
Comissaria: Marisa Vázques de Agredos
Aquesta exposició Thesaurus, constitueix un intent d’aproximació al coneixement de la
civilització maia partint del registre que el fotògraf austríac,
Teoberto Maler,
va realitzar de moltes de les seues ciutats i de la seua arquitectura, com també de diverses expressions artístiques que s’hi associen, com ara l’escultura.
La majoria de la mostra seleccionada forma part del corpus fotogràfic que Teobert Maler va
desplegar entre 1886 i 1892 a ciutats maies situades als estats actuals de Yucatán, Campeche i Quintana Roo, tots ells pertanyents a la península de Yucatán, tret de sis fotografies de Tikal, a la regió
del Petén, Guatemala, que va fer el fotògraf en 1895, llevat de l´interior del Palau dels Cinc Pisos de Tikal, que va documentar en 1904,
quan
treballava per al museu Peabody de la Universitat de Harvard.
De totes les fotografies registrades en aquestes etapes, se n’ha fet una selecció de quaranta-sis
impressions, que hem articulat en cinc àrees temàtiques diferents.
La primera correspon a les dues imatges de les grutes de Loltún, amb les quals volem il·lustrar el lloc
en què s’ha registrat l’ocupació i l’activitat més primerenca a l’àrea maia de Yucatán, mentre que en l’última secció es representa la ciutat de Chichén Itzá, a través de la qual ens és
possible verificar els canvis que els plantejaments estètics de l’arquitectura i, en general, de l’art maies, van experimentar durant l’etapa del postclàssic, amb l’arribada a la península de
Yucatán de grups tolteques procedents del centre de Mèxic.
D’aquesta manera, el principi i el final del recorregut de l’exposició es corresponen amb els moments
inicials i decadents de la cultura maia: Loltún i Chichén Itzá, el preclàssic més primerenc a Yucatán i el postclàssic.
Entre ambdós extrems, els tres nuclis temàtics que s’hi exhibeixen corresponen a continguts referents
a l’arquitectura, a l’escultura i altres arts, i als problemes de conservació que, tant els edificis com les manifestacions artístiques que s’hi associen, pateixen en el medi en què es desenvolupen.
El recorregut al llarg de l’exposició ens anirà mostrant variants regionals de l’arquitectura per a
unes mateixes cronologies, i també l’evolució que, pel que fa a la tecnologia constructiva i al llenguatge ornamental, va experimentant-se en els edificis a mesura que avancem en el temps.
Paral·lelament, anirem coneixent la tipologia de les estructures en relació amb el tipus d’activitats que es van desenvolupar al seu
interior, i això les vincularà a una determinada classe social el poder de la qual estava completament legitimat des de la divinitat, un concepte del qual donaran compte totes les manifestacions artístiques
que, com les esteles o la mateixa estètica de l’arquitectura, van configurar la indumentària d’un espai articulat pels seus diversos artífexs com a sagrat.
|