Certificats d’una infància congelada (Fotografies
1890-1940)
|
Certificats d’una
infància congelada (FOTOGRAFIES 1890-1940)
De l’11 de desembre de 2008 a l'1 de
març del 2009
Sala Thesaurus - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge
i festius de
10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE |
|
Visita visual
|
|
|
|
 |
|
|
|
Comissàries:
Áurea Ortiz Villeta, Universitat de València
Victoria Bonet Solves, Universitat Politècnica de
València
INTRODUCCIÓ
Estem tan acostumats a les imatges que hem acabat per no
donar-los la importància que mereixen. Des de la seua
aparició, la fotografia ens ha donat l'oportunitat de
construir una identitat visual de nosaltres mateixos i
de tot allò que ens envolta. Ens va permetre tenir a les
nostres mans un reflex suposadament fidel de la realitat
i que aquesta arribara a tot el món. Ens va ensenyar no
sols a mirar-nos, sinó també la possibilitat de
controlar de forma més efectiva la nostra aparença.
Tendim a creure que la fotografia revela tota la
veritat, que la càmera garanteix l'objectivitat i, en
canvi, està profundament condicionada. D'una banda està
el fotògraf, aficionat o professional, que decideix, amb
els seus gustos i valors personals, el fragment de
realitat que vol immortaliltzar i com fer-ho; després
està la mirada de l'espectador que la contempla, i per
damunt d'ambdós una societat i una cultura. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
En el segle XIX es va donar el pas d'una societat
aristocràtica i rural a una altra de burgesa i urbana.
Per consolidar el seu domini, la burgesia triomfant
necessitava mecanismes propis d'autoafirmació i el
retrat va ser un d'ells. La necessitat de crear un
llinatge que justificara un lloc rellevant en una
societat controlada per l'aristocràcia i el desig
d'emular alguns dels seus costums i ambients domèstics,
van portar el triomf d'un gènere que havia estat en un
lloc secundari dins de l'art. Amb la invenció de la
fotografia, i sobretot amb l'aparició en el mercat del
format de la targeta de visita, la burgesia va trobar el
mitjà ideal per perpetuar la seua imatge i mostrar-la
tant en l'àmbit públic com en el privat. El fonament
d'aquesta societat burgesa i del nou individu serà la
família. La fotografia va ajudar a certificar
l'existència del nucli familiar tal com imposava la
concepció burgesa: l'espòs com a cap indiscutible de la
família; l'esposa, companya ideal i mare abnegada, i els
fills com a propietat i com a continuïtat del llinatge.
Durant el XIX, la infància començarà a tenir un paper en
la llar i en la societat semblant al que té hui en dia.
D'ací que, dins de la importància del retrat fotogràfic
en aqueixa època, el retrat infantil tinguera un lloc
destacat. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
L'EXPOSICIÓ
En el 2000 vam ser comissàries d’una exposició de fons
fotogràfics,amb el títol Fotograías de bodas:
testimonio público de una historia íntima. Durant la
seua elaboració ens vam adonar de l'enorme valor que la
fotografia té per comprendre el nostre món i a nosaltres
mateixos. En les labors de documentació trobem un gran
nombre de retrats de xiquets que al nostre parer
mereixia un estudi específic sobre la imatge de la
infància. L'exposició que ara proposem consisteix en la
selecció d'una sèrie de fotografies, il·lustracions i
textos que ofereixen una anàlisi d'aqueixa qüestió des
de la invenció de la tècnica fotogràfica fins a la
Guerra Civil. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Quan un veu fotos antigues de xiquets, se sorprèn davant
de la falta de naturalitat i la teatralitat que
contenen. Cal tenir en compte que es tracta de
fotografies realitzades en estudi, amb decorat, amb
poses molt assajades i, de vegades, amb temps
d'exposició llargs. Molts dels valors que associem amb
la infància, com l'alegria, l'espontaneïtat o la
vitalitat, estan completament absents d’aquestes
representacions. Al contrari, resulten severes, serioses
i, en alguns casos, fins i tot sinistres. El límit
cronològic es fixa en els anys 30, en funció de la
popularització de les càmeres per a aficionats, que
permeten fer fotos a qualsevol lloc, sense necessitat
d'acudir a l'estudi. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
A través de la presentació d'aquest material es pretén,
en primer lloc, la recuperació d'una part de la nostra
memòria històrica, vinculada als aspectes privats i, per
tant, també més pròxims a l'espectador; en segon lloc,
mostrar al públic com es veien els xiquets en el nostre
passat immediat i fer patents les diferències i
semblances amb el nostre món actual; d'altra banda,
invitar a reflexionar sobre la distància que hi ha entre
l'aparença i la realitat, entre com eren els xiquets i
com la societat volia que foren. És innegable que a tots
ens agrada veure fotografies i en el cas de les més
antigues la inevitable distància temporal les fa
especialment atractives. De manera que aquesta exposició
es planteja com una font de plaer i gaudi davant de la
contemplació d'aquests xiquets del passat. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
El discurs expositiu s'organitza per mitjà de la relació
entre fotografies i textos explicatius, tant de l'època
com redactats per a la mostra. Consta de diversos
apartats temàtics, que il·lustren diversos aspectes del
món de la infància reflectits en les fotografies. Entre
ells:
La infància espectacle:
fotografies amb escenografies peculiars i cridaneres,
amb xiquets en poses teatrals, amb composicions a
l’estil d’Anne Geddes i altres curiositats.
La infància a l'aparador:
fotografies en què els xiquets apareixen disfressats o
en què s'imposa la moda del moment.
La infància sinistra:
fotografies de xiquets morts i altres imatges que
revelen el costat fosc dels xiquets i de la família.
Despertar la tendresa:
fotografies de bebès i fotografies en què l'afectivitat
és la protagonista.
Infància i classe social:
fotografies en què es mostren els contrastos i les
diferències socials del xiquet i la família retratats.
La infància feliç:
imatges en què es mostren els xiquets associats a l'oci,
amb amics, jocs, joguets, disfresses, de vacances. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Imatges inesperades:
fotografies que revelen escenes inesperades del xiquet i
el seu entorn i imatges ambigües i desconcertants des
del punt de vista del xiquet i de l'espectador.
La imatge oficial:
fotografies d'actes socials com batejos, noces i
comunions, i fotografies realitzades a l'escola.
El petit adult:
fotografies de xiquets en actituds d'adults com fumant,
anant en cotxe, llegint diaris, disfressats de major,
xiquetes-mare.
L'adolescència:
fotografies d'adolescents que manifesten un tractament
diferent respecte a la fotografia infantil.
La infància filmada:
a més de les fotografies i els textos, el discurs es
completarà amb la projecció de pel·lícules familiars
inèdites que mostren la vida quotidiana, actes socials,
reunions i altres activitats del xiquet. Les pel·lícules
provenen bàsicament de l'arxiu de l'Institut Valencià de
Cinematografia.
Els materials fotogràfics presentats provenen dels fons
de la Biblioteca Valenciana, de la Diputació de
València, de l’Arxiu José Huguet, de l’Arxiu J. J. Díaz
Prósper i de diversos arxius particulars. També es
presentarà material fílmic de diferents arxius
particulars dipositat a l'IVAC-La Filmoteca. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
PERFIL COMISSÀRIES
Victoria Bonet Solves.
Professora titular d'història de l'art de l'Escola
Tècnica Superior d'Arquitectura, de la Universitat
Politècnica. Treballs d'investigació sobre pintura del
segle XIX a València, espai domèstic i ornamentació,
història de gènere i fotografia. Autora del llibre
José Benlliure, l'ofici de pintor (Ajuntament de
València) i Vistes italianes dels Benlliure (Conselllería
de Cultura), i col·laboradora d'altres amb diversos
capítols com Francisco Domingo (Bancaixa),
Trens i mars. Ha estat comissària, des de l'any 2000
d’exposicions com ara Fotografías de boda: testimonio
público de una historia íntima (Museu de Prehistòria
i Cultures Valencianes, Diputació de València), San
Francisco de Asís en la pintura de José Benlliure
(Universitat Politècnica de València) o La aplicación
del genio (Conselleria de Cultura). |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Àurea Ortiz Villeta.
Professora de cine en el Departament d'Història de l'Art
de la Universitat de València. Del 2001 al 2005, cap
d'Extensió i Comunicació de l'Institut Valencià de
Cinematografia, institució a què ha estat vinculada
laboralment en diferents comeses des de 1989. Professora
de l'Escola Internacional de Cine de San Antoni de los
Baños (Cuba). Exerceix la crítica cinematogràfica en
La Cartelera-Levante EMV. És autora dels llibres
La pintura en el cine. Cuestiones de representación
visual, junt amb Mª Jesús Piqueras, La
arquitectura en el cine. Lugares para la ficción y
Fotografías de boda: testimonio público de una
historia íntima amb Victoria Bonet. Ha impartit
seminaris i conferències sobre diversos aspectes del
cine en diverses universitats espanyoles. Ha publicat
articles en revistes especialitzades com Nosferatu,
Archivos de la Filmoteca, Viridiana i
Banda a parte, i en publicacions col·lectives com
Historia del cine valenciano, Robert Aldrich
i el Diccionario del cine español. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
