|
“En Valencia” és la primera exposició conjunta de Luis
Baylón i Bernard Plossu.
Reunix huitanta fotografies, Bernard Plossu va
fotografiar en diferents viatges, entre 2006 i 2008 i
Luis Baylón va treballar a València en la primavera de
2007.
Es
presenta acompanyada d'un catàleg amb 84 fotografies
b/n; Amb textos de Salvador Albiñana, Luis Baylón i
Bernard Plossu. Forma part de la programació de
Fotogràfica 08.
En
la tardor de 2006 Bernard Plossu i Luis Baylón van
coincidir a València. Plossu presentava en el MuVIM,
junt amb Marcelo Fuentes, Ciudades y Paisajes, i
en Railowsky podien vore's fragments d'eixa intensa
comèdia humana de Baylón que és Madrid anónimo.
Eixa trobada a València era un altre més dels molts que
han tingut des que, en 1994, Javier Campano els va
presentar a Madrid. Vam parlar del desig de fer una
mostra que reunira el deambular dels dos fotògrafs per
València. Un passeig que anaven a compartir, però que
finalment han degut fer per separat.
És tot un art perdre's per les ciutats. Plossu i Baylón,
sens dubte, saben perdre's, són virtuosos en l'art de
deixar-se portar, de vagarejar. Brussel·les, Madrid,
Tànger, Zamora, Istanbul, Nàpols, Porto, Palerm, Porto,
Fes, Benarés, Lisboa, Bari, Nova Delhi, Anvers, Marsella
i ara València, són alguns dels escenaris on provocar
eixa provada mescla entre atzar i realitat que, al dir
de Plossu, exigix una bona fotografia.
Estos dos han recorregut les ciutats atents als llocs
indiferenciats, genèrics i faltats de narcisisme. Llocs
que potser propicien millor eixos instants no decisius
que estos dos perseguixen.
Treballar en el carrer, escenari pròdig de realitat, no
sols exigix un bon ull, exigix també un bon
instrumental. Estos dos el tenen des de fa temps. A més
de xicotetes càmeres de joguet, Plossu utilitza una
Nikkormat amb un objectiu de 50 mm. Baylón va intuir
que volia ser fotògraf amb una Cànon, però va saber que
ho seria amb la Rolleiflex de mig format, una càmera de
dos objectius, amb el visor zenital que havia pertangut
a son pare.
Dos atents fotògrafs, àvids de sorprendre un gest
inadvertit, de fer-nos vore un detall irrellevant en
aparença, d'establir curioses relacions entre les
imatges, com ací s'apunta en alguns díptics formats per
fotografies de l'un i l'altre, o de suggerir l'inici
d'una història. Gestos i detalls que en Baylón -com
diguera Quico Rivas- són sempre de carn i os. |
