Accedir a la pàgina principal de la UniversitatImatge decorativa que sugereix les activitats a les que es dedica el servei
L'ESPAI EUROPEU D'ENSENYAMENT SUPERIOR

1. El procés de Bolonya i l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior

 

1. La Declaració de Bolonya

 

Es coneix com a Declaració de Bolonya el document firmat pels ministres d’educació de 29 països europeus en 1999, comprometent-se a coordinar les seues actuacions per a construir un Espai Europeu d'Educació Superior durant la primera dècada del segle XXI. Mitjançant aquest document es proposaven iniciar un procés d’harmonització de polítiques educatives que ampliaria la visió d'Europa gràcies al desenvolupament i enfortiment de les seues dimensions intel·lectual, cultural, social, científica i tecnològica.

 

Per a caminar en l’esmentada direcció els firmants van considerar imprescindible efectuar avanços en la compatibilitat i comparabilitat dels distints sistemes nacionals d’educació. La Declaració es va proposar dos objectius fonamentals:

-        facilitar la mobilitat dels estudiants per l'Espai Europeu d'Educació Superior

-        promoure el reconeixement automàtic dels títols obtinguts amb independència de la universitat on s’hagueren cursat els estudis.

 

Aquestos objectius generals es desglossen posteriorment en el document en altres més concrets:

-        Adopció d'un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable (Suplement del Diploma)

-        Adopció d'un sistema basat fonamentalment en dos cicles

-        Establiment d'un sistema de crèdits, com l'ECTS, per a promocionar la mobilitat estudiantil

-        Promoció de la cooperació europea per a garantir un nivell de qualitat en els criteris i metodologies.

-        Promoció de la mobilitat dels estudiants, professors i PAS

-        Promoció d'altres dimensions necessàries en educació superior

 

Així, els elements caracteritzadors i imprescindibles per a poder parlar de Procés de Bolonya tenen a veure amb l’harmonització de les titulacions i el foment de la interconnexió dels sistemes educatius per a facilitar la mobilitat.

 

 

2. L’EEES com a procés

 

En conseqüència, cal afirmar que l'Espai Europeu d'Educació Superior no va nàixer configurat com un pla o programa complet al qual haurien de sumar-se o adaptar-se les distintes universitats europees, com si d'un motlle es tractara, sinó com la iniciativa de posar en marxa un procés participatiu, de creixent interconnexió, basat en el respecte a la diversitat cultural i al principi d’autonomia universitària.

 

Aquest procés s'ha desenvolupat en múltiples nivells i instàncies. Una d’elles, té a veure amb les reunions de seguiment que realitzen els ministres cada dos anys. I una altra amb les sessions i trobades que organitza l'Associació Europea d'Universitats (EUA).

 

A més a més, al llarg dels anys s’han anat sumant més països, de manera que en l’actualitat són ja 46 els que participen en el projecte. Convé també assenyalar que no es tracta d'un procés imposat o impulsat des de la Unió Europea; ni tan sols ens trobem davant la transposició de cap directiva o decisió de les institucions comunitàries. Ans el contrari, tal i com s’indica, els protagonistes i impulsors d'aquest procés de construcció de l’espai europeu d’educació superior són les pròpies institucions universitàries així com els governs dels 46 països participants.

 

 

3. El comunicat de Londres

 

El document més recent que efectua un balanç sintètic del ritme seguit per al desenvolupament de l'EEES es troba en el Comunicat de Londres, firmat en concloure la trobada celebrada en aquesta ciutat en 2007.

En el citat document es ratifiquen i expliciten els objectius del procés:

-        preparar els estudiants per a una vida activa com a ciutadans en una societat democràtica

-        preparar els estudiants per a les seues carreres futures i potenciar el seu desenvolupament personal

-        crear i mantindre un base àmplia de coneixement avançat

-        estimular la investigació i la innovació

Un dels aspectes especialment destacat en aquest comunicat correspon a la dimensió social de la reforma universitària: l’educació superior —s’afirma— ha de jugar un paper decisiu a fonamentar la cohesió social, reduir les desigualtats i incrementar el nivell de coneixement i competències en la societat.

 

 

4. Existeix una única forma d’incardinar-se en el procés de Bolonya?

 

L'Associació d'Universitats Europees (EUA) realitza periòdicament un seguiment del procés de Bolonya que es plasma en els informes TREND [1].

La lectura dels informes de seguiment del procés mostra no sols que hi ha ritmes diferents, sinó també que cada país ha desenvolupat una normativa amb peculiaritats pròpies.

En segon lloc, ben sovint es parla del procés de Bolonya com si implicara automàticament una metodologia educativa única. No obstant, cap document s'ha pronunciat en este sentit. Només s’insisteix en la importància de desenvolupar els processos d'ensenyança-aprenentatge des d'una perspectiva centrada en els estudiants.

Per tant, convé diferenciar des del principi tres nivells o instàncies, cada un amb implicació d’actors diferents:

-        el procés de Bolonya i la creació de l'EEES

-        les polítiques desenvolupades, en aquest context, pels governs de cada país

-        les titulacions i plans d’estudis elaborats per les universitats



[1] En concret, el darrer informe (Trend V) pot ser consultat en l’adreça següent:

http://www.eua.be/fileadmin/user_upload/files/Publications/Trends_V_universities_shaping_the_european_higher_education_area.pdf

  


 

© 2008, Universitat de València