Eiximenis (1327-1409) i la seua obra
|
Eiximenis (1327-1409) i
la seua obra
Del
26 de novembre de 2009 al 2 de febrer de 2010
Sala Duc de Calàbria – La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge
i festius de
10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE |
|
Libret
de mà [+] |
Visita visual |
|
|
|
 |
|
|
|
Projecte i
producció: Academia Valenciana de la Llengua
Col·labora: Universitat de València
Comissari: Ramón Ferrer
Dades biogràfiques
Francesc Eiximenis (Girona, 1327 - Perpinyà, 1409) va
ser un frare franciscà i escriptor en llengua catalana.
Va començar a estudiar a les escoles franciscanes i va
obtenir el títol de Teologia a la Universidad de Tolosa.
va viatjar per Europa (Oxford i París) per completar la
formació acadèmica. De tornada a Catalunya, es va
dedicar a l’ensenyament, a la prèdica i a fer gestions
polítiques encarregades per l’Ajuntament de Barcelona o
de València, ciutat en què va viure entre el 1383 i el
1408 i on escriure la major part de la seua obra.
L’èxit d’Eiximenis a València va ser immediat i hi va
desenvolupar una important activitat pública.
Assessorava contínuament els jurats, i la ciutat en
general, i en canvi va rebre molts subsidis en forma de
diners i hàbits religiosos. si bé solament es conserva
un tros d’un sermó seu, la seua activitat com a
predicador a València va ser important. Va ser un dels
tres religiosos a qui els consellers de la ciutat van
encarregar pronunciar, el 1387, l’elogi fúnebre del rei
Pere el Cerimoniós. A més, fra Francesc va tractar
contínuament d’apaivagar la tensió constant existent
entre els poders civil i eclesiàstic valencià. També va
ser conseller dels reis. Era, doncs, un home de prestigi
reconegut que fins i tot va rebre del papa Benet XIII el
títol honorífic de patriarca de Jerusalem i li va
encomanar el bisbat d’Elna, al Rosselló. Va morir un poc
després a Perpinyà, el 1409.
|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
La seua obra
La seua extensa obra, de caràcter religiós i moralista,
és escrita en llatí i, sobretot, en català. L’obra en
llatí era destinada a un públic universitari i
eclesiàstic, mentre que l’escrita en llengua vulgar era
llegida amb interès per un públic urbà no especialitzat.
La seua finalitat era l’educació religiosa i civil dels
llecs, als quals ofereix hàbils síntesis del pensament
escolàstic, en un estilo senzill i planer, replet
d’exemples que feren més comprensible la doctrina que
vol transmetre.
La seua obra més important de les escrites en català és
Lo Crestià, que de bon principio havia de constar
de tretze volums i contenir “sumàriament tot el
fonament del cristianisme”, en paraules seues.
Eiximenis hi pretenia estimular l’estudi de la teologia
entre els llecs. Tanmateix, solament se’n coneixen
quatre volums. Altres obres posteriors són: Llibre
dels àngels (1392), la seua obra més llegida i
traduïda; Vita Christi (escrita abans del 1403 i
prevista inicialment en llatí però redactada finalment
en català); Scala Dei o Tractat de
contemplació (1406), escrita a petició de Maria de
Luna, esposa del rei Martí I d’Aragó.
Les seues obras van tenir una gran difusió –primerament
manuscrites i després en forma de llibre— i van ser
traduïdes a nombroses llengües. Representen una
referència valuosa per conèixer la societat i la cultura
catalanes dels segles XIV i XV, especialment la
influència que van tenir conceptes escolàstics en la
literatura en català d’aquella època. El seu valor dins
la literatura catalana està en la qualitat de la prosa,
en l’exercici de recreació del llenguatge popular i com
a narrador d’exemples i escenes costumistes.
|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
L’exposició
L’exposició “Eiximenis i la seua obra” vol acostar la
figura de Francesc Eximenis al públic actual,
mostrant-ne la faceta tant d’intel·lectual com de
divulgador al servei de la propagació de les seues
creences religioses.
La mostra presenta una selecció d’incunables de l’autor
i una àmplia documentació històrica que analitza la
relació d’Eiximenis amb la ciutat de València.
Institucions prestadores de documentació original:
Arxiu de la Corona d’Aragó
Arxiu del Regne de València
Arxiu de la Seu de València
Biblioteca Històrica de la Universitat de València
Arxiu Municipal de Vila-real
Arxiu Municipal de València
Biblioteca Valenciana |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
