A Través de l’espill. Lectures de l'obesitat: Medicina,
art i societat
|
A Través de l’espill
Lectures de l'obesitat:
Medicina, art i societat.
Del 12 de desembre de 2011 fins al 30 d'abril de 2012
Palau de Cerveró – P. Cisneros, 4
De
dilluns a divendres de 9 a 20 h. Dissabte de 10 a 14 h
|
| |
|
|
|
|
|
Organitza:
Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López
Piñero
(Universitat de València – CSIC) i Vicerectorat de
Cultura, Igualtat i Planificiació
Col·labora:
Institut Valencià de l’Audiovisual i de la
Cinematografia (IVAC),
Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad
Projecte:
José Antonio Díaz i Maite Ibáñez, amb la col·laboració
de Josep Lluís Barona
El cos, com a mitjà d'expressió, projecta la nostra
imatge en la societat i, al seu torn, com a estructura
vital, trasllada algunes claus de la nostra salut. La
integració d'aquests elements permet explicar l'obesitat
com un fenomen global, no solament per la seua extensió
geogràfica i les seues dimensions epidemiològiques, sinó
també per les seues implicacions científiques,
sanitàries, econòmiques, socials, culturals,
ideològiques, polítiques i legals. La present mostra
reuneix una selecció de dades i taules científiques i
històriques, testimoniatges, documents, audiovisuals i
treballs d'artistes contemporanis que ofereixen a
l'espectador eines de reflexió i debat sobre un dels
fenòmens més característics de la societat
contemporània.
Els estereotips en la cultura de masses i la imatge de
l'obesitat en la premsa, com a reflex de creences,
actituds i valors socials, aporten contrastos que ens
porten a la figura de l'obés valorada en l'antiguitat de
forma positiva per la seua associació a la salut, la
riquesa, l'estatus social, l'atractiu físic, la força i
la fertilitat, fins a la mirada actual que ho recrea com
a persona alegre, afable, però també peresós, desmanotat,
glotó i còmic, reforçant així la seua estigmatització
social. |
|
|
|
Estíbaliz Sábada, A mi manera (2), 1999. Vídeo, 3'. Col
· lecció de l'artista |
|
|
|
Donada l'abundància d'implicacions temàtiques de
l'obesitat, el projecte ha sigut estructurat en tres
blocs: 1) la perspectiva històrico-mèdica, 2) la imatge
social i cultural de l'obesitat, i 3) la seua
representació artística, que romanen entrellaçats a
través de tot el discurs de les sales.
El recorregut de l'exposició comença amb la frase de J.
George Harrar, on s'aborda el descobriment de la caloria
com a unitat de mesura de la nutrició. El punt de
partida de l'anomenada crisi de l'obesitat de la
societat actual és el període de les transicions
demogràfica, epidemiològica, nutricional i alimentària,
que tenen lloc durant els anys finals del segle XVIII i
el segle XIX. Aquesta anàlisi ajudarà a l'espectador a
entendre el discurs científic en què es basen les
actuals teories i tractaments: els estudis sobre els
principis immediats, proteïnes, grasses i carbohidrats;
el pas d'una situació de fam i desnutrició a una
situació d'excés i sobrealimentació, el prestigi de la
dieta mediterrània, etc.
La revisió dels discursos socials sobre aquest tema
oscil·len entre diversos posicionaments: la visió
científico-mèdica, que considera l'obesitat com una
malaltia (actualment una epidèmia) i un problema
de salut pública; el culte al cos, recolzat en una
antiobesitat en ocasions perillosa pel seu radicalisme
(anorèxia, bulímia); el discurs activista en pro de
l'acceptació i el respecte de l'obesitat; o la denúncia
a les formes de “biopolítiques” o “biopoders” com a
signes de control dels ciutadans (autoritats sanitàries,
publicitat, etc.) |
|
|
|
Venus de Willendorf, 20.000 a. C., Paleolític Superior,
Vall del Danubi |
Anunci publicat a "La Vanguardia", 1914 |
| |
|
Dins del nostre mapa identitari, els artistes han
representat l'obesitat com a espill de la societat i de
les seues tensions i conflictes, traslladant la figura
de l'obés al món del poder i l'opulència, l'erotisme, la
malaltia, la deformació o la bona salut. Un recorregut
pels treballs de Rubens, els retrats de tall, els
monstres de Carreño, les imatges de venus paleolítiques
o les postals populars de la primera meitat del segle XX
així ho demostren.
En l'actualitat, noves actituds sociopolítiques i de
gènere han transformat la representació del cos obés
dins d'un territori iconogràfic transgressor. D'aquesta
forma, les fotografies de Ariane López-Huici,
majoritàriament de dones, rescaten una bellesa nua que
procedeix de les imperfeccions. Per la seua banda,
Rogelio López Cuenca qüestiona els símbols i estereotips
a partir del fals missatge de la publicitat en Droits
de homme. Els jocs lingüístics sobre l'aparença del
nostre entorn i l'estudi de l'alimentació, són el
vehicle crític de Rosalía Banet per a crear la seua
Máquina expendedora de enfermedades. No obstant açò,
aquest tipus de rituals també ens traslladen a les
creacions d'Antoni Miralda, on el menjar en la taula no
representa una necessitat, sinó un motiu de relació
social i cultural. La cosificación del cos i de
l'aparença és interioritzada com a experiència pròpia
pels artistes Estíbaliz Sádaba, en el seu vídeo A mi
manera, i Mac Diego, la imatge nua del qual és
manipulada a través de la mirada d'altres artistes.
Com a resum, cal destacar que l'objectiu d'aquest
projecte no tracta d’adoctrinar ni establir normes i
directrius cap a les “bones conductes”, sinó afavorir el
desenvolupament de debats, anàlisis i reflexions entorn
de l'obesitat. |
| |
|
Roda dels aliments |
| |
|
Anònim, Cartell anunciador d'un espectacle de fira |
| |
|
|
