Mario Flores, que viu en una cel·la
de poc més d’un per dos metres durant vint-i-tres hores al dia, va
començar a pintar el 1993 “per distraure el cap de la desesperació i la
soledat”, segons les seues paraules. Els seus quadres han traspassat els
barrots de la presó i s’han exposat al Club de Periodistes de Ciutat de
Mèxic i en una galeria de Chicago. El mes d’abril de 2001 quaranta-set
quadres de Mario
Flores viatjaren a Espanya per romandre-hi durant un any amb la finalitat
que les galeries d’art i les institucions espanyoles que ho desitgen es
puguen solidaritzar amb l’artista i mostrar-ne l’obra.
Durant
el mes de juliol el Centre Cultural Provincial de Màlaga va exposar l’obra
i el mes de desembre es va exposar al Centre Artístic i Literari de
Granada.
Mario
Flores ha rebut el suport de l’Associació Canadenca contra la Pena de
Mort, del Club de Periodistes de Mèxic, de la Secretaria de Relacions
Exteriors dels Estats Units de Mèxic i de l’Associació de Medallistes
Olímpics Mexicans, així com de personalitats de la política com ara
Cuauhtemoc Cárdenas o Mireilla Roccatti, presidenta de la Comissió
Nacional dels Drets Humans de Mèxic.
Com ha
declarat el mateix Mario Flores, la possibilitat d’exposar els seus
quadres a Espanya seria per a ell una oportunitat única per recollir
suports i donar a conèixer la seua terrible situació per tal que, igual
que en el cas de l’espanyol Joaquín José Martínez, eixit fa poc del
corredor de la mort, les autoritats espanyoles i de la Unió Europea criden
l’atenció del govern nord-americà perquè s’evite l’execució i es revise un
cas farcit de massa errors. |