1. El
procés de Bolonya i l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior
1.
La Declaració
de Bolonya
Es coneix com
a Declaració de Bolonya el document firmat pels
ministres d’educació de 29 països europeus en 1999,
comprometent-se a coordinar les seues actuacions per a
construir un Espai Europeu d'Educació Superior durant la
primera dècada del segle XXI. Mitjançant aquest document es
proposaven iniciar un procés d’harmonització de polítiques
educatives que ampliaria la visió d'Europa gràcies al
desenvolupament i enfortiment de les seues dimensions
intel·lectual, cultural, social, científica i tecnològica.
Per a caminar
en l’esmentada direcció els firmants van considerar
imprescindible efectuar avanços en la compatibilitat i
comparabilitat dels distints sistemes nacionals d’educació. La Declaració es va
proposar dos objectius fonamentals:
-
facilitar la
mobilitat dels estudiants per l'Espai Europeu d'Educació
Superior
-
promoure el
reconeixement automàtic dels títols obtinguts amb
independència de la universitat on s’hagueren cursat els
estudis.
Aquestos
objectius generals es desglossen posteriorment en el
document en altres més concrets:
-
Adopció d'un
sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable
(Suplement del Diploma)
-
Adopció d'un
sistema basat fonamentalment en dos cicles
-
Establiment
d'un sistema de crèdits, com l'ECTS, per a promocionar la
mobilitat estudiantil
-
Promoció de la
cooperació europea per a garantir un nivell de qualitat en
els criteris i metodologies.
-
Promoció de la
mobilitat dels estudiants, professors i PAS
-
Promoció
d'altres dimensions necessàries en educació superior
Així, els
elements caracteritzadors i imprescindibles per a poder
parlar de Procés de Bolonya tenen a veure amb
l’harmonització de les titulacions i el foment de la
interconnexió dels sistemes educatius per a facilitar la
mobilitat.
2. L’EEES com
a procés
En
conseqüència, cal afirmar que l'Espai Europeu d'Educació
Superior no va nàixer configurat com un pla o programa
complet al qual haurien de sumar-se o adaptar-se les
distintes universitats europees, com si d'un motlle es
tractara, sinó com la iniciativa de posar en marxa un procés
participatiu, de creixent interconnexió, basat en el
respecte a la diversitat cultural i al principi d’autonomia
universitària.
Aquest procés
s'ha desenvolupat en múltiples nivells i instàncies. Una
d’elles, té a veure amb les reunions de seguiment que
realitzen els ministres cada dos anys. I una altra amb les
sessions i trobades que organitza l'Associació Europea
d'Universitats (EUA).
A més a més,
al llarg dels anys s’han anat sumant més països, de manera
que en l’actualitat són ja 46 els que participen en el
projecte. Convé també assenyalar que no es tracta d'un
procés imposat o impulsat des de la Unió Europea; ni tan
sols ens trobem davant la transposició de cap directiva o
decisió de les institucions comunitàries. Ans el contrari,
tal i com s’indica, els protagonistes i impulsors d'aquest
procés de construcció de l’espai europeu d’educació superior
són les pròpies institucions universitàries així com els
governs dels 46 països participants.
3. El
comunicat de Londres
El document
més recent que efectua un balanç sintètic del ritme seguit
per al desenvolupament de l'EEES es troba en el Comunicat de
Londres, firmat en concloure la trobada celebrada en aquesta
ciutat en 2007.
En el citat
document es ratifiquen i expliciten els objectius del
procés:
-
preparar els
estudiants per a una vida activa com a ciutadans en una
societat democràtica
-
preparar els
estudiants per a les seues carreres futures i potenciar el
seu desenvolupament personal
-
crear i
mantindre un base àmplia de coneixement avançat
-
estimular la
investigació i la innovació
Un dels
aspectes especialment destacat en aquest comunicat correspon
a la dimensió social de la reforma universitària: l’educació
superior —s’afirma— ha de jugar un paper decisiu a
fonamentar la cohesió social, reduir les desigualtats i
incrementar el nivell de coneixement i competències en la
societat.
4. Existeix
una única forma d’incardinar-se en el procés de Bolonya?
L'Associació
d'Universitats Europees (EUA) realitza periòdicament un
seguiment del procés de Bolonya que es plasma en els
informes TREND
[1].
La lectura
dels informes de seguiment del procés mostra no sols que hi
ha ritmes diferents, sinó també que cada país ha
desenvolupat una normativa amb peculiaritats pròpies.
En segon lloc,
ben sovint es parla del procés de Bolonya com si implicara
automàticament una metodologia educativa única. No obstant,
cap document s'ha pronunciat en este sentit. Només
s’insisteix en la importància de desenvolupar els processos
d'ensenyança-aprenentatge des d'una perspectiva centrada en
els estudiants.
Per tant,
convé diferenciar des del principi tres nivells o
instàncies, cada un amb implicació d’actors diferents:
-
el procés de
Bolonya i la creació de l'EEES
-
les polítiques
desenvolupades, en aquest context, pels governs de cada país
-
les
titulacions i plans d’estudis elaborats per les universitats
