Perquè un usuari accedesca a les seues bústies en el servidor de correu des d'una màquina UNIX, és necessari, com des de qualsevol altre tipus de sistema operatiu, que utilitze un programa client de correu que suporte el protocol POP3 o IMAP (aquest darrer és el recomanat).
Existeixen molts programes client POP3 per a UNIX i alguns per a IMAP. En canvi, per la seua simplicitat d'ús, qualitat i versatilitat, es recomana d'usar el PINE, l'únic inconvenient (o avantatge) del qual és que fa servir una interfície caràcter (no gràfica).
El Pine s'inclou en la distribució . Per a les màquines UNIX que no el tinguen, es pot aconseguir immediatament al "Pine Information Center".
Quan estiga desempaquetat, compilat i instal·lat podreu accedir a la bústia remota en el servidor de correu només dient-li:
També és extremadament convenient no utilitzar el distribuidor de correu (Sendmail) de la màquina Unix de l'usuari. La correcta configuració del Sendmail és molt complexa i és una de les portes més utilitzades per entrar els pirates. Es recomana de deshabilitar-lo completament. Per enviar els missatges hi ha prou amb dir-li, al Pine, que use el distribuïdor del propi servidor de correu. Per a açò haureu de posar-li el servidor SMTP en la variable "smtp-server" (p.e.; smtp-server=post.uv.es).
[ ATENCIÓ: Perquè, en enviar a través del servidor, el Pine pose el remitent correctament, és IMPRESCINDIBLE que el nom d'usuari siga el mateix en la màquina Unix i en el servidor de correu].
Altres coses, no imprescindibles però convenients en la configuració, del Pine són: