|
L'Art
Assequible
Del 2 de maig al 2 de setembre de 2007
Sala Martínez Guerricabeitia - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores
i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores.
Horari d'estiu
Durant el mes de juliol l'horari de les Salas
d'Exposicions serà de dimarts a dissabte de 10 a 13.30
hores i de 17 a 21 hores. Diumenges de 10 a 14 hores.
A l'agost de dimarts a diumenge de 10 a 14 hores.
ENTRADA LLIURE |
|
L’art assequible
és una sèrie de exposicions amb les quals el Patronat
Matínez Guerricabeitia vol mostrar la seua col·lecció
d’obra gràfica, partint de la base que aquestes
tècniques de reproducció han permès una popularització
de l’art en crear-se diverses còpies de la mateixa obra.
En aquesta exposició mostrem
dues carpetes d’obra gràfica d’artistes valencians
editades per Promocions Culturals del País Valencià, els
anys 1981-1982 i 1984-1985, amb el títol Arte a su
alcance. Hem considerat important relacionar-les
amb alguns dels fets històrics que es van esdevenir
durant el període 1981-1985 transcrits cronològicament.
La selecció l’hem feta amb el nostre criteri personal i
sempre pensant que foren rellevants per al País
Valencià. Finalment l’audiovisual és una mostra del
treball Del roig al blau. La transició valenciana,
produït i realitzat pel taller d’audiovisuals de la
Universitat de València, sota la direcció de Llorenç
Soler, que ens ajuda a situar-nos en el context valencià
dels anys 80, i alguns aforismes fusterians ens ajudaran
a reflexionar sobre aquest moment. |
|
També s’exposa la carpeta de José Luis Verdes, 23-F.
El proceso, editada l’any 1983. Segons afirma Juan
Luis Cebrián en el text introductori de la carpeta: “Aquesta
és la història d’una ofensa contra la felicitat dels
éssers lliures. I de la seua reparació. (…) El que avui
José Luís Verdes té el coratge de posar a la
contemplació de les gents és la crònica social d’un
delicte. Independent dels valors artístics, puntualment
pictòrics, dels seus gravats, aquests posseeixen la
grandesa afegida de tornar a l’art el que és l’art
mateix: la capacitat de comunicació, de crítica, de
polèmica, de crit i de protesta, d’humor a vegades i de
sarcasme al capdavall, que la plàstica ha perdut en
tantes ocasions, en honor de criteris innominats de
bellesa o fins i tot de bon gust. I aquest caràcter de
compromís és el que pense que interessa avui més
destacar en parlar de la temptativa de colp d’estat,
perquè és d’on naix la resistència, que no per pacífica
ha de deixar de ser activa, contra tota involució,
contra tota repressió, contra tota oposició.” |
