3. La
Universitat de València i l'Espai Europeu d'Ensenyament
Superior
1. El
compromís de la UV amb l’Espai Europeu
d’Educació Superior
La Universitat
de València s'ha compromés a participar en la creació de
l'Espai Europeu d'Educació Superior de molt distintes formes
(impuls de projectes d’innovació educativa basats en l’ECTS,
sessions d'informació, creació de programes de Convergència
en els centres). Però sobretot, tal compromís ha quedat
plasmat en els Estatuts aprovats en la sessió del Claustre
de 21 d’octubre del 2003. I així consta en el preàmbul dels
mateixos i en diversos articles. Per això, quan en
l’actualitat parlem d'una política d’integració de
la UV
en l'Espai Europeu d'Educació Superior, ho fem atenint-nos
al mandat del Claustre plasmat en els Estatuts.
Preàmbul
“Aquests Estatuts han de constituir una eina que ens permeta
consolidar una Universitat de qualitat,
immersa en l’Espai
Europeu d’Ensenyament Superior
com una institució
sòlida i de prestigi. Per tal d’assolir aquest objectiu,
resulta essencial aprofundir en la millora de l’ensenyament,
de la recerca i dels serveis, com també en la formació dels
professionals, en la inserció en la societat, en el
desenvolupament i la promoció de la cultura, en l’esperit
crític i en la defensa dels drets del nostre poble, tant en
el pla individual com en el col·lectiu”.
Article 122
“1. La
Universitat de València ha d’adoptar les
mesures necessàries per a la
integració dels
ensenyaments que imparteix en l’Espai Europeu d’Ensenyament
Superior.”
Així doncs, la UV s'ha compromés:
- tant a la
seua integració en l'Espai Europeu d'Educació Superior.
- com a fer-ho
des de la perspectiva que li és pròpia.
2. Perspectiva
de la UV sobre l’EEES
En els
Estatuts s’estableix la visió que la comunitat
universitària, en el seu document constituent, té de
la Universitat. I per tant, són ells els
que determinen també qui som en l'EEES: som un servei
públic, una universitat universalista i crítica.
D'acord amb
l’article 3, la
UV és i s’entén a si mateixa com un
servei públic, la qual cosa significa que s’oposa a
qualsevol visió instrumental, mercantilista i privatitzadora
del saber.
Som també una
universitat universalista, que tracta de comprendre
els distints camps del saber d'acord amb la seua tradició
històrica i amb l’objectiu d’oferir les màximes oportunitats
a la societat valenciana en l’accés al coneixement. En
aquest sentit, el nostre compromís no se circumscriu a
facilitar l’accés a les titulacions, sinó sobretot a
fomentar la democratització del saber.
“La
Universitat de València facilita, estimula
i acull les activitats intel·lectuals i crítiques en tots
els camps de la cultura i del coneixement. En el compliment
de totes aquestes funcions, la Universitat de València
tindrà present l’harmonia dels sabers, originats en el
desenvolupament del pensament humà i destinats al
perfeccionament de les persones i de llur convivència en una
societat plural i democràtica”.
Som una
universitat crítica, volem ser un espai de reflexió i
de debat, de qüestionament de prejudicis i dogmes, perquè la UV se sent compromesa amb la seua societat
immediata i amb una sèrie de valors que s’han expressat en
l’article 4 dels estatuts.
“La
Universitat de València està al servei del
desenvolupament intel·lectual i material dels pobles, del
progrés del coneixement, de la pau, de la igualtat entre les
dones i els homes i de la defensa ecològica del medi
ambient. Les activitats universitàries no han de ser
mediatitzades per cap mena de poder social, polític,
econòmic o religiós” (art.4).
I en aquest
horitzó és en el que tenim el compromís de participar
activament i críticament en l'EEES. No creiem que aquest
puga ser concebut adequadament com un espècie de motlle que
s’imposa a
la Universitat, sinó com un procés
d’harmonització dels ensenyaments universitaris construïts
més des de baix que des de dalt.
3. La
implantació de titulacions oficials adaptades a l’EEES
3.1. Els
màsters
La Universitat
de València imparteix en aquest moment 63 màsters oficials,
que es regeixen per la legislació reguladora en esta
matèria.
Ens trobem en
la tercera edició d'aquesta oferta de títols oficials de
màster, que gaudeix d'una àmplia acceptació (2.000
matriculats en el curs 2008-2009).
3.2.Els graus
El
Consell
de Govern
de
19 de desembre del 2007
va aprovar la
normativa pròpia reguladora del procediment per al disseny
de les noves titulacions adaptades a l'EEES
[1].
Des de
llavors, 54 comissions han treballat en l'elaboració de les
propostes que han de sotmetre’s a exposició pública de tota
la comunitat universitària i que posteriorment hauran de ser
remeses a l’aprovació del Consell de Govern per a la seua
aprovació.
En aquest
moment, es troben en fase d’exposició pública diverses
propostes de plans d’estudis i qualsevol membre de la
comunitat universitària pot accedir a la documentació i
presentar millores o esmenes als mateixos.
3.3. La
participació en el procés de disseny de les noves
titulacions
En tots
aquests processos han participat nombroses persones de la
comunitat universitària definint propostes i presentant
iniciatives, que d'acord amb els procediments establits en
els Estatuts han hagut de ser aprovades en els Consells de
Departament, en els òrgans corresponents dels Instituts
d'Investigació i en les Juntes de Centre respectives. En
tots aquests òrgans gaudeixen de representació tant els
professors com els estudiants i el PAS. Estem parlant de
- 92
departaments,
- 18 instituts
- 18 Juntes de
Centres
Per tant, de
la implicació d'un nombre amplíssim de persones, del PDI,
del PAS i dels estudiants, que han tingut l’oportunitat
d’opinar i decidir sobre totes les propostes presentades.
En el cas dels
Màsters Oficials (els títols que s'estan impartint
ja, més les noves propostes i els títols aprovats però
encara no implantats, que sumen en total 107) s’han
constituït, a més, les Comissions de Títol, en les que
sempre tenen participació els estudiants: estem parlant
d'unes 856 persones aproximadament.
Quant al
procediment seguit per a elaborar les propostes de títols de
Grau que estan desenvolupant el seu treball en aquest
moment, la Universitat de València
compta amb 54 Comissions (CEPE), formades per una mitja de 9
persones cada una, que sumen més de 450 persones.
Però a més, la
normativa aplicable per al desenvolupament del procediment
ha deixat clar que qualsevol persona o grup de la comunitat
universitària que vullga expressar la seua opinió o
manifestar la seua visió sobre qualsevol títol puga gaudir
d’audiència o puga manifestar la seua visió en el si de la
comissió.
Les propostes
han de ser aprovades per les Juntes de Centre, han de ser
informades per la Junta Consultiva,
i han de ser exposades durant un mes perquè qualsevol
persona puga expressar la seua visió i realitzar
al·legacions si ho estima oportú, abans que el Pla d'Estudis
siga aprovat pel Consell de Govern.
Es pot
concloure dient:
-
que en tot el
procés ha existit una implicació molt activa i intensa d'un
nombre molt important de persones de la comunitat acadèmica
-
que les dites
persones no actuen a títol personal sinó amb el mandat del
Consell de Govern, per tant tenen legitimitat plena i
representació de la comunitat universitària
-
que, no
obstant, hi ha garanties i salvaguardes perquè qualsevol
persona que vullga manifestar la seua opinió respecte
d’això compte amb mecanismes per a fer-ho.
