Sovint s’afirma en molts fòrums crítics del procés de Bolonya que la creació de l'EEES respon a una estratègia de privatització de l'ensenyança superior i d'elitització de les seues bases, mitjançant distints procediments:

-        la creació de la figura de l'estudiant a temps complet, que impedirà als estudiants compatibilitzar treball i estudi

-        l’elevació dels preus dels crèdits (ECTS) i especialment dels màsters oficials.

 

Per descomptat, res d’això està en els documents i pronunciaments del procés de Bolonya.

Al contrari. En tots ells, s’assenyala que l’educació és un bé i una responsabilitat pública. I a més:

-        De manera sistemàtica s’emfatitza la necessitat establir itineraris diversos per a crear oportunitats als distints perfils d’estudiants en funció dels seus règims temporals de dedicació. La realització de l’enquesta Eurostudent i dels informes relatius al Bologna With Student Eyes [1] estan orientats justament a conéixer aqueixos perfils i a defendre la creació d’oportunitats perquè tots puguen aconseguir els seus objectius formatius.

-        Des de la reunió de ministres de Praga, i en totes les posteriors, Bergen, Berlín i Londres s'ha insistit d'una manera molt especial en la potenciació de la dimensió social de l’EEES. En concret, en Bergen (2005) s’afirma que la dimensió social és un element constituent de l'EEES i una condició necessària per a garantir l’atractiu de l’Educació Superior. Per això, els ministres es comprometen a “convertir la qualitat de l’educació superior en quelcom accessible a tots i a posar interés en la creació de les condicions que permeten als estudiants completar els seus estudis a pesar dels obstacles derivats de la seua situació social i econòmica. La dimensió social inclou mesures públiques per a ajudar econòmicament i financerament als estudiants, especialment als que procedisquen de grups socialment vulnerables o desavantatjosos, així com ajudes d’assessorament i altres serveis.

 

Finalment, cal assenyalar que durant la segona setmana de novembre, amb el títol Igualtat en la societat del coneixement: com ampliar les oportunitats?, se celebra a Hongria una trobada dedicada justament a la implementació de mesures i polítiques d’acció afirmativa per a incrementar la representació dels grups més vulnerables (minories ètniques, persones amb discapacitat, dones, persones que pateixen situacions de pobresa, etc.) i per a garantir que els estudiants completen els seus estudis a pesar de les dificultats econòmiques i socials [2].