Pinacoteca Psiquiàtrica a Espanya, 1917-1990
|
Pinacoteca
Psiquiàtrica a Espanya, 1917-1990
Del 22 d'octubre de 2009 al 24 de
gener de 2010
Sala Estudi General – La Nau
Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. Diumenge
i festius de
10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE |
|
Nota de prensa [+] |
Catàleg Online |
Visita visual
|
| |
|
 |
|
|
|
Projecte i organització: Universitat de València
Producció: Universitat de València i Ajuntament d'Elx
Patrocini: Caja
Madrid
Comissària: Dra. Ana Hernández Merino
Justificació científica i proposta
Les pintures de malalts mentals a Espanya han estat per
a la psiquiatria, des de l’inici del segle XX, un
instrument de suport al diagnòstic, una activitat
ocupacional o una mena de psicoteràpia, que s’ha heretat
en gran part de les tesis del forense italià Lombroso i
la seua obra Genio e follia (1909), del
psiquiatre Herman Simon en el seu
Aktivere Krankenbehandlung in der Irrenanstalt
(1929) o de les aportacions del psiquiatre i historiador
de l’art Hans Prinzhorn, qui el 1922 va aplegar més de
5.000 obres de pacients en la col·lecció de l’Hospital
de Heidelberg.
L’emergència de les avantguardes europees va
possibilitar que la pintura psiquiàtrica es projectara
fora dels murs dels manicomis gràcies a les visites que
alguns artistes com Klee, Breton o Max Ernst van
realitzar al Museu de Hans Prinzhorn. Els bojos, que
podien ser artistes, van mostrar la seua obra, no sols
com un reflex dels seus processos morbosos, sinó també
com a obres d’art capaces de commoure per l’originalitat
de les formes i dels continguts. Les obres mostraven els
tènues límits entre la creació d’artistes sans o
malalts, i s’erigien com un fet cultural més enllà de
les etiquetes, sovint pejoratives, que imposaven els
diagnòstics psiquiàtrics. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
A Espanya hem pogut contemplar exposicions de pintura
marginal, com la de “Visiones Paralelas” al Museu Reina
Sofía de Madrid, l’any 1992, on es mostrava les
confluències de perspectives entre la pintura d’artistes
que havien realitzat la major part de la seua obra
reclosos en un manicomi i la d’artistes d’avantguarda.
Les obres procedien de museus, galeries i col·leccions
particulars d’Europa i dels Estats Units. La tesi de la
mostra plantejava encreuaments d’esguards que anaven més
enllà d’influències formals i que mostraven a
l’espectador i als investigadors múltiples interrogants
sobre l’art, la bogeria, els moviments d’avantguarda, la
psiquiatria o senzillament l’angoixa, el dolor, el
patiment psíquic que transcendia a través de la bellesa
de les obres exposades.
El 1997, al Museu de Navarra es va presentar la mostra
“Neue Invention”, procedent del Museu d’Art Brut de
Lausana, fundat per Dubuffet. L’any 2001, també vam
poder contemplar al MACBA de Barcelona una mostra sobre
la Col·lecció Prinzhorn, de la Clínica Psiquiàtrica de
Heidelberg, i, l’any 2005, a Madrid, la Fundació La
Caixa va presentar “Mundos interiores al descubierto”,
on es posava des de l’òptica postmoderna la discordança
del terme art marginal. En aquesta exposició, s’hi van
incloure obres de Bispo de Rosario, Dubuffet, Klee,
Schiele, Hauser, Louise Bourgeois, Aloise o Müller,
entre altres.
En les exposicions de Madrid, Barcelona o Navarra, i pel
que fa a la procedència de les obres, en cap cas no hi
havia treballs pictòrics d’artistes malalts del nostre
país, ni va formar part tampoc del debat quina havia
estat la consideració a Espanya de la pintura
psiquiàtrica. Tot i que aquests fets podrien portar-nos
a la precipitada o errònia conclusió que no hi ha hagut
a Espanya cap experiència d’aquesta mena i que als
hospitals psiquiàtrics del nostre país no es pintava o
no es col·leccionava pintura, no ha estat ben bé així.
N’hi va haver, i encara que sense ser una preocupació
preferent per als psiquiatres, se’n va fer col·lecció
pel seu interès artístic i es va analitzar pel seu
interès psicopatològic. Se’n van conformar museus
específics, desapareguts durant la Guerra Civil, com el
de l’Institut Pere Mata de Reus; se’n van organitzar
exposicions com la del 1935 a l’Ateneu de Madrid, o la
del IV Congrés Mundial de Psicoteràpia organitzat per
l’Hospital Clínic de Barcelona el 1958, en què es va
parlar per primera vegada de l’artteràpia, o al Casón
del Buen Retiro de Madrid l’any 1966, amb motiu del IV
Congrés Mundial de Psiquiatria, on es van reunir més de
set-centes obres. Aquestes mostres sempre van ser
organitzades, exclusivament, en l’àmbit i per a
l’interès dels professionals de la psiquiatria. N’hi ha
una excepció rellevant que es dóna en la darrera dècada
del segle XX: l’Asociación de Artistas Plásticos Línea
Paralela de Sevilla va apostar fermament per facilitar
l’emergència en l’espai cultural dels artistes que per
la seua situació mental romanien en l’anonimat. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
La proposta d’aquesta exposició és mostrar des d’una
perspectiva actual les principals produccions de pintura
psiquiàtrica del segle XX a Espanya a partir de les
obres que s’han localitzat a diversos centres
hospitalaris espanyols i a diferents col·leccions
privades.
L’exposició, que presenta més de tres-centes obres,
documents originals, un documental sobre l’Hospital de
la Santa Cruz realitzat per José M. Comelles i un altre
sobre els 600 anys d’història del manicomi Pare Jofre de
Cándido Polo, a més de material fotogràfic,
s’estructura en 8 seccions de caire temàtic:
1: Allò primitiu i aliè
2: Geometries, arquitectures, màquines i altres
invents
3: Àngels i dimonis
4: Pictoescriptures
5: Alienista/ alienat; escenes hospitalàries
6: Malenconia
7:
Localització de la bogeria, el cap com a al·legoria
8:
Somnis, deliris i monstres
|
|
|
|
 |
 |
|
|
|
Prestadors d’obres i documentació (institucions i
col·leccionistes particulars):
Col·lecció del Dr. Joan
Obiols i Llandrich (Barcelona)
Col·lecció del Dr. Gonzalo Lafora (Madrid)
Fundació Teràpia Racional. Clínica Vellavista (Lleida)
Col·lecció de José Pérez Villamil (Vigo)
Col·lecció de l’Asociación de Artístas Plásticos Línea
Paralela (Sevilla)
Fundación Andaluza para la Integración Social del
Enfermo Mental (FAISEM, Sevilla)
Col·lecció del Dr. Sarró (Barcelona)
Col·lecció de l’Orden Hospitalaria de San Juan de Dios (Ciempozuelos,
Madrid)
Hospital Psiquiàtric de Cabaleiro Goas (TOEN, Ourense)
Hospital Psiquiàtric de Conxo (Santiago de Compostel·la)
Museu d’Història de la Medicina i la Ciència,
Universitat de València
Hospital Psiquiàtric de Bètera i Museu d’Etnologia.
Diputació de València
Antonio Rey González
Enric Jordà
José Luís Belinchón
José Vicente Estalrich Canet
Oscar Azumendi
Aquesta exposició es fa l’any en què es commemora el 600
aniversari de la fundació a València del Spital de
folls, orats e ignoscents, considerat el primer
hospital psiquiàtric del món occidental. |
|
|
|
 |
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
 |
|
|
|
|
