|
Un calidoscopi per veure les darreres tendències de la
creació, per sondejar l’estat de l’art actual i per
invitar el públic a reflexió. Les biennals tenen sempre
aquest propòsit. I el Patronat Martínez Guerricabeitia
de la Fundació General de la Universitat de València
inaugura avui, dia 14 de febrer (20 hores), l’onzena
edició d’una cita que ha esdevingut ja un “clàssic” de
la programació de la ciutat, amb 22 anys d’història. Amb
el lema “Nulla aesthetica sine ethica” (cap estètica
sense ètica), aquest certamen biennal d’art contemporani
es pot visitar al Museu de la Ciutat de València des de
hui dimarts i fins al pròxim 25 de març.
La Biennal Martínez Guerricabeitia té la col·laboració
de l’Ajuntament de València i de l’Institut Valencià de
Cinematografia (IVAC)-La Filmoteca, l’Aula de Cinema de
la Universitat de València i el patrocini de Banco
Santander i de la Fundación Cruzcampo, dependent
d’Heineken Espanya.
Pensada per incentivar la creativitat dels joves
artistes espanyols i augmentar alhora el patrimoni
artístic de la Universitat de València (després de
l’exposició, la institució sol adquirir-ne alguna de les
obres), l’onzena edició la Biennal Martínez
Guerricabeitia dedica el seu discurs a la idiosincràsia
que inspira la col·lecció. Les vint obres exposades, en
aquesta edició totes pintures, plantegen una mirada
socialment crítica, de denúncia, davant la injustícia,
en la qual l’estètica es converteix sempre en una
corretja transmissora d’una motivació de conscienciació
social, i per això el joc de paraules que inspira el
lema d’aquesta edició: “Nulla aesthetica sine ethica”.
“Encara que donem sempre molta llibertat, tant als
artistes, com al comitè de selecció, el lema de la
Biennal sol retratar en cada edició el problema social
que considerem més present en l’actualitat informativa.
Per això, hem abordat en altres edicions la immigració o
la problemàtica mediambiental. Actualment estem
acostumant-nos a la falta d’ètica en conductes i
operacions que presumiblement haurien de ser impecables;
per això hem decidit traslladar-ho a l’art i plantejar
com l’estètica retrata la falta d’ètica”, indica José
Pedro Martínez, director d’Activitats del Patronat
Martínez Guerricabeitia. I encara que insisteix en el
fet que la crisi econòmica no és el tema triat per a
aquesta Biennal, la veritat és que alguns dels artistes
s’han decantat per retratar-la, potser perquè el seu
origen moltes vegades obeeix a la falta d’ètica dels
distints agents del sistema. |
|
Com ha estat habitual, la mostra d’aquesta onzena edició
està formada per vint obres d’artistes presentats per
cinc crítics i cinc galeristes de prestigi, els quals
han triat, cadascun, dues obres de dos artistes
espanyols.
Componen el comitè de selecció d’aquesta onzena Biennal
les galeries Álvaro Alcácar (Madrid), Alejandro Sals
(Barcelona), Sala Paraires (Mallorca), Rafael Ortiz (Sevilla)
i Vall Ortí (València). El comitè científic destaca per
la gran experiència dels seus membres en el mercat de
l’art, tant per les publicacions que realitzen, pels
artistes i pel fet que procedeixen de distints punts de
la geografia espanyola. El comitè està compost per
Ricardo Forriols, professor de la Universitat
Politècnica de València, Federico Castro Morales,
professor de la Universitat Carlos III, Víctor Zarza,
col·laborador d’ABC cultural i professor a la
Universitat Complutense, Rosina Gómez-Baeza, directora
fins fa uns mesos del centre LABoral (centre d’art i
creació industrial) de Gijón i d’ARC des del 1986 fins
al 2006, i Margarita Aizpuru, crítica i comissària
d’exposicions.
Els artistes seleccionats són: Chechu Álava, Jordi
Alcaraz, Antonio Ballester, Patrici Cabrera, Col·lectiu
LimpiArte, Luis Cruz Hernández, Carlos García-Alix, Chus
García-Fraile, Iñaki Gracenea, Mari Puri Herrero,
Cristina Lucas, Xisco Mensua, Cori Mercadé, Eugenio
Merino, Nico Munuera, Amalia Ortega, Paco Rossique,
Guillermo Rubí, Mery Sales i Matías Sánchez.
Després de les deu biennals celebrades des del 1990, el
Patronat Martínez Guerricabeitia ha incorporat a la
col·lecció un total de 21 obres d’artistes que en
l’actualitat ocupen un lloc rellevant en el panorama
espanyol de l’art contemporani. Gràcies a la Biennal,
avui la Universitat de València pot gaudir d’obres de
Carmen Calvo, Curro González, Javier Baldeón o Rogelio
López Cuenca, entre altres.
Com en la passada edició la Biennal, gràcies a la
col·laboració d’IVAC-La Filmoteca, i enguany també de
l’Aula de Cinema de la Universitat de València, es
projecta un cicle de cinema que ajuda a contextualitzar
la Biennal i que es titula “Imatges de la crisi”.
El cicle, que s’exhibirà entre febrer i abril, consta de
dues parts: La Gran Depressió, a càrrec de l’Aula
de Cinema de la Universitat, i El crack financer
actual, que ha estat programat per La Filmoteca per
a la sala Luis G. Berlanga.
L’Aula de Cinema de la Universitat projectarà al
Col·legi Major Lluís Vives, cada dimecres del mes de
febrer, una sèrie de pel·lícules que, bé pel context de
la realització, per la temàtica, o per ambdós, retraten
la Gran Depressió dels anys 30 als Estats Units.
Per la seua banda, la sala Luis G. Berlanga de La
Filmoteca acollirà a partir de març la projecció d’una
selecció de films, tant documentals, com de ficció, que
aborden les causes i les conseqüències de l’actual crisi
econòmica. Una crisi davant la qual el cinema
contemporani –des de l’independent fins a la indústria
mainstream hollywoodiense– no és indiferent. |
|
Sobre Jesús Martínez Guerricabeitia
Jesús Martínez Guerricabeitia pertany a aquella
generació marcada ineludiblement per la guerra i el
caràcter repressiu del règim franquista que va portar el
seu pare, el seu germà −fundador de la històrica
editorial Arena Ibèrica− i a ell mateix a patir la
presó, a causa de les seues conviccions llibertàries.
Una estada a la presó traumàtica, però que va contribuir
a part de la seua pròpia formació: allí, hi va rebre
classes de professors represaliats i va millorar els
seus coneixements d’anglès. Les últimes classes que
rebria, perquè de la presó eixirà convertit
prematurament en un adult abocat a forjar-se a si
mateix, sense possibilitat de continuar estudiant; tal
vegada per això les ganes d’aprendre i la curiositat
intel·lectual mai no l’assaciaran.
Després de recobrar la llibertat, aconsegueix obrir-se
camí i es converteix en un jove emprenedor que treballa
en una linotípia com a corrector i fins i tot aplica
mètodes de la seua invenció per reparar les matrius de
diverses linotípies valencianes. Després d’haver-se
instal·lat pel seu compte en un magatzem d’adoberia, el
1951 emigra amb la seua esposa i el seu fill a Colòmbia,
i el 1968 es traslladen a les Illes Verges. Torna
definitivament a València el 1970. L’estada fora
d’Espanya el converteix en un hàbil home de negocis fet
a si mateix amb una àmplia experiència en la
representació i gestió comercial. És el bagatge amb què
torna a València. Des de llavors es pot permetre la seua
antiga afició per l’art, que es tradueix en l’adquisició
d’algunes pintures en paral·lel amb una creixent
col·laboració −que no militància− amb el Partit
Comunista i amb totes les forces cíviques. El 1999,
Jesús Martínez Guerricabeitia va donar la seua
col·lecció a la Universitat de València encarregat de
preservar, incrementar i difondre la col·lecció, que va
ser incrementada quatre anys més tard, el 2003, amb una
segona donació a la Universitat. La Biennal Martínez
Guerricabeitia constitueix l’activitat més rellevant del
Patronat. Ara en celebrem l’onzena edició, després de 22
anys de camí. |
