|
- Del 7 al 28 de maig. La Nau de la
Fàbrica de la Seda. Vinalesa
- Del 8 al 31 de març de 2012. Centre
penitenciari d'Albocasser
- Del 26 de gener al 29 de febrer de
2012. Centre penitenciari de Picassent
- Del 29 de novembre al 16 de desembre
de 2011. Centre Cultural Xicranda. Godella
- Del 20 d'octubre al 27 de novembre
de 2011. Sala d'exposicions MAOVA. Onteniente
- Del 20 de maig al 10 de juliol de
2011. Hall de la Facultat de Farmàcia. Campus de
Burjassot
- Del 20 de gener al 20 de febrer de
2011. Sala Oberta – La Nau |
|
Organitza :
Universitat de València i el Casal de
la Pau
de València
Col·labora:
Ajuntament de València i Bancaixa
Projecte: Juan Molpeceres
www.casaldelapau.org
El
Casal de la Pau és una associació sense ànim de lucre,
declarada d’utilitat pública, situada a la ciutat de
València, al carrer d’En Llopis, núm. 4, baix.
Està
orientada a l’acolliment i el suport de persones sense
vincles familiars ni recursos econòmics que tenen o han
tingut problemes penals, i en molts casos han estat a la
presó.
Té
una residència per a l’acolliment d’alliberats
condicionals per malaltia i un alberg per als que no
disposen d’avals per a permisos o llibertat condicional.
Està
vora quaranta anys lluitant per crear un espai en què
predominen l’acompanyament, el respecte, l’acolliment,
l’autonomia i la llibertat de les persones ateses.
|
|
«Nusos» parla de bellesa. Perquè aquesta no és patrimoni
dels rics i famosos, encara que ho semble. Hi ha bellesa
molt més enllà. I és bellesa lliure. Lliure de
l’esclavitud de la necessària joventut, de les mides
90-60-90, dels trets perfectes... però no per això menys
bellesa.
I si
una cosa és bella, per què amagar-ho? Per què no
mostrar-ho en la seua nuesa? I en el nu apareixen els
nusos: els punts clau d’una vida, els que et marquen la
pell i el caràcter, els nuclis difícils d’assumir, els
lligams que s’estrenyen, les cruïlles, els punts de unió
entre el tronc i les branques, els que ens defineixen i
ens representen.
«Nusos» vol portar la persona, més enllà de les
circumstàncies que li hagen condicionat la vida, més
enllà de les etiquetes i les convencions socials.
Aquest projecte vol mostrar la veritat i la dignitat de
les persones, a cara descoberta, sense embuts ni
prejudicis. Potser aleshores ens serà més fàcil
acostar-nos-hi amb una altra mirada, d’una altra manera. |
