Accedir a la pàgina principal de la UniversitatImatge decorativa
Vicerectorat d'Arts, Cultura i Patrimoni

El què pogué ser i no fou

El què pogué ser i no fou

L’art gràfic en la col·lecció Martínez Guerricabeitia 1975-1976

 

Del 19 de juliol al 12 d'octubre de 2010

 

Sala Martínez Guerricabeitia – La Nau

 

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 14 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Horari d'agost: de dimarts a diumenge, de 10 a 14 hores

Patronat Martínez Guerricabeitia

Visita visual

Agustín de Cellis. Sense títol, c. 1976

 

A Espanya, el període 1975-1976 va ser una època dominada per la por, a cavall entre un règim despietat i un règim continuista amb una cultura autoritària que no s'havia desmantellat i que amenaçava de dinamitar el procés de canvi en qualsevol moment, tal com, finalment, va succeir amb l’intent de colp d'estat del 23-F de 1981. En aquest escenari, pendents d'una intervenció militar que podria haver-nos tornat al vell ordre, no confluïen les condicions mínimes per exercir un acte de llibertat i definir el marc per a una democràcia plena.

 

Equip Realitat. El Cardenal Pacelli i Pita Romero a Barcelona 1934 (Fragment), 1975

 

El PMG ha considerat que en aquesta exposició de peces corresponents al bienni 1975-1976 podem apreciar que l’art, lluny de perdre la vitalitat en nom de la plàstica, adquireix tota la seua capacitat de comunicació, de crítica, de polèmica, de crit i de protesta. Els artistes van crear aquestes obres, bé per recaptar fons per al PCPV, bé per homenatjar Rafael Alberti. És en aquest caràcter de compromís que volem incidir perquè cresca la resistència contra tota involució, repressió i/o oposició a la democràcia.

 

Joan Genovés. Sense títol, 1975

 

Esdeveniments 1975

  • Maig: Comissions Obreres guanya les eleccions sindicals a la majoria dels grans centres industrials.

  • 24 de març: Fernando Herrero Tejedor, ministre secretari general del Movimiento, nomena Adolfo Suárez vicesecretari general del Movimiento.

  • 11 de juny: Un grup de forces polítiques, entre les quals destaca el PSOE, creen la Plataforma de Convergencia Democrática.

  • 21 de setembre: Les forces d’ordre de València detenen 40 antifranquistes.

  • 27 de setembre: El règim de Franco afusella tres membres del FRAP i dos d'ETA.

  • 6 de novembre: Marroc envaeix el Sàhara.

  • 12 de novembre: Arias Navarro presenta en privat la dimissió al príncep a causa d'una reunió que aquest havia mantingut amb els ministres militars sense el seu coneixement.

  • 20 de novembre: Mor Franco.

  • 22 de novembre: Nomenament de Joan Carles com a rei d’Espanya.

 

Alberto Solsona. El poder de l’art / Art power, 1976

 

Esdeveniments 1976.

  • 6 de febrer: Se suspenen els recitals de Raimon a Madrid.

  • 27 de febrer: Es declara la independència de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

  • 13 d'abril: Es constitueix la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.

  • 23 d'abril: Es publica a Barcelona el primer número del diari Avui.

  • 9 de maig: Successos de Montejurra: 2 morts i diversos ferits per un atac de la ultradreta finançada per A. M. Oriol y Urquijo als carlins amb el beneplàcit del Govern d’Arias Navarro-Fraga (ministre de  Governació).

  • 3 de juliol: El rei nomena Adolfo Suarez president de l’Estat.

  • 30 de juliol: El rei dicta l’amnistia per delictes polítics i d’opinió.

  • 15 de desembre: Referèndum que plebiscitarà la Llei per a la Reforma Política.

  • 3 de març: Sent ministre de Governació Manuel Fraga, moren cinc persones i més d'un centenar resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco (Vitòria, País Basc).

 

Salvador Soria. Sense títol, 1975

 

Antoni Miró. Xile, 1973

 


Més informació: cultura@uv.es