...pero no la fama, que cuando no se cimentaba en el
arribismo, lo hacía
en el equívoco y la mentira.”
Roberto Bolaño
2666
Juan Vicente Monzó
va vindre des de Requena a València a la fi dels anys
seixanta per a ser pintor. La seva decisió va ser
indiscutible i ferma des del principi. Es va buscar una
fórmula per a no espatllar o maltractar aquest ideal,
una coartada: estudis de Filosofia -que no de Belles
Arts-. Com havia de guanyar-se la vida va entrar a
treballar com ajudant de pintors, primer amb Jordi
Teixidor, després, en la dècada dels setanta, amb
l'Equipo Crónica.
Artesanos de múltiples pelajes mostra a un pintor
molt cult, molt reflexiu i irònic, posseïdor d'un gran
sentit crític i tècnicament impecable, les obres del
qual no esgoten el seu contingut al primer cop de vista
sinó que conviden a l'espectador a participar i
involucrar-se en la interpretació de tota una xarxa de
relacions, cites, etc., que abasten des de la Història
de l'Art i de la Cultura fins a la reflexió i la crítica
social de la nostra realitat contemporània. |