El Cicle de la Vida

El Cicle de la Vida

Música antiga en els solcs de l’art contemporani

–Exposició commemorativa del XXV aniversari de Capella de Ministrers–

Del 27 de setembre al 18 de novembre de 2012

Sala Estudi General­ – La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

Organització: Universitat de València i Capella de Ministrers

Producció: Fundació General de la Universitat de València i Associació Cultural Comes. Centre de Música Antiga i Barroca de la Comunitat Valenciana.

Col·laboració: VALÈNCIA / CAMPUS, Bancaixa i Ajuntament de València
Comissària: Beatriz Traver Badenes

Artistes participants: Flor Garduño, Isabel Muñoz, Eva Lootz i Carmen Calvo

Després del recorregut musical que Capella de Ministrers ha desenvolupat els darrers 25 anys, es presenta aquesta exposició que, sobre el tema universal del cicle de la vida, il·lustra aquest concepte global a partir de les quatre etapes iconogràfiques que defineixen els diferents estadis vitals, a saber: gènesi, metamorfosi, concupiscència i apocalipsi.

Quatre propostes artístiques a càrrec d’una acurada selecció d’artistes d’allò més representatius en el panorama artístic contemporani que esdevindran l’entorn per a mostrar-nos que el concepte del cicle de la vida és condició intrínseca a l’ésser humà, abans i ara.  

Una exposició on els sentits queden colpits pel significat essencial de la vida, on es reflexiona sobre la necessitat del creixement continu i es posa de manifest que aquestes han estat, són i seran qüestions universals segle rere segle. Una exposició en què l’art contemporani desenvolupa visualment les necessitats humanes en metempsicosi amb la música antiga de Capella de Ministrers.

CONCEPTE 

Què és El cicle de la vida? L’essència de cada substància individual, però també la unitat de tot, és a dir, la totalitat de l’univers com a macrocosmos i microcosmos, principi i fi, alfa i omega; l’ésser humà en definitiva, com la culminació del procés d’individualització i globalització, de consciència de si mateix, enfrontat a la matèria, amb la qual pot crear, interactuar, sublimar... 

La importància primordial de la vida per a l’ésser humà influeix així en el llenguatge, amb diferents usos i expressions que contenen aquest concepte que, amb el d’existència, inseparable del de mort, i la seua transcendència, han estat, són i seran preocupacions universals que al llarg de la història van deixant empremta, plasmada en la història de l’art, com a expressió intrínsecament humana. 

Vivim, o som, en una lluita interna entre la inclinació i la mortificació ascètica, que és el motor de l’existència. Des que naixem ens trobem immersos en aquesta antinòmia existencial, sempre desplaçant-nos cap algun d’aquestes afeccions, i és en aquest sentit que l’home és el mediador entre els elements i el sorgiment d’allò que és nou a través d’un acte de creativitat. 

Per delimitar significativament aquest concepte tan ampli com El cicle de la vida, el discurs expositiu s’estructura a partir de les quatre fases vitals principals, a saber: gènesi, metamorfosi, concupiscència i apocalipsi, mitjançant l’obra de quatre artistes d’allò més representatius del panorama contemporani actual, utilitzant com a nexe d’unió la selecció musical que Capella de Ministrers interpreta entorn del cicle de la vida. Música antiga i art contemporani es fusionen per donar sentit a aquestes grans preocupacions de l’ésser humà al llarg dels segles.  

DISCURS EXPOSITIU 

A partir d’un recorregut circular, l’obra de quatre artistes ens mostra que les preocupacions que té l’ésser humà com a entitat creadora són les mateixes que tenien en la història antiga i medieval, enllaçant punts de vista, oferint emperò semblants respostes. Les instal·lacions van acompanyades cadascuna amb la seua selecció musical de Capella de Ministrers, eix a partir del qual es conforma el cicle de la vida.

GÈNESI 

FLOR GARDUÑO (Ciutat de Mèxic, 1957), deixeble de Manuel Álvarez Bravo i Katy Horna, va estudiar a l’Academia de San Carlos, on es va centrar en la recerca dels aspectes estructurals de la forma i l’espai. És considerada una de les representants més destacades de la fotografia llatinoamericana contemporània. Arran de la seua experiència amb la maternitat decideix explorar un univers més íntim, sensual i lúdic amb el nu femení, mitjançant la recerca dels símbols de la feminitat per a representar els arquetips de la dona, a nivell fantàstic i oníric.  

http://www.florgarduno.com/ 

Cinc fotografies de la sèrie Inner Light il·lustren el seu punt de vista sobre la gènesi, en què la figura femenina representa el punt de partida de l’origen del món, alhora que la música expressa la música des dels seus inicis fins a les primeres polifonies.

CARMEN CALVO (València, 1950), després d’estudiar Publicitat, es forma a l’Escola d’Arts i Oficis de València i posteriorment a Belles Arts. A mitjan anys seixanta, seduïda per la contemplació de les peces arqueològiques, comença una sèrie d’obres que n’incorporen fragments.

L’obra de Carmen Calvo ha estat vista com una de les més destacades de l’art valencià actual, i de l’espanyol en general. Gestada al llarg d’un període que comença a principi dels anys setanta, paulatinament configura un llenguatge fortament personal caracteritzat pel seu caràcter transformador. Interessada per la pintura, i especialment per les seues possibilitats tridimensionals, organitza un univers plàstic sobre el qual assenta les bases d’una renovació constant, fins trobar un compromís inequívocament experimental que ha servit per configurar una de les propostes més representatives de l’art espanyol d’avui en dia.

http://www.carmencalvo.es

CONCUPISCÈNCIA 

ISABEL MUÑOZ, fotògrafa que va nàixer a Barcelona en 1951, afirma de la seua obra: “El cos és com un llibre que expressa sentiments, bellesa...’’. Estudiosa del cos humà, dels seus moviments i formes, Isabel Muñoz recorre l’amor i l’èxtasi en la seua aportació fotogràfica des d’una particular visió sobre el cos i el misticisme, transcendint la realitat quotidiana i retratant-la, convertint els seus personatges en icones universals que representen una etapa de la nostra vida.  

Amb la selecció de cinc fotografies sobre la sèrie Fragmentos, Isabel Muñoz ens mostra la seua particular visió sobre la concupiscència, on l’abstracció de la nuesa es torna sublimadora. Un erotisme de línies suaus, quasi minimalistes, que es perfilen paradoxalment amb la voluptuositat de l’amor i el desamor cortès dels trobadors medievals i la lírica d’Ausiàs Marc.

http://www.isabelmunoz.es

APOCALIPSI 

EVA LOOTZ, naix a Viena en 1940, on estudia belles arts, musicologia, cinematografia i filosofia. Però la seua trajectòria artística s’ha desenvolupat sobretot a Espanya. És coneguda per les seues escultures i sempre ha treballat amb diferents llenguatges artístics, com la instal·lació, el dibuix, el gravat, la fotografia, el so i el vídeo.

La seua obra es caracteritza per una preocupació central que des de diferents angles rastreja la barreja entre matèria i llenguatge, on emprèn una reflexió àmplia i exhaustiva que aspira a remuntar-se a l’origen de la devaluació de la matèria respecte a la idea, devaluació que en la majoria de les cultures va paral·lela a la degradació del valor que es concedeix a la dona, i en aquest sentit es qüestiona la inevitable futilitat i fugacitat del temps. 

L’obra Tasca infinita d’Eva Lootz, amb la seua insistència per parar el temps –que fuig inevitablement– és elegida per representar l’apocalipsi. El ritme incessant d’aquesta fugacitat del temps, Capella de Ministrers l’adreça amb la complexitat d’un més enllà on la profètica sibil·la ens recorda que ningú queda eximit d’aquest destí, junt amb un epitafi de sonoritats tan llunyanes que destapen l’evidència.  

http://www.evalootz.com/

CAPELLA DE MINISTRERS: 25 ANYS RECUPERANT EL PATRIMONI MUSICAL 

Capella de Ministrers es caracteritza no sols per la intensa activitat concertística, sinó per la tasca de recuperació i investigació musicològica desenvolupada els darrers 25 anys de trajectòria musical, impulsada per Carles Magraner, director i fundador, que deixen entreveure el doble compromís adquirit per Capella de Ministrers: rescatar la música antiga com a part essencial i fonamental de la memòria col·lectiva, i acostar-la al nostre temps amb la mirada posada en un segle XXI en què l’art i la cultura se’ns mostren com a autèntics vertebradors del pensament contemporani. 

Amb 25 anys de presència ininterrompuda en el panorama nacional i internacional, Capella de Ministrers s’ha consolidat com un dels grups de referència en l’àmbit de la música vocal i instrumental, especialitzat en la interpretació del repertori musical espanyol anterior al segle XIX. El resultat, transformat en testimoni musical, conjuga a la perfecció tres factors clau: el rigor històric, la sensibilitat musical i, molt especialment, un incontenible desig de comunicar-nos i fer-nos partícips d’aquestes experiències. 

http://www.capelladeministrers.com