EL CORREU ELECTRÒNIC
Una introducció
Índex
Què és i què podeu fer amb el correu electrònic?
El correu electrònic o e-mail és, en molts aspectes,
semblant al correu postal. Ambdós s'utilitzen per enviar cartes o
qualsevol altra informació a gent coneguda.
Tot i això, el correu electrònic, en compte de repartir-lo
a domicili un servei postal, és a dir, el carter, s'envia, a través
d'una xarxa d'ordinadors, a l'ordinador que utilitza la persona a qui s'adreça.
El correu electrònic es fa servir gairebé amb els mateixos
propòsits que el correu postal, llevat que no es poden enviar objectes
físics. Fins i tot és millor que el correu postal, ja
que aquest tarda dies en arribar a la seua destinació mentre que el
correu electrònic ho fa en uns segons o uns minuts.
Què cal saber per utilitzar el correu electrònic?
Com que, segurament, haureu escrit cartes alguna vegada, entendreu el correu
electrònic fàcilment si penseu en les semblances que té
amb el correu postal.
Efectivament, quan voleu escriure a algú conegut per comunicar-li
alguna cosa, el procés que seguiu és tan simple com:
- Escriure la carta en un paper.
- Posar el seu nom i l'adreça en un sobre.
- Introduir la carta en el sobre i dipositar-la, amb uns segells, en
una bústia.
Utilitzar el correu electrònic és igual de simple i comporta
exactament els mateixos passos.
- Escriure el text del missatge electrònic a un ordinador.
- Incloure l'adreça de correu electrònic de la persona
a qui s'adreça.
- Enviar el vostre missatge.
Com fer servir aquest servei?
Hi ha moltes classes de paquets de programes de correu electrònic
bastant diferenciades, tant que resulta impossible explicar el funcionament
de tots concisament.
Podem enunciar però, breument, el nom en cada sistema de l'aplicació
que més usualment el du a terme, tal i com se solen fer servir a la
Universitat de València, per ordre de preferència:
DOS -> Pine o Post
WINDOWS -> MS-OutLook Express, NetScape Messenger, WinBox, MailDrop
Macintosh -> MS-OutLook Express, NetScape Messenger, MailDrop, Eudora
UNIX -> pine, elm, mailx, mail
Passos bàsics per enviar un missatge
- Pas 1. Comenceu l'aplicació teclejant el seu nom o, en ordinadors
com Macintosh o Windows, fent un un clic en la icona de l'aplicació.
Sempre serà necessari donar un nom d'usuari i una contrasenya, açò
s'utilitza per evitar que ningú puga llegir el vostre correu.
- Pas 2. Se us demanarà que indiqueu una o més adreces
de correu electrònic, les dels destinataris dels missatges.
- Pas 3. Se us demanarà també que introduïu el
subject, és a dir, una xicoteta descripció del tema o assumpte
del missatge.
- Pas 4. Per tal de confeccionar la carta haureu de fer servir un editor
de correu, que sol ser semblant a qualsevol processador de textos normal del
vostre ordinador.
- Pas 5. Quan hàgeu teclejat el missatge podreu enviar-lo teclejant
el comandament corresponent o prement el botó adequat, que varien molt
d'una aplicació a una altra.
Quina és l'etiqueta de l'ESTIL del correu electrònic?
- Sigueu breus. Sovint el que necessiteu dir cap només en
una pantalla.
- Intenteu que les línies no passen de 65 columnes; de fet les
línies curtes són més fàcils de llegir. La raó
principal però, és el fet que algunes pantalles no poden visualitzar
més de 70 columnes de text, la qual cosa suposa que no es podria llegir
la fi de les línies més llargues, o resultaria molt incòmode.
- Deixeu sempre línies en blanc entre paràgrafs o d'altres
unitats lògiques de text.
- Utilitzeu les majúscules i minúscules segons corresponga.
Resulta més difícil llegir un text escrit únicament en
majúscules o en minúscules.
- Molts ordinadors no tenen la possibilitat de subratllar o posar caràcters
en cursiva, en aquest cas per remarcar alguna cosa o emfasitzar-la podeu TECLEJAR-LA
EN MAJÚSCULES, *posant-hi asteriscs* o qualsevol altre caràcter
especial al principi i a la fi del text, _fins i tot_posant_açò_.
- Intenteu fer els paràgrafs curts, sempre amb menys de 15 línies.
- Eviteu sempre usar seqüències de control, com Ctrl z,
o tecles especials, com el tabulat. Encara que mentre ho editeu no
us donen problemes després, aquests caràcters, en altres pantalles
es veuen diferents.
- En particular, eviteu posar accents, la lletra eñe castellana,
els símbols ¿ i ¡ del final de la interrogació
i l'exclamació i, en general, qualsevol caràcter no anglès.
El 50% dels ordinadors del món encara s'emboliquen amb aquests caràcters,
"María Ibáñez" (ben escrit en la vostra pantalla ), pot
aparèixer com"Mar%a Ib&?ez" als vostres destinataris.
Com ha de ser el CONTINGUT del correu electrònic?
Comenceu el missatge amb el nom de la persona a qui escriviu,
com ho farieu si escrivireu una carta normal. Així el missatge sembla
més personal.
- Si contesteu el missatge d'una altra persona, podeu incloure, si voleu,
alguns passatges del missatge original. Açò us permet de concretar
el context, o donar-li, al vostre missatge, un to més conversacional.
El conveni usual és utilitzar un símbol '>' al començament
de cadascuna d'aquestes línies:
> ací aniria el text que l'esmentada persona va posar en el seu
> missatge quan us el va enviar.
Alguns paquets de correu electrònic us permeten d'insertar automàticament
tot el text del missatge que vau contestar. Després podeu eliminar
tot allò que no us interesse. Heu de procurar però, d'incloure
només les parts del missatge original que siguen imprescindibles.
Mai no oblideu que la persona a qui s'adreça el missatge és
també un ser humà, amb sentiments i creences que potser no coincideixen
amb les vostres.
En una conversa cara a cara, gràcies a una sèrie de
gestos i a l'entonació podeu saber si el que dieu afecta l'altra
persona. Açò no ocorre quan utilitzeu el correu electrònic,
haureu de ser concisos, clars i educats a l'hora d'expressar-vos,
sigueu flexibles a l'hora d'interpretar el correu dels altres.
Com que el correu electrònic no conté gestos s'han assumit
una sèrie de convencions. En particular, podeu incloure un "somriure"
per indicar el vostre estat d'ànim. Aquests "somriures" quan els mireu
de costat semblen cares humanes. N'hi ha centenars, fets amb els caràcters
bàsics del teclat i cadascun té un significat diferent. Ací
teniu alguns exemples:
:-) És el somriure bàsic :) També és un somriure
;-) Un somriure fent l'ullet >:-( Mala cara
:-} Un somriure consternat :-D Rialla
:-O Amb la boca oberta :-o Oh, no!
Acabeu el missatge amb el vostre nom, també fa el correu més
personal.
Amb alguns paquets de correu podeu crear fàcilment un fitxer
que es diu "signature", firma, que s'afegeix automàticament a la fi
de cada missatge. Si feu servir una firma heu de tenir en compte que:
- Ha de ser breu, menys de 5 línies.
- No inclogueu massa gràfics fets de lletres i d'altres caràcters,
llistes de tots els vostres possibles números de telèfon,
adreces de correu on puguen contactar amb vosaltres, ni les vostres
citacions preferides. Aquestes firmes molesten a qui les llegeix
i el pitjor de tot és que ocupen espai als ordinadors d'altra gent.
Finalment, abans d'enviar un missatge:
- Feu-li una ullada al que heu escrit.
- Assegureu-vos que heu dit tot el que volieu.
- Asegureu-vos que no heu dit coses que no volieu.
- Assegureu-vos que heu utilitzat correctament la gramàtica. No és
gens agradable llegir un text ple d'errades.
Observeu que moltes d'aquestes normes són normes de cortesia aplicables
a totes les cartes que escrigueu, independentment del mitjà
que useu per enviar-les.
Exemple de com NO HA DE SER un missatge
Date: Wed. 5 May 1993 10:45
From: tamarira@vm.ci.uv.es
To:
M'alegre molt de saber que visitaràs VAlència aquestes fallees que et
sembla si quedem un dia quan et vaja bé . De fetj he
planejat un parell de coses /---- que t'agradaran molt. Posa't en
contacte | amb mi / abans del diumenge i ja veurem com
ens ho /\ | fem. / @@@@@@@@@@@-------
/ \ _____| o _/ ---\_ /___________________@@@ |
/--- \ \ | /| | . .| /@@@ | _
/ \ \ | | | _ | /@@@ || | |-|
/ \ \ -| \__ \__/ __________________/@@@ \_ / \_/ | || \|
tel: treball (96) 268 11 12 (casa) 267 13 13 (fax) 268 11 10
user-ids: rtc@graf.ci.uv.es, tamarira2vm.ci.uv.es
Exemple de com HA DE SER un missatge
Date: Wed. 5 May 1993 10:45
From: Raül <tamarira@vm.ci.uv.es>
To: Joan <joan@graf.ci.uv.es>
Hola Joan,
M'alegre molt de saber que visitaràs València aquestes falles.
Recorde que vas dir:
> Possiblement només puga estar el cap de setmana per motius
> de treball.
Que et sembla si quedem un dia quan et vaja bé?. De fet,
he planejat un parell de coses que t'agradaran molt.
Posa't en contacte amb mi abans del diumenge i ja veurem com
ens ho fem.
Una abraçada,
Raül
---
Raül Tamarit User-id: tamarira@vm.ci.uv.es
Servei d'Informàtica, Universitat de València
Doctor Moliner, s/n
Burjassot (València) Tel.: (96) 386 43 10
Com és l'encapçalament i com és el cos d'un missatge
Un missatge de correu electrònic consta de dues parts. La primera
es denomina encapçalament, la que conté el missatge rep
el nom de cos del missatge.
El missatge comença amb l'encapçalament i està separat
del cos per una línia que normalment s'afegeix automàticament.
L'encapçalament posseeix informació sobre el remitent, els destinataris,
la data de l'enviament, el tema del missatge, etc.
Les línies més importants de l'encapçalament són:
- From: És l'adreça del remitent. Només pot
haver-hi una línia d'aquest tipus.
- To: El o els destinataris d'aquest missatge. Aquesta línia
pot especificar més d'una adreça de destinació.
- Cc: Còpia a destinataris. Aquesta línia equival
a la còpia en paper carbó en el cas del correu normal. S'envia
als destinataris indicats una còpia, merament informativa, de
la carta.
- Bcc: Aquesta seria una còpia oculta. S'enviarà
una còpia a l'adreça que s'hi indica sense que la resta de
destinataris en tinguen coneixement.
- Subject: Tema del missatge. El text és lliure, però
heu de triar un que siga breu i que descriga el contingut del missatge. Aneu
amb compte amb els signes de puntuació, utilitzeu els apropiats com
ara:
Cridades telefòniques gratuïtes?
no és el mateix que:
Cridades telefòniques gratuïtes!
Date: Indica la data en què es va enviar el missatge.
Message-Id: És un identificador de cada missatge, és
únic i l'insereix l'ordinador que l'envia. Per exemple:
<93116.130423TAMARIRA@EVALUN11.BITNET>
Received: És la informació que s'utilitza per
comprovar els problemes que hagen aparegut en el repartiment d'un missatge.
S'hi mostren les màquines per les quals va passar el missatge cap
a la destinació, juntament amb la data i l'hora en què ho va
fer.
Resent-From: Adreça de la persona o programa des d'on
arriba el missatge. Si diu "reenviat" us notifica que el missatge ha arribat
a la persona que s'indica en aquest camp i que aquesta us envia una còpia.
Reply-To: Obviament, l'adreça a la qual heu de contestar.
No ha de ser la mateixa des d'on heu enviat la carta
.
Sintaxi d'una adreça de correu electrònic
Un exemple dels tres formats possibles en què pot aparèixer
l'adreça electrònica d'algú que us envia un missatge
seria:
From: Raül Tamarit <tamarira@vm.ci.uv.es>
From: tamarira@vm.ci.uv.es
From: tamarira@vm.ci.uv.es (Raül Tamarit)
Tot i que la cadena de caràcters "Raül Tamarit" especifica el
nom del remitent, aquesta no forma part de l'adreça utilitzada pel
sistema que s'encarrega de distribuir els missatges. El sistema tractarà
de la mateixa manera aquests tres hipotètics missatges, ja que només
mira la cadena "tamarira@vm.ci.uv.es". Aquesta es coneix per adreça
de correu i correspon a una bústia electrònica on es diposita
el correu destinat a aquesta adreça.
Fem una ullada al caràcter @ que hi ha a l'adreça de correu:
tamarira @ vm.ci.uv.es
La part esquerra del caràcter @ s'anomena bústia local, mentre
que la part de la dreta és el domini. Si no s'especifica ni el caràcter
@ ni el domini, per exemple:
To: tamarira
vol dir que el missatge s'envia a una adreça local, és
a dir a una adreça al mateix domini que el vostre. En aquest cas, hauria
de ser "vm.ci.uv.es" perquè el missatge arribe.
Observeu que el format descrit correspon al format d'adreces de correu
electrònic per a la Internet. Aquesta s'ha fet tan popular i té
tants usuaris que el seu format d'adreça ha passat a ser gairebé
l'estàndard. En altres xarxes, les adreces de correu s'escriuran
de diferent manera, per exemple:
+ Format BITNET: tamarira at evalun11
+ Format UUCP: mcvax!ukc!gatekeeper!hotspot!frederic
+ Format X400: S=tamarira; OU=vm; OU=ci; O=uv;
P=iris; A=mensatex; C=es
Què és i què significa el nom d'una bústia?
Una bústia pot pertànyer a un usuari o a un grup d'usuaris,
fins i tot pot ser el lloc on s'acumula el correu d'algú amb una funció
específica.
No hi ha cap convenció estàndard sobre com és o ha
de ser el nom d'una bústia de correu per a un usuari en particular.
Normalment sol ser l'identificador amb què l'usuari accedeix
a la màquina que gestiona el correu, i sol estar format per les sigles
del seu nom, o alguna combinació de les lletres que identifiquen el
seu cognom i nom. En canvi, sí que hi ha una mena d'acord estàndard
sobre el nom d'una bústia quan es destinarà a algun tipus
de servei especial:
postmaster
Se suposa que qualsevol
lloc, domini de correu, dins de la xarxa posseeix una bústia per resoldre
els problemes o dubtes que puguen sorgir quant al sistema de
correu en aquest domini. Per exemple:
postmaster@vm.ci.uv.es
XXXXX-request
Els noms que acaben en "-request" són adreces administratives de llistes
de distribució, és a dir, allí s'envien, per exemple,
sol·licituds de subscripció o baixa d'una llista.
aeronautics-request@rascal.ics.utexas.edu
listserv
És el nom d'un programa automàtic, molt popular, utilitzat
per gestionar llistes de distribució. Els missatges que s'envien a
aquesta bústia es processen automàticament, contestant
cada sol·licitud segons es requeresca. Aquests missatges poden ser
per subscriure´s o per donar-se de baixa d'una llista, poden ser també
sol·licituds demanant informació sobre els serveis o els fitxers
que aquest "listserv", en particular, posseeix. Exemple:
listserv@uva.ci.uv.es
Com s'interpreten els DOMINIS d'una adreça de correu electrònic?
La part de la dreta del símbol @ s'anomena domini i identifica, sovint,
un ordinador en particular que pertany a alguna organització. Per
tal de saber quina és, es divideix aqueixa cadena, situada a la dreta
del símbol @ en subdominis, separats per punts. El que està
més a la dreta s'anomena domini de més alt nivell i, en la
major part del món, aquest domini correspon a:
+ un país, como ara, "ES" en el cas d'Espanya
+ una xarxa, como ara, "BITNET".
+ el tipus d'institució de què es tracte, com ara "EDU"
per a centres educatius, "MIL" per a instal·lacions militars, "COM"
per a empreses particulars, etc. Quan el domini de major nivell no és
un país, significa generalment que la institució està
ubicada als Estats Units o al Canadà.
La sintaxi d'una adreça de correu electrònic és en general:
bústia@subdomini. ... .subdomini2.subdomini1.domini-de-més-alt-nivell
Vegem alguns exemples:
tamarira@vm.ci.uv.es
Nom de la bústia: tamarira
Subdomini3: vm
Subdomini2: ci
Subdomini1: uv
Domini-de-més-alt-nivell: es
En aquest cas, aquesta adreça descriu la bústia de correu d'un
usuari l'identificador del qual és 'tamarira'. Aquesta bústia
s'ubica en una màquina que s'anomena 'vm', que pertany al Servei d'Informàtica,
institució que alhora forma part de la Universitat de València,
que es troba dins del domini -de- més -alt-nivell que, en aquest cas,
és el d'Espanya: 'es'.
tamarira@evalun11.bitnet
Nom de la bústia: tamarira
Subdomini1: evalun11
Domini-de-més-alt-nivell: bitnet
El que tenim ara és la bústia d'una persona l'identificador
d'usuari de la qual és 'tamarira', aquest està dins d'una màquina
coneguda com 'evalun11' que pertany a la xarxa 'bitnet'.
frederic@iubio.bio.indiana.edu
Nom de la bústia: frederic
Subdomini3: iubio
Subdomini2: bio
Subdomini1: indiana
Domini-de-més-alt-nivell: edu
En aquesta ocasió, la bústia correspon a l'usuari 'frederic'
que es troba en una institució de tipus educatiu 'edu', la màquina
que conté aquesta bústia s'anomena 'iubio' i està, probablement,
al Departament de Biologia, 'bio', dins de la Universitat d'Indiana, als
Estats Units.
El tipus d'adreces Internet se sol anomenar adreces de domini que és
sinònim d'adreces RFC822 (al·ludint al document que les
descriu i especifica)
Molta gent llegeix les adreces començant pel "domini-de-més-alt-nivell"
i suposa que l'adreça de domini mostra un poc d'informació
sobre la forma de repartiment d'un missatge. Així, un missatge adreçat
a:
cule@chemistry.oxford.uk
hauria de repartir-se a un distribuidor d'UK (Regne Unit), per tal que aquest
el faça arribar a la institució Oxford i que d'allí puga
repartir-se al departament de Chemistry.
Tot i això, no s'ha de llegir una adreça de correu d'aquesta
manera perquè pot confondre´ns. Una adreça de domini
només ens indica on es destina un missatge, mai la ruta ni el camí
que seguirà per arribar al seu destí.
A més, mai no s'ha de confondre un domini d'Internet amb un domini
de correu electrònic. Els noms del domini Internet sempre corresponen
a l'adreça IP d'una màquina en aquesta xarxa. Un domini
de correu pot correspondre a una altra màquina de qualsevol altra
xarxa (Exemple: evalun11.bitnet) i, en general, correspondrà a un
ens , que no té perquè tenir res a veure amb una màquina
concreta (Exemple: Si desitgeu enviar un missatge a un amic dels EUA i la
seua adreça de correu electrònic és josep@attmail.com,
realment "attmail.com" no correspon a una màquina física concreta,
sinó a un domini, "domini", gestionat per un conjunt de màquines,
que encaminaran finalment el missatge a la bústia dedicada a l'individu
anomenat "josep", en lloc de la institució).
©
Servei d'informática
- Universitat de València
. Actualizat 16-abril-2002.