|
Escorces,
amb obra d’Antonio Cebrián Gimeno, és una nova exposició
que tracta de que no es perga el vincle d’unió entre
l’art i la natura. La mostra, que consta de 34 olis i
aquarel·les, ompli l’espai de l’Estufa Freda amb quadres
quasi abstractes però que reflecteixen allò més íntim
d’un arbre, el pas del temps sobre la seua coberta.
Sureres, acàcies, eucaliptus i savines, es mesclen
amb altres obres que sorprenen pels colors que afegeixen
a les escorces els líquens. A més, també els arbres del
Botànic han servit de model al pintor, així, per al
cartell de la mostra s’ha triat l’obra que fa referència
al lledoner, Celtis australis, que dóna la
benvinguda a l’entrada del Jardí i marca l’arquitectura
de l’edifici d’investigació, construït el 2000.
“En contemplar el tronc de l’arbre, fent abstracció
en el conjunt, vaig veure en les seues escorces un
paisatge de formes, colors, textures que, amb la seua
bellesa, em mostraven el drama del creixement, de la
vida i de la mort, el trànsit de les arrels a la copa”,
ens explica Cebrián.
|
|
Però trobem altres paraules per al conjunt d’obra que
podrem contemplar al Botànic. “Las cortezas conservan
las irregulares estrías verticales de su crecimiento y,
también, agujeros de distintos tamaños por los que se
asomaron antes las ramas al entorno y que ahora se
aprestan, con curiosidad contenida hasta ese momento de
su propia decadencia, a contemplar el paisaje
exterior”, va escriure el professor del politècnic José
L. Santos Lucas per al conjunt dels quadres d’escorces
de Cebrián.
L’autor (València, 1928), tot i haver estudiat a
l’antiga Escola Industrial de la ciutat, sempre ha
trobat espai al seu dia a dia per plasmar amb la pintura
aquelles coses que li han despertat interès a la seua
vida quotidiana. Després d’haver exposat a diferents
galeries, cases de cultura i espais com el Col·legi
d’Arquitectes o el Centre Excursionista, la seua
exposició més recent ha estat Paisajes Urbanos,
el 2003, a la Universitat Politècnica de
València.
En aquesta mostra, Cebrián es veié sorprès per un
interès en l’entorn urbà que l’envoltava i es dedica a
plasmar-lo. Tot i això, no hi pintà només façanes o
racons quotidians, també enderrocs, esquelets d’antigues
vivendes, i sobretot esquerdes, mínims fragments de
paret, cicatrius d’altres temps que ens recorden a
l’abstracció que ha fet amb els troncs dels arbres per a
l’exposició que ara recollim al Botànic. |
