Dreams. Photos by Rula Halawani

Dreams

Photos by Rula Halawani

Del 18 de maig a l'11 de juny de 2006

Sala Oberta - La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge de 10 a 14 hores. ENTRADA LLIURE

Visita visual

Alaa Sumreen (16 anys). Arab Sport Centre. Taekwondo

“ Estat palestí independent i pacífic.”

A l’abril de 1997, vaig anar a Hebron a cobrir una manifestació. Hi va aparèixer un grup de joves (d’uns 16 o 17 anys) i començaren a llançar pedres als soldats de l’exèrcit israelià. Recorde aquells mateixos xicots, fa anys, jugant a futbol. Aquella vegada vaig gaudir parlant amb ells. Els vaig deixar fer fotos amb la meua càmera. Un d’ells es va aproximar tirant pedres, i resultà lleugerament ferit a la cama per una bala de goma. Se’l van endur uns palestins que hi havia prop d’allí. Quan em vaig adonar que estava bé li vaig donar gràcies a Déu. Molt poc després, tornà i començà a llançar pedres una altra vegada. En uns pocs segons, va ser ferit novament al cap i va morir. Quan ho vaig veure i el vaig fotografiar estès a terra, amb la pedra encara a la mà, vaig sentir por i desconcert. Era un bon xicot, i era tan jove.

Les imatges que presenten els mitjans de comunicació internacionals mostren això exactament: xiquets palestins llançant pedres o com a víctimes de l’agressió israeliana. Mostren enfrontaments, tirs, assassinats, detencions i una guerra de 50 anys de durada que sembla que no té fi. A pesar de tots els arguments polítics sobre el conflicte, els xiquets palestins continuen sent xiquets, encara que llancen pedres o que siguen víctimes de l’ocupació, o qualsevol altra cosa.

Hiba Harhash (15 anys). Young Women Christians Association (YWCA). Ballet

“Vull viatjar a l’estranger, fer-me ballarí, tornar a la meua terra, Palestina, i muntar la primera escola professional de ballet del meu país."

Fuad Bawab (16 anys). Collège des Frères. Bàsquet

“Dos estats per a dos pobles sense guerra.”

El projecte "dreams" exposa una faceta dels xiquets palestins diferent de la que tots els dies ens mostren els mitjans de comunicació. Perfila uns xiquets practicant els seus esports favorits i, mentre ho fan, expressant els seus somnis. Aquests xiquets intenten per tots els mitjans viure unes vides normals i assolir els seus somnis normals, però entre les perpètuament fràgils circumstàncies en què viuen, aquests intents voregen l’impossible. Algunes d’aquestes circumstàncies són, entre moltes altres, les pressions de l’ocupació, la falta d’entrenadores d’atletisme qualificats, la quasi total falta d’activitats, clubs juvenils i camps d’esports. Això no obstant, fins i tot amb tots aquests factors debilitadors en contra, aquests xiquets tenen encara somnis molt forts. Aquests somnis poden ser arribar a ser un campió mundial de futbol, o convertir-se en un ballarí de ballet de renom. Per a tots ells hi ha el somni comú de llibertat, que l’ocupació arribe a la fi, i de la pau. Com a fotògraf i com a palestí, generalment em centre en diferents nivells sobre aspectes únics de la nostra vida quotidiana com a palestins. Intente ser totalment diferent en tot el que faig: el meu estil de vida, les meues idees i el meu treball.

Marwan Khatib (16 anys). Collège des Frères. Futbol

“Un estat palestí democràtic i independent.”

May Abed El-Azeez (14 anys). Arab Sport Centre. Karate

“Que la pau regne a la Terra.”

Durant els últims quinze anys he fotografiat xiquets palestins assassinats, ferits o detinguts. L’any 2005 vaig decidir fotografiar una altra faceta de les seues vides: xiquets gaudint mentre juguen als seus esports favorits…, fins i tot quan la pau és una possibilitat llunyana. Vaig voler parlar amb ells i aixecar testimoni gravant els seus somnis amb la meua càmera. Vaig triar la meua ciutat, Jerusalem, perquè la conec en tota la seua complexitat i en les dificultats que ha portat l’ocupació. Encara que la ciutat de Jerusalem es considera com una de les àrees palestines més privilegiades, els joves que hi viuen continuen sentint que els seus somnis són efímers i quasi inabastables. Jerusalem Est no té piscina de competició, de manera que un adolescent que aspire a convertir-se en un campió de natació ha d’anar a la part oest de la ciutat. Un adolescent a qui li agrade el futbol americà n’ha d’aprendre de les pel·lícules americanes, sense un professor que el dirigisca i sense un camp apropiat en què practicar. Per tant, es concentren a fer més profunda la seua passió per les seues aficions, a falta de cap suport per a la seua direcció professional futura. El grup d’adolescents que vaig conèixer havia decidit, a pesar de tots aquests entrebancs, no aïllar-se ni marginalitzar-se.

Per mostrar un costat diferent de la meua obra, vaig triar la imatge dels palestins i dels activistes internacionals per la pau tornant a plantar una olivera que els buldòzers israelians havien arrancat per construir l’assentament Har Homa a la muntanya palestina de Jerusalem Est, Abu Ghneim. La imatge simbolitza la set de la major part de les persones de la meua generació: una set de justícia, de pau i de llibertat. Igual que les persones canvien al llarg de les seues vides, també canvien els somnis. Aquestes fotos poden servir per documentar la fortalesa dels somnis dels adolescents, abans de quedar diluïts en la realitat de tan poc com es pot reformar en un Estat tan opressiu. Espere que, quan tornen a veure aquestes fotos d’ací a 10 o 15 anys, recorden tots aquells somnis i aspiracions. Els seus somnis van més enllà de les matances, dels bombardejos, dels controls i dels ocupants. Són la llum del possible al cel fosc de l’impossible.

Issa Abdeen (19 anys). Young Men Christian Association (YMCA). Voleibol

“Alliberament de Palestina i pau al meu país.”

Rula Hawalani

Palestina, 1965. PHOTOGRAPHIC EXPERIENCES > From ´90: Freelance Photojournalist: Reuters. Freelance Photojournalist. 1992: Photojournalist- Photographed. Portraits of political leaders for John Walach´s book, The New Palestinians. 1993-1994: Sygma. Full-time Photojournalist. 1995: High School in Jaffa. Teacher of palestinian and israeli students. From 1998: University West Bank, Bierzeit. Teacher of Photojournalist. One semestre per year. 1998: Almamal Art Foundation in Jerusalem. Director and teacher of photography. 1999: Photojournalist. Submitted 25 images of Intimada for Our Story. The Palestinians. Book by Sabeel. Theology Center. From 2001: Teacher and founder of photography at Bierzeit University, Palestine. PHOTOGRAPHIC EXHIBITIONS > 1992: French Cultural Center. East Jerusalem Exhibition of portraits of palestians martyrs mothers, entitled Mother. 1993: Fifth Internacional Photojournalism Festival, Visa pour Image, Perpignan, (France). Exhibition: They call it Peace / Third recontres Photographiques de Normandy (France). Exhibition: Four Years of Intimada, photographic series. 1996: Fnac Gallery, Paris, exhibited series of photographs produced by my israeli and palestian students in Jaffa. 1997: Fnac Gallery, Paris. Exhibition Graffiti. 1998: Folly Gallery, Lancaster (Great Britain). Exhibition Graffiti. 1999: Drammen Museum Art and Cultural History, Norway.Exhibition Graffiti, / series of Graffiti Gent, Belgium / Exhibition Lifta ´48…East Jerusalem ´67 / Tel Aviv. Exhibition Lifta ´48…East Jerusalem ´67. 2000: Alternative Space, Tel Aviv Symbols From My Homeland / Wigmore Fine Art Gallery, London. Exhibition Symbols From My Homeland. 2002: March Gallery, Stutgard, Germany. Palestina I´m 2003: Artcar Museum, Texas (USA): Negative Incursión / Sharjah Biennial, Sharjah (United Arab Emirates). Negative Incursión and Palestian I´m.