre que un sector minoritari, tot i ser ben ample, està esmicolat
i indefens davant la crua realitat que patim. Així estan les coses i cadascú
conta la festa segons la viu: n’hi ha qui creu que vivim la millor època de la
nostra història com a poble, amb tot un seguit de fites i esdeveniments
històrics; altres diuen no tardarem a desaparèixer com a poble, convertits en
figurants d'un gran parc temàtic, on hi haurà regates de cabotatge i de mar
endins, curses de cotxes i de motocicletes, ciutats de les arts i les ciències
amb molt de continent però amb poc de contingut, ciutats de la música, del
cinema, del teatre, de les llengües, macro-concerts d'astres rutilants del
cosmos musical, camps de golf i, d’això no en cal dubtar, les millors falles de la galàxia. Les millors
falles, les millors fogueres i les millors gaiates; que, com tothom sap, som
tres províncies i cal que ningú no es moleste
Però no només no
hem tocat fons, sinó que com diuen que deia el professor Fabià Estapé:
continuem esbarbant. El nostre govern regional creu que encara ens cal més
festa, més pa i circ; per més que ploga, encara necessitarem més aigua; tampoc
no en té prou amb haver inventat un nou
model de gestió sanitària. No importa
que això només ens haja permés
ser els primers a Espanya en despesa
farmacèutica, mentre quedem per sota de la mitjana en tots els indicadors de
qualitat assistencial. Calia singularitzar-nos més i millor davant tothom.
Algú va tindre una
feliç ocurrència. Segurament, en alguna reunió d'assessors, el més fotogènic i
prometedor va fer una reflexió ben
senzilla, alhora que convincent. Va preguntar-se retòricament: No estem en
contra de l'adoctrinament del jovent que el govern de Zapatero vol imposar-li a
Espanya? Sí, estem en contra; va ser la resposta. Segona pregunta: Altres dels
nostres no han proposat l'objecció de consciència? Sí, sí que ho han fet; li
van respondre. Doncs nosaltres, que som la regió més envejable de tota Europa i
que som més cosmopolites que ningú, hem d'inventar una resposta nova, estel·lar:
impartirem l'assignatura, sí; però, ho farem en anglès.
Pensat i fet, que
és com acostumem a anar pel món. Tot seguit, es van donar les ordres oportunes.
Poc va importar l'opinió dels claustres ni dels directors, com tampoc que els
professors es negaren majoritàriament a formar part de l'opera bufa. El govern va dir avant, i va
amenaçar tots els que gosaren alçar els ulls de terra i posar l'ordre en
qüestió. L’empastre estava servit. Tret d’uns quants herois que s’ho faran tot sols, hi haurà dos professors a l’aula.
Serà per diners! L’un ho explicarà en
castellà o valencià, i l’altre vehiculitzarà
(que no traduirà; Concha Gómez dixit)
a l’anglés. Els xiquets, que d’anglès van justos, seran incorporats al sainet. Després, hauran
d’examinar-se en castellà o valencià d’uns continguts que un professor ha
explicat ves-a-saber-com i potser un
altre ha traduït en anglès sense que ningú li fera cas; ni falta que en feia.
Alguns valents,
atrevits, persones conseqüents, han expressat públicament la seua negativa a
participar de la mascarada. Les penes de l’infern cauran sobre ells, amenaça
l'autoritat competent; civil, per suposat. Altres han optat per una resistència
passiva, a l'espera que l'oratge millore, avergonyits del paperot que els cal
representar. I amb l’enrenou, la ciutadania valenciana mostra el fàstic i opina
majoritàriament que el millor és que l’assignatura siga optativa. Quan menys bultos més claror!
Des de fora dels
centres de secundària, des de prop però, des de
Les autoritats
educatives valencianes han perdut la seua legitimitat. Han subordinat
l'ensenyament als seus interessos estrictament partidaris. Sabem que estan jugant
amb els joves estudiants i amb els seus professors; ofenen la intel·ligència
dels primers i la dignitat professional dels segons. I nosaltres, des de
Fins a les 16:30 del divendres 7 de novembre
s’han arreplegat 715 signatures