Llibres a l'infern

Llibres a l'Infern

La Biblioteca de la Universitat de València 1939

Del 31 de gener al 30 de marzç de 2008

Sala Duc de Calàbria - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Programa València Capital Cultural de la República (1937-2007)

Guia de l'exposició [+]

Visita visual

REQUISATS, RAROS I CURIOSSOS

Aquests adjectius –cordial préstec de les llibreries d’ocasió– bé podrien convenir a la majoria dels dos-cents llibres que ací, i en la guia de l’exposició, es cataloguen, es reprodueixen i es comenten. És tan sols una petita part dels molts impresos, revistes, dibuixos i cartells confiscats en acabar la guerra civil que es van dipositar a la Universitat de València perquè la seua biblioteca era provincial, a més d’universitària. Els llibres van anar ocupant un ampli semisoterrani de la Universitat que les bibliotecàries anomenaven l’“infern”, un terme comú en el vocabulari professional, encara que ací la referència moral es doblava amb la reprovació del propietari, qualificat amb la infamant nota de “roig”. “Enfer: Endroit fermé d’une bibliothèque où l’on tient les livres dont on pense que la lecture est dangereuse”. Aquesta definició podia llegir-se com a pròleg de l’exposició “L’Enfer de la Bibliothèque. Éros au secret”, organitzada per la Biblioteca Nacional de França a final de 2007. És clar que el concepte pecaminós, sobretot a Espanya, de vegades s’ha barrejat amb el de polític. Al magatzem habilitat pels nazis a París per a classificar els béns dels jueus francesos abans de la seua partida cap a Polònia, hi havia una secció de llibres –ací estigué la biblioteca de Marc Bloch– que també disposava d’un apartat anomenat “infern”.

A l’“infern” del carrer de la Nau –al qual ja va davallar amb els seus alumnes el professor Emili Giralt, els anys seixanta– no tot procedia de les requises de 1939. Hi havia també llibres rebuts durant la guerra com a donació de diferents organismes públics i de biblioteques, o confiscats, com va passar amb alguns exemplars entregats per la CNT. Ho va recordar María Moliner, responsable de biblioteques escolars del Consell Central d’Arxius, Biblioteques i Tresor Artístic, creat al febrer de 1937, i directora de la Biblioteca de la Universitat entre setembre de 1936 i desembre de 1937.

En l’informe que hagué de preparar per a l’expedient de depuració, a l’abril de 1939, esmentava la recepció d’un lot de llibres donat per un sindicat que els havia confiscat i d’un altre lot de propaganda soviètica, “entregados por no supimos qué entidad, y que deben estar todavía sin desempaquetar”. A l’infern, per tant, es reunien llibres d’origen molt divers, encara que, sens dubte, el predomini corresponia als confiscats a partir de 1939. En uns casos, es tractava de biblioteques requisades quasi per complet, com les de Max Aub o Ferran Llorca Die; altres vegades, eren vestigis de dipòsits de llibres com els que tenien a València Cultura Popular, organisme creat pel Front Popular, i la Distribuidora Ibérica de Publicaciones, organitzada pels anarquistes l’any 1937, o restes de biblioteques sindicals o militars, entre altres. També degué haver-hi llibres simplement oblidats, deixats per distracció, com potser va ser el cas d’alguns que pertanyien a Emili Gómez Nadal, professor de la Universitat de València. La procedència d’aquests llibres és, certament, molt variada. Mai ho sabrem bé per la falta de registres documentals, però hi ha un fet que no admet el dubte: tots van compartir llargs anys de segrest i oblit i, sobretot, els va reunir una dramàtica raó: la guerra civil i la derrota de la República.