De les mans negres al sol roig. Els cartells de la
Revolució Cultural Xinesa
|
De les mans negres al sol
roig
Els cartells de la Revolució Cultural Xinesa
De l'1
al 27 de març de 2011
Sala Oberta - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge
i festius de
10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE |
|
Visita visual
|
|
 |
|
|
|
Organitza : Vicerectorat d’ Arts, Cultura i Patrimoni,
Institut Confuci de
la Universitat
de València i Centre Cultura Contemporània de la
Universitat de Granada
Produeix: Fundació General i Institut Confuci de
la Universitat
de València
Col·labora: Bancaixa
Comissaris: Alicia Relinque Eleta i Francisco José
Sánchez Montalbán
www.uv.es/confucio
Els
cartells de la Revolució Cultural
Xinesa
La Col·lecció
de cartells de
la Revolució Cultural Xinesa de la Col·lecció d’Art
Contemporani de la Universitat de Granada
forma part d’un patrimoni universitari importantíssim
que projecta l’ampliació del coneixement i la
sensibilitat cap a manifestacions socials i culturals de
diversa índole.
Amb el nom «De
les mans negres al sol Roig. Cartells de la Revolució
Cultural Xinesa», hem creat un conjunt que conté 59
peces entre cartells originals i altres objectes com
llibres, insígnies, tasses, bandoleres, etc., que
il·lustren amb valors estètics la realitat gràfica de la
Revolució Xinesa i que suposa un valuós exemple de
patrimoni documental, estètic i sentimental. |
|
|
|
L'imperialisme americà serà derrotat, els pobles de tot
el món venceran
1968. Impressió a dues tintes (roig i negre) |
Pobles del món, uniu-vos! Derrotem l'imperialisme nord-americà!
Derrotem el revisionisme soviètic!
Xihua, 1968 |
|
|
|
Aquesta exposició, organitzada conjuntament entre la
Col·lecció d’Art Contemporani de la Universitat de
Granada,
l’Institut Confuci i el Vicerectorat d’Arts, Cultura i
Patrimoni de la Universitat de València, servirà per a
enriquir i incrementar les perspectives intel·lectuals i
estètiques sobre la Revolució Cultural i les seues
repercussions en la resta de societats.
La Universitat de València pot enorgullir-se del seu ric
fons de cartells, patrimoni artístic de gran rellevància,
en especial pel que fa a un període crític de la
història recent d’Espanya: la Guerra Civil. En aquells moments, en efecte, els artistes van posar el seu esforç al
servei del compromís social i polític, i van emprar-hi
un art especialment apte per a la seua difusió massiva.
|
|
|
|
El president Mao ve fins a la nostra venturosa séquia
Qin Wenmei, liu Wenxi. Editora Popular d'Art, 1973.
Quadricomia |
El pensament del president Mao sempre resplendirà
Editora Popular d'Art, 1968. Quadricomia |
|
|
|
Un quart de segle després de l’inici de la nostra
guerra, a Xina, la Gran Revolució Proletària va recórrer també al cartellisme per a difondre
els principis de la revolució i enaltir la figura del
seu líder, Mao Zedong. Pocs, poquíssims, són els
aspectes de la societat xinesa dels anys seixanta i
setanta que van escapar a l’atenció dels artistes
gràfics, com podem veure en la col·lecció de 45 cartells
serigrafiats originals que presentem: des de l’òpera als
aspectes més polèmics d’aquella revolució, com la
reeducació d’intel·lectuals i joves, tot passant per la
figura i la presència de la dona en aquells anys, la
lluita de classes, el patriotisme i l’internacionalisme,
etc. |
|
|
|
Com el vell de la muntanya mou muntanyes, recostruïm la
Xina
Editorial Popular de Belles Arts, 1971. Quadricomia |
|
|
|
En qualsevol cas, i a banda de la innegable
trascendència social d’aquests cartells, cal detacar
l’extraordinària força estètica de les propostes dels
artistes que s’hi exposen. Propostes que descansen, com
no podia ser altrament, en la claretat de la composició
al servei de la correcta comprensió del missatge, i en
la força visual, eina fonamental per a aconseguir que
els cartells entren, com es diu habitualment, pels ulls
i s’instal·len amb força en la memòria dels receptors.
Aquesta exposició arriba a la Sala Oberta del Centre
Cultural La Nau de la Universitat de València gràcies a l’Institut Confuci de la nostra Universitat, una
institució capdavantera en l’ensenyament de la llengua
xinesa i en la difusió de la cultura i l’art de Xina a
la nostra Comunitat. |
|
|
|
La història de Lei Feng. La venjança de classe no
s'oblida
Segell a la part posterior: Guarderia núm. 10 districte
de Heping, Tianjin |
|
|
|
Portem la revolució fins a la fi. Fer-se persona és fer-se
aquest tipus de persona
Editora Popular de Belles Arts, 1969. Quadricomia |
|
|
 |
 |
|
|
|
|
