Mines. Paisatges explorats
|
Mines. Paisatges explorats
Paco
Valverde
Del 12 de maig al 28 d'agost de 2011
Sala Estudi General - La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge
i festius de
10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE
Dilluns
i vesprades del mes d’agost tancat. |
|
Catàleg On Line [+] |
Visita visual |
| |
|
Portmán. Balsa. ©Paco Valverde. |
| |
|
Projecte: Institut Municipal de Cultura d’Elx i Museu
d’Art Contemporani d’Elx (MACE)
Organitzen: Universitat de València i Ajuntament d’Elx
www.pacovalverde.net
www.tercerpaisaje.blogspot.com
MINES. PAISATGES EXPLORATS.
Paco Valverde
El Centre Cultural La Nau presenta l’exposició Mines.
Paisatges explorats, gràcies a la col·laboració, en
material cultural, entre la Universitat de València i
l’Ajuntament d’Elx.
Mines. Paisatges explorats
presenta un singular treball fotogràfic de Paco
Valverde (Jaén, 1964) que realitza un ampli recorregut
per les històriques zones mineres del nostre país (Cabárceno,
La Unión, Río Tinto, Las Médulas, Ojos Negros…) El
resultat és una interessant proposta sobre aquestes
fites patrimonials, industrials, paisatgístiques i
humanes. |
| |
|
Las Médulas. León. 2009. ©Paco
Valverde. |
| |
|
Aproximació a un paisatge antròpic
Mines. Paisatges explorats
aborda qüestions relatives al paisatge, entès no
solament com un conjunt de les marques que es van
deixant al terreny, sinó com el resultat de la relació
de la gent amb l’entorn. La visió arqueològica d’aquesta
mostra no considera només la ruïna, la història, com si
es tractara d’estrats, sinó també el conjunt de
relacions socials que fins avui han intervingut en el
territori.
La forma de conèixer els llocs, a vegades amb
recorreguts intuïtius, altres vegades planificats, a més
d’un aprenentatge de mètodes i costums, ret un silenciós
tribut a les diferents comunitats que al llarg de la
història es van anar succeint al territori, i del pas de
les quals queden avui algunes restes arqueològiques.
Aquesta manera de transitar per la vida, les diferents
formes d’habitar del conjunt de les diferents cultures
que han deixat la seua empremta i han romàs al llarg
dels segles, contribueixen a la morfologia actual
d’aquests territoris.
Una llarga sèrie de passejades, per on l’empremta de
l’imperi romà encara és notòria, ha reportat al fotògraf
coneixement i sensibilitat; tot i així, el projecte té
un perfil racionalista amb el qual Paco Valverde procura
analitzar el paisatge d’aquestes zones mineres. Les
fotografies recollides amb el rigor d’un treball de
camp, mitjançant plaques de negatius, descriuen el
paisatge com un estudi d’arqueologia, valorant la ruïna
i la repercussió que té en l’entorn, o com la suma de
factors socioculturals que determinen l’estat actual de
les coses.
Tots els espais recorreguts van ser ja en època romana
llocs de gran importància a causa de la seua riquesa
minera, entre altres Cabárceno, La Unión, Río Tinto,
Mazarrón, Ojos Negros, etc.
La tragèdia; aquesta podria ser la sensació que provoca
una primera aproximació a les zones mineres. El
cessament d’activitat humana en aquests llocs i la forma
espontània en què la mateixa natura reconquista l’espai,
determina l’aparició d’un paisatge que es mou com unes
deixalles a la deriva. Els nous plans de reconversió
d’aquestes antigues zones han creat paisatges singulars;
el turisme i la cultura dirigeixen ara nous projectes
promoguts per institucions o empreses privades. És
l’actual estat de les coses.
El mapa actual del nostre territori és, entre molts
altres factors, conseqüència de l’activitat minera de
pobles colonitzadors de l’antiguitat que, amb la seua
acció, han condicionat l’actual visió del paisatge.
|
| |
|
Las Médulas. Mirador. León. 2009.
©Paco Valverde. |
| |
|
Descripció
El recorregut per les zones mineres que es proposa amb
aquest projecte expositiu qüestiona la dimensió
contemporània del paisatge; una imatge a la mida de
l’ésser humà, ja que aquest ha fet que al llarg de la
història la transformació del medi natural siga
constant.
D’això, Heidegger en deia el «món imatge», un concepte
que situa l’ésser humà en una posició central respecte a
la creació, usurpant el lloc de Déu. Per aquesta raó,
tots els llocs captats en aquest projecte sorgeixen
d’aquesta intervenció, on les empremtes de l’acció
humana s’observen enfront d’una natura passiva.
En un sentit molt més ampli, el projecte, que comprèn
múltiples llocs de la nostra geografia, planteja la
repercussió que tenen determinades èpoques històriques,
i la manera com estratègies concretes originen les
actuals morfologies dels nostres territoris. És a dir,
que d’aquells primers assentaments promoguts per
l’extracció de mineral prové el conjunt d’assentaments,
carreteres i línies frontereres que actualment
constitueixen la nostra geografia.
Les grans panoràmiques que s’obrin davant la nostra
mirada, continuen recollint l’engegada de nous
projectes, en forma d’atractius reclams turístics o, ben
al contrari, continuen caient en l’oblit. Es tracta
d’una visió de l’entorn composta no solament a través,
com argumenta Barret, d’«una història de les coses que
s’han fet a la terra», sinó també tenint en compte raons
culturals i de relacions socials. |
| |
|
Ojos Negros. Escombreras y Valle.
Teruel 2009. ©Paco Valverde. |
| |
|
El paisatge actual
Les àrees recorregudes van ser explotades des de
l’antiguitat. En moltes, durant els segles XIX i XX es
van aconseguir grans rendiments, fins que, a la darreria
del passat segle, la major part d’aquestes zones va
deixar de ser rendibles, les instal·lacions foren
abandonades i l’entorn quedà seriosament danyat.
En l’actualitat s’han arbitrat plans de recuperació en
algunes d’aquestes zones, que tenen en compte tant el
vessant turístic com el cultural, i en casos concrets
també incideixen en qüestions com la identitat i la
valoració del patrimoni.
Les antigues coves, xemeneies, galeries..., se’ns
mostren ara com a arqueologies que componen el lloc i el
paisatge. Els paisatges són fruit de la tensió entre el
present i el passat; són un fenomen cultural que
potencia l’aparició d’una forma de geografia humana
menys topogràfica, llunyana a la tradició de paisatge
com a palimpsest de restes.
Aquesta nova realitat se’ns presenta mitjançant aspectes
socials de múltiples claus, que tenen la intenció de
recuperar aquests espais per oferir-los amb fins
pedagògics, mediambientals i d’oci. Amb tot això es
pretén iniciar una nova etapa, on el passat i el present
puguen conviure.
Conclusió
El paisatge no és tan sols el lloc on viu la gent, la
forma que té aquesta terra o l’espai que es contempla
d’un mirador estant. Un dels plantejaments de la nova
arqueologia, que s’ha tingut en compte en aquest
projecte, és la categoria del paisatge com a «lloc»
resultat de la intervenció humana. Una intervenció que
ens és donada, que de forma natural aconseguim pel mer
fet de «ser–al–món», i de la qual no ens podem eximir.
Com va dir Heidegger: «En comptes del creador, l’home ha
arribat a ser l’àrbitre de la realitat, de manera que
allò que existeix és el que ha estat portat a presència
de l’home».
LOCALITZACIONS DE LES OBRES EXPOSADES
Las Médulas (Lleó)
Les coves d’Andina (Astúries)
Parc de la Natura de Cabárceno (Cantàbria)
El Mèdol (Tarragona)
Ojos Negros (Terol)
Mines de Lapis Specularis (Conca)
Mines de La Unión (Múrcia)
Portmán (Múrcia)
La Unión (Múrcia)
Mazarrón (Múrcia)
Mina Fernandina (Linares, Jaén)
Los Guindos (Jaén)
Monument natural de les mines La Jayona (Badajoz)
Peñarroya-Pueblonuevo (Còrdova)
El cerro del Hierro. Parc Natural Sierra Norte de
Sevilla (Sevilla)
Río Tinto (Huelva) |
| |
|
Mazarrón 2007. ©Paco Valverde. |
| |
|
|
