|
Organitza:
Universitat de València
Produeix:
Fundació General de la Universitat de València
Patrocina:
Bancaixa
Comissari:
Martí Dominguez
El llenguatge pictòric de Rosa Torres és molt
característic, amb aquella exigència de reduir la imatge
a la seua mínima expressió. Això ho aconsegueix de
manera especialment brillant amb els paisatges, en una
mena deconstrucció de la imatge que li és molt propi.
En aquesta exposició, Rosa Torres se centra de manera
especial en els paisatges d’interior: en els boscs i en
les muntanyes, reduint l’essència de la natura
mediterrània a unes quantes notes de color. Aquesta
visió seua, reducció d’una reducció, també l’aplica en
el moment d’interpretar alguns jardins urbans, com un
pas més en l’anàlisi de la nostra natura.
Siga com siga, el resultat són unes obres cromàticament
molt poderoses, on els equilibris en la composició estan
exhaustivament estudiats, i on l’arquetip de la nostra
natura és copsat amb una sorprenent habilitat. Es tracta
d’anar molt endins d’aquell paisatge: sublimar-lo i
reduir-lo a una forma, a uns colors base, sense que per
això perda la seua intrínseca veritat. Ans al contrari,
desproveït de tot allò superflu, aquelles masses són a
vessar de contingut i de saviesa. |
